[Emili Díaz] Reflexió sobre l’oblit

No Comment

Avui ja no creiem en res, ens estan cuinant a tots a la cassola podrida de l’oblit, perquè l’oblit és una estratègia de viure –si bé alguns, per si de cas, encara mantenim el dit en el gallet de la memòria…”; això ho escriu Juan Marsé, en la seva novel·la “Un dia volveré”.

És doncs sobre l’oblit d’allò que vull parlar i és el fil argumental i conductor de la meva denúncia.

“La Transició no fou tan dolça, ni tan tranquil·la, ni tan admirable com s’entesten en explicar els portaveus del búnquer mediàtic i els seus acòlits”

Aquest país és un país al qual se li ha extirpat la capacitat de recordar. Fa temps que els vencedors d’aquesta ignomínia que va ser “el cop d’estat del 1936, i el conflicte armat posterior, la postguerra, i la transició”, que encara dura fins avui, són els que juntament amb tots els actors conxorxats, els que representen fins a data d’avui la vergonya de l’oblit. Al meu entendre, es va enganyar a la societat espanyola fent-li creure que oblit vol dir reconciliació, i en canvi memòria vol dir venjança.

La Transició no fou tan dolça, ni tan tranquil·la, ni tan admirable com s’entesten en explicar els portaveus del búnquer mediàtic i els seus acòlits, com a versió oficial d’una memòria que continua trencada en dues meitats. Jo opino que el franquisme segueix present en el nostre país, diguin el que diguin les veus més complaents en cercar un consens que tanca més que obre qualsevol possibilitat de debat sobre i entre les diferents versions del passat.

Aquest consens o millor dit acostament que es presenta com un debat crític i revisionista de la nostra història dels últims 80 anys, el que fa és arraconar al costat fosc de la història la dignitat de la II República i dels qui la varen defensar fins a la mort, i els que ho van fer forçats a l’exili interior i exterior, així com les generacions actuals, que la seguim defensant a contracorrent i contra tot.

Aquest record és una reivindicació ètica i empàtica del món dels perdedors, que és com ens sentim alguns.

Emili Diaz

Related Articles

Deixa un comentari