Aquesta vegada no penso dir res sobre Rajoy, Hernando, Santamaria, Millo, Iceta, Pedro Sánchez, Rivera…, fiscals, jutgessa, guàrdia civil, estat en general. És una pèrdua de temps, i tenen la cara prou dura, no tenen ètica, ni escrúpols, per tant…
A més d’inventar-se un relat ple de mentides i només per a justificar les detencions del Jordi Sànchez i del Jordi Cuixart, d’aplicar l’article 155 i ara van per l’ANC i Òmnium. Per tant, estan plenament i perillosament sonats, són un veritable perill per a Catalunya, els espanyols i la mateixa UE.
Si atenem a les dades de participació en les diferents grans manifestacions dels diferents onzes de setembre, al número de votants que ho van fer i als que no van poder l’1 d’octubre, als participants en l’aturada general del 3 d’octubre, que podem situar a l’entorn dels dos milions i mig de persones com a dada de referència, que segur són més. Això és una força impressionant de gran poder no només electoral, sinó com a consumidors, com bé diuen els dirigents de l’ANC i Òmnium. Aquesta força ben organitzada té un poder que res la pot frenar, ni l’Estat amb el 155, ni amb policies i guàrdies civils, ni amb mesures coactives, al contrari, pot reduir a la mínima expressió allò que el govern del PP i l’Estat corrupte intentin aplicar.
Això si, cal determinació, coordinació i voluntat per a dur tot un seguit d’accions, totes pacífiques, que poden determinar que al final es tingui d’acceptar una negociació. Cal tenir en compte que l’Estat i sobretot el govern espanyol no pot tenir aquesta situació totalment descontrolada a curt termini, ja que llavors Europa sí que haurà d’actuar i prendre mesures. Fer manifestacions permanents i al carrer està bé, però aquesta part es fa suportable si al final es té la perspectiva que comenci a aparèixer l’esgotament. Ara, si es posen en marxa mesures combinades a l’afectació a l’economia, llavors segur que les coses canviaran.
Per tant, coses que es poden fer:
Mantenir les manifestacions i concentracions el temps que calgui.
Al final agradi o desagradi als dos sindicats majoritaris, s’haurà de tornar a convocar una vaga general que paralitzi el país, més contundent que la del dia 3 d’octubre
Fer concentracions permanents on es facin actes públics de qualsevol membre del govern espanyol a Catalunya, de dirigents del PP-C’s i PsC-PsoE.
En quant als funcionaris de tots els nivells de les administracions, no obeir, ni desenvolupar cap instrucció provinent del govern central. Promoure una vaga de cel permanent a tots els nivells de les administracions.
Paralitzar, a nivell polític, totes les activitats de les administracions (Plens Municipals, Plenaris, Consells…). Només prendre decisions en cas d’urgències i necessitats que no permetin retards.
Que tothom retiri els seus fons de les entitats bancàries, sobretot d’aquelles que han explicitat la seva sortida de Catalunya. Què deixin de pagar de moment les hipoteques i qualsevol tipus d’aportació a aquestes entitats. No adquirir cap tipus de producte, ni funcionalitat comercial. Paralitzar els fons de pensions i altres productes. I els que no tinguin fons, ni productes, com per a exemple nòmines i pensions, doncs que faci un canvi d’entitats o exigeixi el seu pagament amb diners o taló, ni per a transferència, ni per altres procediments indirectes i que ho treguin de seguida tota la quantitat.
Què ningú pagui cap impost i taxes, ni a l’Estat, ni als Ajuntaments, que els aplaci, limiti i el que calgui.
A l’hora de consumir, comprar o adquirir productes, disposar d’un llistat de les empreses i activitats que han marxat de Catalunya, per a determinar la no compra dels seus productes.
En cas de convocar-se eleccions des del govern central, que ningú hi participi, ni en l’organització (funcionaris), ni en les Taules electorals (com a presidents i vocals). Senzillament, aplicar-lis els mateixos criteris que van promoure el boicot per a organitzar el referèndum de l’1 d’octubre.
I així podríem anar fent una llarga llista de mesures, evidentment pacífiques, amb l’objectiu primer la sortida de la presó dels detinguts injustament, acabar amb les mesures coactives i il·legals de la Fiscalia i la Judicatura, acabar amb l’aplicació de l’article 155, la sortida de les forces d’ocupació i repressió, la recuperació de les institucions catalanes i llavors veurem, si volen negociar i què.
Són moments difícils i complicats, però hi ha una cosa que no volen entendre a Madrid, això no és un tema de quatre dirigents sonats, és la força d’una gent disposada a lluitar fins on calgui, la seva dignitat ha estat greument tocada, i quan volen que ho perdis tot, i busques la derrota total, tens un problema i aquest no s’afronta a garrotades, presons i altres mesures coactives.
Cal doncs que aquests milions de persones, s’activin molt més i posin en marxa mesures que facin mal de veritat a l’Estat i al govern del PP, i que forci a que segueixin equivocant-se en les mesures, fins que al final entenguin que és impossible guanyar la força de la gent, que està convençuda de la dignitat ètica del que vol i demana. I l’economia és la part més feble de l’Estat i sobretot en els moments actuals, per tant, incidir sobre aquest apartat és fonamental per fer-lo caure. I com és evident, cal ser forts i disposats a lluitar pels nostres drets i llibertats, evitant l’arbitrarietat. Fins l’onze de setembre passat tot ha estat una festa, però ara arriba un moment crucial, la lluita de veritat, la confrontació real, això no és un joc, ni una festa, és un enfrontament directe on l’Estat ja es veu que no tindrà contemplacions, per tant, nosaltres hem de ser més forts, amb convenciment i utilitzant totes les eines que disposem sense febleses, i tenim eines per a ser forts actuant contra les seves febleses, ara cal saber aprofitar-ho.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari