Mina va aprofitar que era la última setmana de juliol i amb moltes persones fora, per a fer la seva campanya i veure si amb les vacances té sort i alguns s’ho repensen.
A la llista de l’argumentari de catedràtics suposadament de renom, amb informes pagats per Agbar, per tant, molt professionals ells i sobretot sense ideologia, com si un catedràtic no en tingués i sobretot, que els fan gratis i al servei de ningú. Alguns d’aquests informes són veritables aberracions i d’una qualitat en els continguts que no passarien un primer examen de primer curs de carrera. I sobretot, quan es fan afirmacions falses sobre les experiències que ells diuen fracassades, només per a desprestigiar-les sense cap dada real i objectiva, que ni han tingut la decència de contrastar-les amb la realitat. Les afirmacions del Sr. Tamames o del Sr. Miguel Sánchez, no mereixen ni un comentari perquè no s’aguanten per enlloc. Tot això, combinat amb els opinadors i articulistes de torn que ho acaben d’amanir al servei d’Agbar, ja que Mina hi compta molt poc.
“l’únic servei ha estat a si mateixos [a Mina], o és que els beneficis els han repartit a la ciutat? Han renunciat a ells durant tots els anys que tenen el negoci muntat? Els grans beneficiaris han estat els gestors de Mina, els accionistes, els que han tingut el privilegi de no pagar ni una gota d’aigua”
Per tant, l’estratègia dels catedràtics i articulistes, no ha tingut cap efecte, i ara hem continuat amb l’estratègia de les mentides, del gran servei a la ciutat, per la ciutat, i amb la ciutat, i la ciutat, i el servei…, fins a la saturació. El problema és que aquesta tampoc té cap efecte, ja que l’únic servei ha estat a si mateixos, o és que els beneficis els han repartit a la ciutat? Han renunciat a ells durant tots els anys que tenen el negoci muntat? Els grans beneficiaris han estat els gestors de Mina, els accionistes, els que han tingut el privilegi de no pagar ni una gota d’aigua, com algunes empreses i sectors industrials que els ha sortit gratis, ja que això era barra lliure i al servei d’uns quants. I com sempre qui ha pagat la festa, ha estat la ciutadania, en general. Per tant, deixin d’omplir-se la boca de servei a la ciutat. Perquè es pensen que alguns sectors industrials estan preocupats amb la municipalització? Perquè se’ls acaba el xollo.
I arribem al moment d’aprofitar la última setmana de juliol, amb molts ja perduts per les vacances, llavors el Sr. Armenter (Agbar) i el Sr. Marià Galí (Mina) omplen els mitjans locals, per a continuar el seu argumentari.
El Sr. Armenter (Agbar), per llençar algunes mentides més, “L’aigua serà més cara amb la municipalització del servei”, “els fracassos de diferents municipis que ho han fet és una evidència”, “tot respon a mers criteris ideològics”…, i així una llarga llista per a reforçar el seu argumentari.
El Sr. Galí (Mina), per a reiterar el servei a la ciutat, que si tots els que estan a favor de la municipalització són uns ignorants i que tot ho fan per criteris ideològics sense cap fonament tècnic, que si l’aigua serà més cara, que l’Ajuntament ha actuat amb total unilateralitat, que si el món s’ensorrarà, que els treballadors perdran la feina, que…
Això si, ni un, ni l’altre, cap recriminació a Mina, que segons ells han de defensar els seus interessos (pensava que tot ho feien per la ciutat). I resten a disposició per si la ciutat els necessita, sobretot, per a continuar fen negoci i beneficis. Perfecte. Ja tenim tot el quadre.
El que encara em sembla més vergonyós, que ho podia esperar del Sr. Armenter, però no del Sr. Galí, és l’afirmació històrica, que la fa per ignorància o mala fe. La reiterada afirmació que tot es fa per ideologia, com si Agbar i Mina no tinguessin ideologia. Doncs són els que més en tenen ja que defensen els interessos privats, al seu servei i als seus interessos, i això és ideologia pura i dura. Que vostès defensen l’interès general com a mers professionals, mentida. Vostès son professionals però ideològicament definits al seu servei i res a veure amb l’interès públic i col·lectiu. Sinó, serien una cooperativa i els beneficis els posarien al servei del bé comú de la ciutat, cosa que no han fet mai.
El comentari de comparar els actuals responsables polítics amb la situació de col·lectivitzacions del 1936, és una vergonya insidiosa. Res a veure amb el que va passar en aquell període històric, els responsables polítics actuals i menys els que governen, no tenen cap proximitat ideològica amb els que van promoure les col·lectivitzacions. Ja seria bo que tinguessin un mínim de proximitat amb aquells que les promovien, amb forts criteris ideològics i de voluntat de transformació social i política. L’alcalde republicà Samuel Morera, no va recórrer a l’exgerent de Mina, en Marià Galí, perquè li endrecés i reorganitzes res, senzillament, com va passar amb d’altres industrials no addictes al règim republicà per a garantir-los la seva seguretat, els va recomanar que continuessin portant les seves activitats. Això sí, no com a gerents sinó com a subordinats dels Comitès de les empreses. Per tant, res a veure amb la bona o mala gestió, senzillament, garantir la seva supervivència. I així va quedar demostrat l’any 1942, quan el règim feixista li va atorgar la gestió a Mina, per a la seva fidelitat demostrada al règim, ja que precisament, va ser un dels que des de la reraguarda informava als Matalonga de torn de la situació local. Per tant, a més de ser una comparació històrica fora de lloc, no li convé al Sr. Galí anar a determinats moments de la història local.
I el Sr. Armenter i Sr. Galí, en comptes d’anar desacreditant als tècnics i polítics municipals, a tots els col·lectius i entitats que estan a favor de la municipalització, i repetir el tema ideològic, la ciutat és meva, si servei a, que si catedràtics i denúncies als jutjats (que per cert, les han perdut totes, de moment…), s’haurien de preguntar, que han fet tant malament, com que hagin posat d’acord fins i tot al PsC i l’Alcalde amb altres partits per la municipalització. Cal recordar que precisament, aquest partit està més per a afavorir els interessos privats que a més en alguns casos, com el Baix Llobregat i l’Àrea Metropolitana, els ha comportat importants comissions per part d’Agbar. Això vol dir, que l’estratègia ha estat totalment equivocada i s’han pensat que això seria un passeig militar, fins que s’han adonat que la cosa anava seriosament, i la seva resposta ha estat cada vegada més inútil i desgraciada, i que cap subterfugi i explicació ha servit per a res, assumint que ja han perdut la guerra i sobretot Agbar, que aquest exemple, pot corre com la pólvora, com ja comença a passar a uns quants municipis importants. I Agbar sí que pot perdre si això es consolida, molta part del seu negoci.
“S’han de garantir els òrgans de participació, control i transparència que garanteixi que la ciutadania hi està plenament representada”
I l’Ajuntament, que properament prendrà ja la decisió definitiva sobre el model de gestió, i altres aspectes importants com la gestió de l’empresa, els mecanismes de participació i control ciutadà, els traspàs dels treballadors i treballadores… També haurà d’anar molt en compte per a no cometre els errors de sempre, cal tenir en compte que serà una empresa que estarà sota la mirada de tothom, sobretot de Mina, que estarà tots els dies fent campanya i controlant externament. Per tant, qui sigui el seu gestor/gerència haurà de respondre a criteris professionals, coneixements del sector i bon gestor d’empresa. No es pot caure en posar un nou portes giratòries del partit, que suposadament sap de tot i res, o col·locar a qualsevol que es vol treure de sobre o indignat de torn, que per desgràcia ha estat una forma de fer a l’hora de posar i treure alguns càrrec directius en algunes empreses i serveis municipals, i així van les coses en l’organització i funcionament municipal..
I en la composició i organització dels nivells participatius, cal que de veritat es deixi d’anar fent estratègies de l’oblit i subterfugis, que si la Unió de Consumidors i la FAVT, que si no sabem, que si compte amb… El que sí que està clar, és que uns que per la seva eficàcia, tenacitat, coneixement i lluita compromesa han de ser-hi, són els membres de la Taula de l’Aigua, que ara alguns intenten evitar la seva presència en el moment més important, i no val posar entitats contraposades per a justificar que no hi siguin representats. Per tant, s’han de garantir els òrgans de participació, control i transparència que garanteixi que la ciutadania hi està plenament representada i no suposadament. L’Ajuntament no ha de ser qui determini la representació ciutadana perquè respongui als seus interessos per a fer-la a la seva mida i al seu servei.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari