És difícil guanyar una certa distància per poder valorar fredament la situació actual. Ho intentaré. La primera esquerda contra aquest Règim va produir-se quan el 15-M, la segona va ser amb l’aparició de Podemos i la definitiva, la “qüestió catalana” i l’aplicació del 155 per part del bipartidisme reforçat: PP-PSOE-C’s. Com deia Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”.
Tota aquesta decidida voluntat de defensa de les llibertats i drets de molta gent que uneix a independentistes i no independentistes, no pararà així com així. La dreta espanyolista ha donat un cop d’Estat que en aquests moments afecta de manera directa a Catalunya, però aquest només serà el primer pas de les últimes agonies del Règim del 78 que, de retruc, acabarà colpejant a la resta de pobles de la península.
Un partit residual a Catalunya, corrupte fins el moll de l’os, no pot fer-se amb el Govern, els Mossos, els mitjans de comunicació i de tot el poder, sense passar per les urnes. No ho permetrem, ni els independentistes ni els que no ho són, tothom estarà unit en defensa de Catalunya. Després, quan arribin les eleccions, ja es passarà comptes amb qui s’hagi de passar. Però mentre aquestes no arriben, Catalunya està sota aquest cop dels tres partits “unidos por España”.
No podran aplicar res del que han dissenyat. El mastegot que rebrà el Règim del 78 a Catalunya serà dels que marcaran època. Un fet com aquest és difícil de tolerar. L’estil que utilitzen és barroer, tronat, parlen pels garrulos, disfressen tot el que fan, no diuen mai el que pensen ja que és la manera de reduir els drets de tota la ciutadania, ho han fet des del primer dia que van arribar al poder. Tot ho basen en les amenaces i mentides, l’ús de la violència i la imposició del pensament únic, aquest és el seu ideari. L’Estat de les Autonomies ha estat l’objectiu del neofranquisme i els seu aliats.
En resum el piròman que va portar l’Estatut al Constitucional s’autoerigeix com el tirà que regirà Catalunya, on el partit que ell representa, el que se’n diu pintar, no pinta res. Què pot sortir malament?
miquel mallafré, 25 d’octubre de 2017
Deixa un comentari