[Salvador Pérez] La gent és la força, la il·lusió i la perseverança

No Comment

Estem en uns moments en què les notícies i situacions canvien amb molta rapidesa, en referència a la situació de Catalunya. Això comportaria estar fent articles a cada moment, però cal intentar anar reflexionant amb la màxima tranquil·litat sense atendre al ritme.

Em quedo amb la força de la gent, la seva actitud i comportament, el seu compromís i, sobretot, la felicitat i perspectives de futur que tenen, la sensació que estan fent una cosa gran, com diuen alguns, estan fent història, i és una gran oportunitat de canvi. I això arrossega als responsables polítics, al Parlament i al Govern, a haver de donar compliment a la força de la gent. I ja ningú pot caviar la situació, que estic segur que alguns voldrien començar a posar el fre, buscar negociacions que els permeti sortir de la situació. Senzillament, aplicar la política de sempre que al final és una enganyifa i acabar aplicant allò del que “és possible”, que és el que li correspon a la política professional, com diuen. La gent està farta d’aquests comportaments i que els prenguin el pèl. I molt de compte amb les demandes de mediació, que són un perill. El que han de fer el Sr. Rajoy i el Sr. Puigdemont és reunir-se d’una vegada, parlar cara a cara i afrontar el problema i buscar solucions, per això cobren i són els màxims responsables polítics.

“Pensen que això ha estat induït per uns partits que anomenen radicals i un govern trastocat. Ells mai estan al servei de la gent, i mai li fan cas, la ciutadania només els hi serveix per a votar, i s’ha acabat”

Quan veus persones que no tenen por a un Estat repressor i autoritari, que utilitza la Llei com excusa, al servei d’uns pocs, la democràcia pervertida a la mínima expressió, la Constitució franquista com a eina repressora i limitadora amb una interpretació perversa, la judicatura com mer instrument repressor i al servei d’un govern corrupte, i la policia nacional i la guàrdia civil com a força d’ocupació que actua amb impunitat i brutalitat, i per tancar tot el cercle, les paraules d’un monarca que hauria de buscar fer de mediador i baixar la tensió, es converteix en un mer titella i col·laborador del govern, demostrant que al final confirma ser el resultat del franquisme i deixa la seva sort al que passi amb un govern de poca qualitat democràtica, autoritari i corrupte. Per tant, si algú tenia dubtes, li van deixar clar, és el president del PP en la jerarquia de l’estat i ni és el rei dels catalans, ni de tots els espanyols. Un ninot de palla.

I el que deia, les persones, que després de defensar les institucions catalanes, d’enfrontar-se a les forces policials de l’Estat i a una judicatura corrupta i al servei del PP, d’omplir amb massa els carrers amb grans manifestacions, d’aixecar-se el diumenge a les 4 del matí per estar als col·legis electorals defensant-los pacíficament fins les 21.30 de la nit, l’alt nivell de participació votant, rebent garrotades de la brutalitat policial amb més de nou-cents ferits, amb un comportament pacífic i amb un exercici de gran col·laboració i fraternitat, i dimarts amb una vaga general de gran èxit tant pel nivell de participació com d’incidència, amb grans manifestacions a tots els pobles i ciutats de Catalunya, i totalment pacífiques. A més, tot molt transversal i divers, gent gran, adults, joves i infants, tots il·lusionats i tenint un objectiu de futur molt clar.

Tota aquesta força i vitalitat és la que a les institucions de l’Estat, al PP i C’s, els fa por de veritat, i sobretot, no poden entendre, ni volen. Pensen que això ha estat induït per uns partits que anomenen radicals i un govern trastocat. Ells mai estan al servei de la gent, i mai li fan cas, la ciutadania només els hi serveix per a votar, i s’ha acabat. Ara es troben amb una situació nova que no saben com afrontar, que la gent es qui s’ha fet càrrec de la política de veritat, i al final els polítics professionals s’han hagut de posar al davant per a evitar ser arraconats i oblidats (com ha passat a Unió, i als partits marginals a Catalunya com el PP i properament C’s, als qui es passarà factura en les properes eleccions que es facin, tal com ja els va començar a passar a l’estat espanyol).

botomalarrassa

La gent no oblidarà mai les imatges del dia 1 d’octubre, la brutalitat policial exercida de forma desproporcionada i altament perillosa. I veure al PP i C’s demanant més contundència. A policies nacionals i guàrdies civils demanant sortir a activar més brutalitat, i la comèdia de fer-los homenatges a molts llocs de l’estat espanyol mostrant solidaritat pels atacs que reben.

I s’ha demostrat una altra cosa que alguns ja sabem des de fa temps, la policia nacional i la guàrdia civil que haurien de ser un cos al servei de la ciutadania i de cap govern, ni partit, ja que el partit governant pot canviar, s’ha situat al servei del PP amb el que això vol dir. També demostra el que moltes vegades s’ha denunciat davant de les manifestacions de l’extrema dreta, que actuen amb plena impunitat i la connivència de les forces policials. Perquè després critiquin als Mossos.

Per sort, cal agrair les mostres de solidaritat al País Basc, Madrid, Granada, València i d’altres llocs de l’estat. En aquest sentit, per sort, Espanya ni és patrimoni del PP i C’s, ni de la minoria de l’Estat i les seves institucions corruptes i que es venen la pàtria quan així ho consideren, o senzillament, la utilitzen interessadament per atendre els seus interessos particulars.

Hi ha diferència entre aquells que tenen un projecte il·lusionant, que han d’escoltar a una vicepresidenta corrupta com els insulta, al portaveu del PP al Congrés dels Diputats que és un impresentable dient-los nazis i colpistes, a un pocavergonya com el Sr. Guerra que és la pitjor imatge i degradació del PsoE – PsC,insultant-los, dient-los nazis i que cal portar als militars entre d’altres paraules… Uns mitjans de comunicació que són mers instruments del govern de l’estat, que intoxiquen, menteixen i manipulen. Després de tot això, que actuen pacíficament i que aspiren per mitjà de les urnes i el vot, a canviar de veritat les coses, són tractats amb violència, insultats i degradats com si fossin terroristes per aquells que no tenen projecte, que no generen cap il·lusió, que no tenen res a oferir, que s’omplen la boca de forma interessada de Llei, ordre i Constitució buits de continguts. Amb aquests governants, Espanya té un problema molt greu i ara amb el que està passant a Catalunya, els espanyols tenen una gran oportunitat que haurien d’aprofitar per a fer les reformes i canvis que siguin necessaris, i avui el PP i C’s són un problema més que una solució.

“La gent no oblidarà mai les imatges del dia 1 d’octubre, la brutalitat policial exercida de forma desproporcionada i altament perillosa. I veure al PP i C’s demanant més contundència”

Poden anar continuant enganyant-se que això és un problema d’una minoria radical, d’uns governants irresponsables, que amb la judicatura i la porra i escopetes, i deixant anar els gossos de pressa a maltractar les persones, o aplicant l’article 155 de suspensió de l’autonomia i convocant eleccions això se solucionarà. Res més lluny de la realitat. El que està succeint i la incompetència del govern central, ja no té aturador. Ara, si atenem al mateix resultat del Referèndum, comptant els vots vàlids i els que van robar, les grans manifestacions i la voluntat ferma de la gent, això ja no s’atura. Poden tancar institucions, detenir el govern, és igual, hi haurà qui els substituirà. Per tant, algú haurà de canviar l’estratègia i veure que amb les mesures actuals no podran sortir del bucle. Avui la gent té molta més força que uns corruptes que només volen mantenir els seus privilegis i dels quatre que manen a les institucions i estructures de l’Estat. I ja pot anar convocant Societat Civil Catalana concentracions, ja han demostrat que són quatre gats cada vegada, i necessiten portar a persones de fora de Catalunya, i segurament, aprofitant el moment, l’assistència de paisà dels policies nacionals i guàrdies civils portats de fora, per omplir un mínim d’assistència.

I alguns polítics que són uns veritables incendiaris i provocadors, que després es queixen que els amenacen i insulten com els de C’s que són pitjors que el PP, semblen de l’extrema dreta feixista, que a sobre de no tenir cap respecte per les persones agredides, van demanant tot el dia l’aplicació de l’article 155 i eleccions. I el Sr. Garcia Albiol que és un mer maton de carrer, quan se’n va a inflamar als policies i parlar de si cal es deixarà trencar la cara per la seva espanyolitat. Ho diu perquè de moment, ningú li ha trencat, ja que la gent ha estat pacífica i se li permet dir el que vulgui, inclús l’insult i l’amenaça permanent. L’objectiu és anar buscant el que no han trobat fins ara, comportaments d’una ciutadania pacífica, responsable i feliç, i que no ha respost violentament tot i anar rebent. Per tant, tot i els clams a la calma i tranquil·litat la paciència té límits, els cops de porra i agressions també, i a la millor, a algú li posaran la cara al seu lloc farts de rebre i ser insultats.

Per tant, tranquil·litat, perseverança, fent camí i endavant, els objectius està plenament determinats.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari