Íñigo Méndez de Vigo y Montojo, ministre d’Educació, posa en marxa un pla d’estudis per adoctrinar a alumnes sobre l’himne nacional, la bandera, l’escut i la defensa d’Espanya. Què us pensàveu catalans que només vosaltres sabeu adoctrinar?
La història no tan sols es repeteix, a més ho fa augmentada i ampliada. Ultrarestauració ultraconservadora. La Espanya eterna franquista es resisteix a perdre els seus privilegis, ja sabeu, seguir robant i col·locar als seus per devorar la riquesa que produeix l’Estat. Amb la pròtesi de jutges i premsa amoral que no volen exercir la crítica.
Una de les coses que vol fer el ministre és emfatitzar els símbols nacionals tals com la bandera, l’escut i l’himne. I dic jo, no seria millor ressaltar uns altres símbols més clars com: robar, defraudar i cobrar en un sobre? En això Espanya té la mà trencada. Si a més, als nens i nenes els hi has de posar com a referent dels valors del que és respectable i digne a “el preparao”, que després ningú llenci el barret al foc si el que creix és una generació de dropos, estafadors, xulopiscines de bassal, vividors, supremacistes i demés fauna.
Espero que el tal Toni Cantó estigui encantat amb la mesura, aquí sí que no veurà cap mena de manipulació, de fet ell ja és un subproducte d’aquesta educació (mala educació per ser més exactes). Això és un no parar. Llei mordassa, justícia a mida del Govern, corrupció institucionalitzada, sous de merda, atur com a sistema, milers de milions d’euros desapareguts, guardiola de les pensions buides, presos polítics, repressió com a resposta, cap mena de diàleg, res de res; i ara, com qui no vol la cosa, a cantar l’himne (sense lletra) davant la bandera i l’escut. I au, ja hi tornem a ser, el braç enlaire a la romana manera.
La gent que ja tenim una edat, darrerament estem vivint en una mena de “dejà vu” permanent. Com els ministres de l’adoctrinament i “la unidad de destino en lo universal” se’n surtin amb la seva, els meus néts hauran de patir (com em va passar a mi) el rentat de cervell que van anomenar FEN (formación del espíritu nacional).
Pel que es veu no n’hi ha prou amb l’adoctrinament religiós, llastimosament, una úlcera que mai ha acabat de tancar-se a l’escola. Ara els franquistes han tornat a agafar envestida, i jo començo a tenir desbordat el meu “Espíritu Nacional”. Els proposo com a primera unitat didàctica posar en fileres casernàries els nens i les nenes als patis de les escoles i cantar aquella alegre cançó que fa venir nàusees.
La segona unitat didàctica seria recuperar aquell meravellós llibre que enorgulleix a tot patriota: “La Enciclopedia Álvarez”, amb el sol sortint a l’horitzó, un canó amb la data de 1808 i a sobre del cap del nen de la portada els 10 manaments. Com a última unitat didàctica seria aquell text feixista inoblidable: “En mi casa manda mi padre. En la Escuela el maestro. En mi Pueblo el alcalde. En mi Provincia el delegado del gobierno (perdón el Gobernador). Y en España el Caudillo, perdón quería decir Rajoy. Este manda en todos porque tiene la responsabilidad de todos. Obedezcámosle para que haga a España feliz”. Guapo, no?
Déu meu, se’m salten les llàgrimes de tanta emoció. Quins records més bonics gravats a les meves sentines. Quins temps, posar a tothom al seu lloc un altre vegada, fins i tot els esgarriats nens catalans, quin enyor.
Els feixistes, els delinqüents del Govern, els jutges a sou, els corruptes del PP, els ultres de C’s i els palmeros del PSOE, tots agafant “carrerilla” aclamats per l’extrema dreta dels Albiols de torn i la premsa mesquina, fent la rotllana. “Los españoles tienen que ser mitad monje, mitad fraile, pero por encima de todo, soldados”. Ja veureu les derivades que tindrà d’aquí a res el haver substituït la filosofia per la religió catòlica a la secundària (llei Wert). Això sí que és adoctrinament nacional-catòlic i no perdre el temps en aprendre dues o tres llengües.
miquel mallafré, 19 d’ocubre de 2017
P. S.
Com envejo al meu germà que viu a Alemanya allunyat de tot aquest circ.
Deixa un comentari