La demanda feta pel Sindicat de Metges del CST per tal d’estalviar part del lloguer que paga a la Fundació Privada Sant Llàtzer i alleugerir la càrrega de la sanitat pública local no rep el suport de l’equip de govern . L’ajuntament directament nega que s’hagi compromès a traspassar 800.000 euros al CST i apel·la a que és competència exclusiva de la Generalitat.
Xavier Lleonart, del Sindicat de Metges, intervé en el ple municipal de juliol. Foto: Sindicat de Metges
Com diuen els metges de la sanitat pública, millor no posar-se malalt aquest estiu. D’aquesta trista màxima se’n pot derivar la mateixa conclusió a partir del debat al voltant de la sanitat, i que recau en el Consorci Sanitari de Terrassa, l’entitat que gestiona la part publica sanitària a la ciutat.
El Consorci Sanitari (CST), com a entitat pública, està participada per la Generalitat en un 60%, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer, cada una amb un 20%. EL CST gestiona l’Hospital de Terrassa i altres centres d’atenció primària, de forma que dóna cobertura al 30% de la sanitat egarenca. La resta recau en la Mútua de Terrassa, que en la seva qualitat de privadesa total, és un món apart i que encara hem de descobrir.
El Sindicat de Metges va acudir al darrer ple municipal de juliol per exposar la precària situació en què es troba el Consorci Sanitari de Terrassa. Aquest assegura que la Fundació Sant Llàtzer està obtenint un benefici per aquest lloguer, essent com és una entitat sense ànim de lucre, ja que està amortitzant 226.000 euros per un crèdit demanat fa uns anys per adequar els seus edificis, mentre que el CST li està abonant 466.000 anuals pel lloguer de les instal·lacions.
De fet, els apartats realment importants de la proposta presentada no es van acabar d’aclarir, “desconeixen quines són les dades reals”, tal com retreia Xavier Matilla (TeC) al govern, i s’ajorna la seva resolució fins a debatre’ls el setembre, a proposta de l’equip de govern. Només s’aprovaren els punts que no són més que declaracions d’intencions i de suport a les reivindicacions dels facultatius de la sanitat pública.
La Fundació Privada Sant Llàtzer, en el centre del debat i del conflicte
L’Ajuntament però es retreu d’aquest tema. “En aquesta qüestió de la salut no val llençar pilotes fora”, deia Maria Sirvent de la CUP. L’equip de govern no troba adequat «demanar que aquesta entitat (la Fundació Sant Llàtzer) hagi de posar els seus recursos per pal·liar temporalment un dèficit estructural de finançament dels serveis de salut a Catalunya» i recorda que són «competència exclusiva de la Generalitat». A banda, es reconeixen també problemes de finançament per part de la Fundació Sant Llàtzer, enganxada a un crèdit que no pot deixar de pagar. “No podem deixar que la Fundació Sant Llàtzer es suïcidi”, reblava en el ple la regidora de Salut, i afegia: “l’ajuntament no pot intervenir en les decisions de la Fundació Sant Llàtzer, només ho poden fer els seus patrons”.
Precisament, en les seves demandes el Sindicat de Metges es refereix a la responsabilitat implícita que té l’Ajuntament: “l’Alcalde Jordi Ballart i la regidora de Salut, Maruja Rambla, són president i vicepresidenta del patronat de la fundació; ho demanem aquí ja que l’Alcalde i la Regidora en formen part», deia Lleonart, tot afegint que en els estatuts de la Fundació s’extreu que la seva finalitat essencial és “acollir, sostenir, i donar tractament a persones d’ambdós sexes, de qualsevol edat, naturals o veïnes d’aquesta ciutat”.
Però pel que fa a la sanitat pública egarenca, aquí també ens trobem amb una entitat privada, la Fundació Sant Llàtzer, de les més antigues de la ciutat, amb més de 450 anys d’història. Aquesta fundació n’és la propietària de l’edifici de l’Hospital de Sant Llàtzer, a qui paga el CST 466.000. Un dels punts de la proposta de resolució presentada per CUP i TeC a instàncies del Sindicat de Metges, exigia al consistori que intercedeixi davant la Fundació Sant Llàtzer perquè aquesta rebaixi el cost del lloguer que percep de l’empresa pública.
Que l’Ajuntament compleixi els compromisos i avanci els 800.000 euros; l’equip de govern nega els fets
Més enllà d’això, el Sindicat de Metges de Catalunya demana que l’Ajuntament compleixi el seu compromís subscrit en el Pla de Reequilibri 2016-2019, que suposarien una injecció de 800.000 euros a repartir en tres anys. Lleonart assegurà que el que deia estava contrastat: «el novembre de 2016, s’aprova el pla d’empresa del CST, que contenia retallades laborals de 700.000 euros; en aquella reunió, a través de Maruja Rambla i Rosa Maria Ribera, com a mesures a mig termini, l’Ajuntament es compromet a aportar un total de 800.000 euros per reduir costos estructurals de l’activitat de l’àrea de dependència”.
Directament, Rambla negà que hi hagués aquest compromís, “el desconeix tothom”; per tant l’equip de govern votà en contra. Posteriorment, en una nota enviada, l’Ajuntament desmentia que s’hagi compromès a aportar 800.000 euros al pla d’empresa del CST, tal com assegura el Sindicat de Metges, mentre afirma que aquesta xifra era només “una quantificació econòmica de l’estalvi necessari, i en cap cas va acompanyada de cap compromís de l’Ajuntament”.
«Si l’Ajuntament hagués complert els seus compromisos en el seu moment, no tindríem ara aquesta proposta», en paraules d’Isaac Albert. O sigui, que no s’acaba d’aclarir, però cap problema que el mes de setembre ens diran realment què està passant respecte això.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari