Cooperació Catalana 413, «El nou país que volem»

No Comment

Amb aquest títol, l’Editorial del número d’octubre de Cooperació Catalana, que va entrar a impremta abans de la celebració del referèndum que sí es va celebrar, malgrat l’oposició armada de l’Estat espanyol, afirma: «Sempre que se’ns demana què aportarà l’economia cooperativa, social i solidària al nou país, responem que els mateixos principis i valors que ens són propis i que practiquem: l’adhesió voluntària, l’arrelament al territori i a la comunitat, l’autogestió, la democràcia i la transparència».

En el mateix debat sobre el país que volem, en Jordi Garcia presenta algunes opinions de cooperativistes, entre 1865 i 1939 sobre Espanya. Una perspectiva que li permet arribar a la conclusió que «ben poc han variat les coses entre Catalunya i Espanya després de tants anys. I si ara l’independentisme topa amb la camisa de força de la sagrada Constitució de 1978, els que lluitaven fa cent quaranta anys perquè l’anomenat fet diferencial català fos reconegut dintre de l’Estat espanyol, van topar amb la constitució de 1876, clau de volta del sistema canovista».

Aquest número d’octubre porta també un article signat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya defensant la necessitat d’elaboració de pla de gestió en totes les empreses i projectes cooperatius, tot considerant que aquest és «l’eina clau per a la gestió democràtica. És l’element de comunicació entre el Consell Rector i l’Assemblea, així com entre el Consell Rector i l’equip de direcció, si n’hi ha. És el camí per fer, mensualment, el control de l’evolució de la cooperativa i avaluar les variables de gestió, el compte de pèrdues i guanys, el pressupost de tresoreria i el balanç».

La cooperativa Koitton club, de promoció d’activitats musicals i culturals al barri de Sants i Barcelona, treballa per la «música en viu que participa activament amb les entitats i persones, elaborada col·lectivament i de forma participativa, duta a terme per una cooperativa de treball, per fer cultura i economia de forma alternativa». Forma part d’Impuls Cooperatiu de Sants.

A l’entrevista, realitzada per la Montse Pallarés, l’advocada i experta en cooperativisme i economia social Cristina Grau defensa que «totes les cooperatives són entitats sense ànim de lucre», tot criticant la llei de cooperatives del 2015 que modifica l’anterior, del 2002, introduint «més requisits i més normes obligatòries». Opina que després d’un «cert auge» del cooperativisme, hi ha hagut una «davallada», però que «ara apareixen nous projectes col·lectius i noves experiències de treball en xarxa que cal potenciar».

Conseller de la ministra de Treball per a les qüestions de l’Economia Social i Solidària de Grècia, en Petros Linardos afirma que després del fracàs de les polítiques que la troika ha imposat al país ara toca parlar d’una «reconstrucció econòmica en la qual l’ESS podria jugar un paper important». Entrevistat per Jordi Estivill, després d’informar sobre el moment de l’economia social al país i les experiències que s’estan vivint, assegura que el moment que viu Grècia «és una ocasió històrica per a l’ESS, per demostrar que té capacitat per enfrontar una situació d’estancament econòmic i convertir-se en un eix vertebrador de la reconstrucció».

Eloi Aymerich informa de la celebració de l’any Peiró a Mataró des de la perspectiva cultural: producció cultural i memòria històrica. En Josep Busquets presenta el llibre Homo cooperans 2.0 Por una economía colaborativa desde el cooperativismo, publicat per Icaria. L’article de Cos, cooperativa de salut, sobre medicina tradicional xinesa; i el de Daniel Jover sobre «la força de cooperació», a més de les notes i breus, completen aquest 413 de Cooperació Catalana.

Related Articles

Deixa un comentari