Es presenta Som Mobilitat, una cooperativa per impulsar una mobilitat més sostenible

No Comment

Es pretén formar un primer grup local de socis, que ajudi a repensar un model de mobilitat més sostenible per a Terrassa, a través de compartir vehicles elèctrics.


Parlem d’una cooperativa de consumidors que compta ja amb 700 socis a Catalunya, i que va néixer amb la lògica de Som Energia, és a dir: transformar el model de consum energètic, a través de grups locals els quals, de manera autoorganitzada, repensen un altre model de mobilitat en els seus territoris.

“Els problemes de mobilitat són recurrents arreu: impacte en la salut, en la contaminació i el canvi climàtic, així com pel que fa a l’ocupació de l’espai i les relacions socials que tot plegat implica”, així s’expressà ahir dijous, en una sessió organitzada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès, l’Arnau Vilardell, coordinador de Som Mobilitat. Seguidament, exposà quina ha estat l’evolució de la cooperativa durant el seu curt però intens primer any de vida, i que s’està centrada sobretot en l’entorn tecnològic, per tal d’oferir una plataforma de compartició de vehicles elèctrics. 

“Donem serveis de car sharing a través d’una aplicació mòbil, per què els socis lloguin vehicles elèctrics segons les seves necessitats”, explicà l’Arnau. De fet, es referí al model que les mateixes grans empreses d’automoció estan emprenent a les grans ciutats: “A Madrid, Mercedes, Renault o Citroen estan comprant milers de vehicles elèctrics per tal de llogar-los als clients”. En contrapartida, Vilardell reconegué que l’experiència de Som Mobilitat “no vol seguir aquest model agressiu, que està afectant negativament les grans ciutats, sinó que creiem més en com posem vehicles en el territori amb la lògica de compartir-los”.

Arnau Vilardell, de Som Mobilitat, a la xerrada del passat 20 doctubre a lAteneu Terrassenc.

Les experiències concretes sorgides amb aquest model ja s’estan concretant en diversos municipis. A Olot existeix un grup amb un cotxe elèctric més un altre que cedeix la cooperativa, per tal que els socis els comparteixin. A Amposta o El Bruc, un grup similar de socis han apostat també per aquest model de vehicle compartit: “una persona s’ha comprat un cotxe i quan no el fa servir el lloga als veïns”. Fins i tot a Sabadell i Badalona, s’han fet converses amb l’ajuntament per promoure que els treballadors facin servir cotxes compartits.

Som Mobilitat compta ara amb nou cotxes elèctrics, per cedir a aquests grups locals. També hi ha la intenció d’adquirir motos i bicicletes. I coordinar-se i muntar una cooperativa de segon grau amb diversos col·lectius d’arreu d’Europa, on el concepte de mobilitat compartida està més arrelat i avançat.

Una xarxa de socis en constant creixement

Fer-se soci de Som Mobilitat consisteix en aportar 10 euros de capital, que comporta tenir accés a l’aplicació mòbil corresponent i la possibilitat de llogar un dels cotxes de la xarxa, a un preu assequible de 4,5 € d’ús del vehicle; “sense haver de pagar benzina, ni peatges, ni aparcament!” Tal com indiquen a la seva web

Compartim a continuació l’article sobre Som Mobilitat del nostre company Pep Valenzuela, apareguda a la revista Cooperació Catalana de la Fundació Roca Galès, el passat mes d’abril. 

Som Mobilitat: plataforma tecnològica de mobilitat compartida

Som Mobilitat (SM) és una cooperativa de consum sense ànim de lucre. Allò, però, que ha fet d’aquesta empresa un cas innovador i ja, encara en el bressol, de referència és el ser un cas clar del que en el món del cooperativisme es denomina, des de fa molt poc temps, cooperativa de plataforma i, en els àmbits tecnològics i del pro-comú, economia col·laborativa o, literalment, pro-comú.

Molt concret, però tan senzill, la diferència és que el principal projecte, l’element que té més valor de la proposta en marxa és el projecte tecnològic, una plataforma en xarxa que permet compartir vehicles a les persones que disposin del terminal (un mòbil intel·ligent bàsic) i l’accés com a sòcies i usuàries. A més, els vehicles, de moment només cotxes (seran també moto i bicis), són tots elèctrics.

SM nasqué fa poc més de mig any a Mataró el passat 16 de juny de 2016, amb 79 persones sòcies, que ara ja són 504, tothom, com és de llei, amb dret de veu i vot, com a copropietari de la cooperativa. I això quan encara (a mitjans de març) el servei no ha començat a funcionar, i tenint en compte que quan ho faci (principis d’abril) serà només a Mataró, amb 5 cotxes.

“L’element de més valor de la proposta és el projecte tecnològic, una plataforma en xarxa per compartir amb qui disposi d’un mòbil i l’accés com a sòcies”

Parla clar, això, de la potencialitat del projecte i de les grans expectatives que genera. Sembla ser la marca dels nous projectes entorn a eines de les noves tecnologies i xarxes socials. En aquest cas no era un vell garatge, però sí unes oficines de co-treball (co-working) en un espai autogestionat de Mataró, Can Fugarolas, 4.000 m2 d’un antic taller de mecànic, amb una vintena de cooperatives.

La idea sorgí de la conversa d’un grup que compartia espai i, segurament, no per casualitat associats a Som Energia: què fer per millorar la mobilitat? «Sentint-nos tots identificats en els conceptes «Som» i «cooperativa de consum», explica l’Arnau Vilardell, coordinador i membre del grup inicial, «tots havíem fet el pas cap a una energia renovable, però el consum major d’energia que fa una persona, quan mires, el màxim consum ho fas amb la mobilitat, i l’impacte més perjudicial és amb això també. Així, un grup de gent que ens trobem per l’activitat en economia social i pel roce i carinyo que tens amb la gent, i amb voluntat de transformar, decidim anar endavant».

L’objectiu bàsic és «molt genèric i ambiciós»: oferir serveis i productes per a una mobilitat sostenible. Motiu motor més que suficient per començar. En aquests pocs mesos el projecte s’ha anat concretant en una proposta de «mobilitat elèctrica compartida», que és allò que avui vertebra la cooperativa: compartir cotxes, bicis, furgonetes… però compartir, primer i bàsicament, entre veïns del mateix barri o ciutat. La xarxa es pot fer molt gran, però plantegen sense matisos que la base ha de ser sempre de nuclis territorials de persones sòcies que decideixen sobre la seva pròpia mobilitat.

En una segona fase, conegueren dos casos a Europa: el primer, a Suïssa, és Mobility Société Coopérative, amb més de 100.000 usuaris a tot el país, més de 1.400 punts d’aparcaments, fins a 15 cotxes de tot tipus (no només elèctrics, encara que estan fent transició cap a tot elèctric). Tota la gestió es fa pel mòbil.

«Els aparcament de proximitat d’aquest model és allò que somiem», declara entusiasta l’Arnau, geògraf de formació i gestor cultural, «ens imaginem de seguida aparcaments al barris, la nostra comunitat de socis amb vehicles compartits».

L’altre cas és Partago, a la ciutat de Gant, Bèlgica, pionera en la mobilitat elèctrica compartida. Només 270 socis, amb 8 cotxes, però amb una plataforma tecnològica ja pensada pel vehicle elèctric, que permet llegir bateria i estat general del cotxe. A l’Estat espanyol han parlat amb Avancar i Social-car, però no han trobat la identitat, perquè no són cooperativa, és altre model.

Amb Partago, de fet, s’ha arribat a un acord de col·laboració i ja estan compartint l’eina. L’acord, explica l’Arnau, que actualment és un dels dos coordinadors de tot el projecte, està oberta a altres cooperatives que es vulguin sumar. «Volem que sigui molt vàlida, atractiva, tant com les de les empreses que paguen milions d’euros per la millor tecnologia. Però nosaltres anem construint en xarxa». Hi ha tres cooperatives més que s’hi volen sumar: Ecotxe, de Mallorca; Lochem Energie, d’Holanda, i la belga Courent d’Air.

Amb aportacions pròpies van comprar un primer vehicle, fa uns 2 mesos, amb el qual han treballat i provat la tecnologia, la connexió amb la plataforma. Els 4 cotxes nous s’han comprat amb aportacions/préstec de socis també, però amb un rendiment de 3% a 5 anys. Amb una campanya de micromecenatge, a través de Goteo, aconseguiren 22.800 euros per finançar la plataforma tecnològica.

“La cooperativa neix en un espai gestionat on conviuen més de 20 entitats, cooperatives de consum, companyia de circ, un hort…”

El creixement entorn a la definició i construcció del projecte, gran i ràpid, s’explica segons l’Arnau com a conseqüència de la pertinença de la gent del nucli promotor a xarxes d’intercooperació, a Som Energia, Som Connexió i altres. La primera convocatòria oberta i constitutiva de SM, via xarxes, ja reuní 79 persones. Hi havia gent de Mataró, però també de Girona, Montcada, Barcelona, Olot i altres ciutats. «Hi ha un perfil de gent preocupada i que vol fer coses, algunes del cooperativisme, altres del món de l’ecologia; totes volen fer coses d’una vegada per canviar la realitat, i aquesta proposta és atractiva». Tan és així que encara i sense cotxe el nombre de socis ja arriba als 504.

En una primera fase els cotxes estaran al carrer. Busquen junt amb la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, que tenen espais i locals, ubicació pels mateixos. Però l’objectiu és establir punts de càrrega i d’aparcament fixes. S’està parlant també amb l’Ajuntament, molt interessat en la proposta.

Pensant el creixement, a SM tenen clar que no volen ser un negoci ni esdevenir empresa mercantil, tot i que la mobilitat elèctrica és molt cara i necessita inversió gran. A Barcelona i Madrid ja n’hi ha empreses que fan quelcom semblant, amb inversions milionàries des de dalt, amb estructures molt fortes, materials i humanes. «Aquest és un model per construir mobilitat alternativa, però no és el nostre», sentencia l’Arnau.

A l’hora de comprar la flota de vehicles, SM ha optat per dos vies: capitalització amb aportacions, micromecenatge i altres, i construir una flota pròpia. L’altra: que els socis interessats, d’acord amb la necessitat i compatibilitat, pugui comprar el seu cotxe, amb ajuda de la cooperativa, per a compartir-lo quan no ho faci servir. «Generem un híbrid entre flota pròpia i cotxes de socis».

En tot cas, «estem construint la cooperativa des de baix; són els nostres socis que comencen a comprar cotxes i nosaltres que amb les aportacions de socis i territoris comprem, som els socis consumidors que fem una aposta. Allà on hagi un grup de socis que tinguin interès, sigui d’una o altra manera, es poden anar construint els estacionaments de barri. Es una lògica totalment col·laborativa, o p2p, aquest intercanvi entre socis és p2p 100%, és el nostre model».

Tot plegat, sense perdre la perspectiva internacional. Han participat en la construcció del primer grup de mobilitat compartida d’Europa, de la mà de RESCOOP (entitat que agrupa més de mil Som Energia de tota Europa), «perquè ens imaginàvem que cada una d’aquestes productores i distribuïdores d’energies renovables algun dia tinguin un referent en mobilitat que enxarxats tecnològicament, puguem compartir cotxes gestionats amb una mateixa aplicació a tota Europa».

Pep Valenzuela
Publicat a la revista de la Fundació Roca Galès, Cooperació Catalana número 408 – Abril 2017

Related Articles

Deixa un comentari