Avui remunicipalitzem l’aigua a Terrassa. I ho fem gràcies a la pressió popular, a la feina de persones i moviments socials –i molt especialment- a la Taula de l’Aigua, amb el suport del Consell d’entitats d’acció ciutadana. Perquè juntes hem après que cal valorar l’aigua com a “bé comú”, en lloc de considerar-la una “mercaderia”. I que la seva gestió no pot restar en mans del mercat mitjançant empreses privades; ja que la transparència, el control i la participació són incompatibles amb els interessos privats.
Fa exactament 1.286 dies de la constitució de la Taula de l’Aigua i han estat 1.286 dies en els que ens han aconseguit informar a tota la ciutadania, malgrat els pocs recursos, però gràcies a autogestionar-se: Amb paradetes a peu de carrer ja fes fred o fes calor, i així donant-nos l’oportunitat d’escoltar experiències d’arreu. També ho han fet omplint les biblioteques municipals, explicat als infants a través de l’art la importància d’un bé essencial per la vida. Han estat dies en els quals s’han organitzat milers d’actes, des de mobilitzacions a tallers o debats, en els que hem pogut reflexionar de forma oberta i lliure arribant a consensos populars.
Avui la Taula de l’Aigua de Terrassa és un exemple de dignitat, de força i de perseverança per d’altres municipis d’arreu del món que volen col·lectivitzar la gestió de l’aigua. I es demostra que cada assemblea, cada dia de defalliment, cada dia d’eufòria i cada dia de debat etern ha donat els seus fruits. Sou exemple de solidaritat entre les classes populars. I no hi ha millor eina que la solidaritat, precisament, per fer front als intents de multinacionals i grans empreses d’acabar amb els drets de totes. De fet, cada vegada som més els que no consentirem que ens prenguin la capacitat de decisió. Perquè el millor govern és el poble.
I això no s’acaba aquí, ja que no només parlem de l’aigua sinó de recuperar el control sobre les nostres vides. Perquè encara cal treballar de valent per defensar la sobirania popular. Perquè calen espais de decisió comunitaris, on prenguem partit de forma real i efectiva i que ens serveixin per poder assumir responsabilitats i prendre decisions en base al debat i la reflexió. Perquè no volem delegar la nostra capacitat de decisió a una sola persona que triem cada 4 anys, donat que ha estat d’aquesta manera que Mina ha aconseguit fer i desfer sense cap tipus de control.
I perquè encara hi ha molts serveis bàsics en mans de multinacionals i entre totes portem molts anys a Terrassa treballant, teixint, construint carrer per evitar que els interessos econòmics ens governin. Perquè és del carrer d’on surt la sobirania popular i la capacitat col·lectiva d’anar visualitzant i participant d’aquells camins que s’obren, de les vies que ens acosten a l’horitzó que compartim.
La construcció d’un nou estat, per canviar-ho tot, no serà possible mentre els béns bàsics i fonamentals per la vida -com l’aigua-, estiguin en mans d’empreses privades transnacionals. L’aigua és un patrimoni col·lectiu de tot el poble, de caràcter limitat i hem de treballar per acabar amb l’apropiació dels recursos naturals que hem patit els i les catalanes a mans de les elits dominants.
Perquè des de les institucions ens volen lligar de peus i mans. Tant és així que la “deutecràcia” és la pedra angular d’aquest sistema i a nosaltres només ens deixen gestionar les engrunes: O no hi ha recursos, o no tenim competències o hem d’obeir a un ens regulador estatal… Quan no s’inventen una disposició transitòria, és clar. Volem viure amb dignitat. I per davant les injustícies, no deixarem d’organitzar-nos, autogestionar-nos, lluitar i combatre. És l’hora de gestionar de forma col·lectiva allò que és de totes. Volem el pa sencer.
Maria Sirvent, regidora de la CUP Terrassa
Deixa un comentari