La Nova Àtenes, l’actual Terrassa i la que ha de venir

El passat dimarts va tenir lloc la primera trobada de debat organitzada per la plataforma ANA, a la qual van assistir 85 persones lligades a diferents organitzacions polítiques, culturals, i associatives de la ciutat, per repensar la ciutat i articular un discurs d’oposició a la Terrassa on manen els socialistes des de l’anomenada transició.

Moment del debat i sopar organitzat per la plataforma ANA, el passat dimarts 18 de juliol, a la Coral Els Amics. MG

“Una mica perduda en el no-lloc, encaixonada entre la metròpoli i la Catalunya interior, sense cap gran relat ni gran projecte, caiguda de la partitocràcia dels darrers 30 anys, però, malgrat tot, en moviment”. Així perceben Terrassa els promotors d’aquesta nova plataforma Àgora Nova Atenes, un moviment polític, cultural i social que s’ha presentat recentment per «remoure la ciutat» a nivell social i polític, a través de promoure el debat ciutadà.

El primer acte organitzat fou una trobada i sopar inclòs, en un ambient agradable, distès i encisador en el pati de la Coral Els Amics, en què participaren unes 85 persones, totes elles convidades expressament pel seu lligam a organitzacions polítiques, culturals i associatives diverses.

A ningú se li escapa que és evident la presència majoritària de militants i dirigents d’ERC (també del Moviment d’Esquerres-MES) en aquesta plataforma. Com també és cert que bona part de l’esperit que aquesta transmet recull un sentit generalitzat i compartit per molts de que cal plantejar una ciutat diferent, amb lideratges nous i que vagin més enllà de la total dominància exercida a nivell polític pel PSC en els darrers 40 anys a la ciutat.

A través d’un marcat relat intel·lectual i històric, Jaume Aulet inicià les intervencions dels quatre convidats al debat, tots ells presentats pel periodista egarenc Joan Rueda. Com a filòleg i coneixedor de la matèria, Aulet glossà l’origen de la Nova Atenes, tal com es referí Eugeni d’Ors vers Terrassa en el marc del Noucentisme, a principis del segle XX: «aquell fou un moviment cultural associat a un projecte polític, en què els noucentistes dominaven el relat”. Aulet, però, va voler contraposar aquell intent de “programar-nos des de fora” amb una visió més actual i participativa a l’hora de construir una nova ciutat: «per fer una Nova Àtenes ho hem de fer nosaltres, els de les entitats i la societat civil, no uns programadors que vinguin des de fora».

Isabel Marquès, en qualitat d’exSíndica de Greuges, advocada «però més interessada en la intervenció social», també fou convidada per què expliqués quina ciutat ha vist en els seus més de sis anys d’exercici del càrrec. És una vivència en què fa diversos retrets a com treballa l’administració. «He conegut molt Terrassa, he escoltat a molta gent amb problemes», i es mostrà ferm defensora de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, la qual “vaig trobar-me en un calaix», i de la finestreta única: «l’Ajuntament ha de saber explicar al ciutadà on ha d’adreçar-se per fer una queixa». En el terreny dels drets humans i a les escoles, també alertà que «moltes adolescents magribines m’han demanat ajuda». També aprofità Marquès per apuntar que el proper Síndic local» – a hores d’ara, un càrrec vacant des de fa un any i mig – «sigui algú molt empàtic, ja que el ciutadà necessita que se l’escolti, molt objectiu, i que no cal que sigui advocat però que disposi d’una bona assessoria jurídica”.

Una ciutat en mans dels constructors

La plataforma ANA, en el seu discurs de ciutat, es fa ressò de la recent notícia segons la qual Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya en número d’habitants. Santi Martínez, geògraf i analista de polítiques educatives, s’aferrà a dades estadístiques per il·lustrar amb contundència com «la ciutat ha crescut un 30% en habitants en 20 anys, però en canvi ha perdut un 25% de capacitat productiva» Encara més: “la renda per càpita local està per sota de la mitjana del país, i tenim l’atur més alt de ciutats catalanes com Badalona, Sabadell, Cornellà, a les quals hem avançat. El boom immobiliari ens ha convertit en una ciutat més dormitori que mai!»; i afegia, «amb aquest model de creixement demogràfic, hem fet un mal negoci». Martínez insistí en què ho hem basat tot en la venda de sòl barat, i apuntà, en la seva qualitat d’activista de l’economia social i solidària: “la nostra opció ha de ser fer una ciutat adreçada al ‘bon treball’”.

De dreta a esquerre, Jaume Aulet, Jordi Labòria, Isabel Marquès i Santi Martínez, convidats al primer debat de lANA.

Jordi Labòria, regidor des del 1979 fins el 2011, representa com ningú el desencís amb l’evolució del PSC. Fou un dels fundadors de l’agrupació local dels socialistes, trencà el carnet i actualment milita a les files de MES; el seu relat, sent qui és, es mostra prou revelador. «La ciutat va caure en mans dels constructors», i es referí al Pla d’Ordenació Urbanística dissenyat arran del 1992, amb l’esclat de l’olimpisme i anys després, amb la bombolla immobiliària; «la ciutat en va treure benefici, sí, però encara es viu d’aquella inèrcia». Labòria reconegué que des de l’any 2000, no es poden donar els serveis necessaris als ciutadans, a causa d’aquest creixement i per no ser una ciutat connectada en xarxa. Igualment observa com la societat actual viu «amb percepció de risc i d’inestabilitat contínua», tot afegint que «qui vulgui liderar aquesta ciutat ho ha de fer per com es veu des del món, i aprofitant les dinàmiques locals».

Després d’un debat i mentre el sopar fred avançava, dues hores de debat i aportacions per part del públic assistent, entre els quals regidors de l’equip de govern i de l’oposició, així com membres de diferents entitats socials i culturals de la ciutat. Aspectes com la crítica a l’organització municipal, la manca de respecte als drets humans, el futur i el relleu a les entitats culturals o la integració dels nouvinguts van ser alguns dels temes tractats.

Els impulsors de l’ANA també anunciaren que hi haurà una segona activitat, també en la seva línia de promoure un debat de ciutat, la qual tindrà lloc a primers de setembre i que tindrà a veure amb les mobilitzacions ciutadanes locals.

Miquel Gordillo