Presentació del programa de títols participatius de la cooperativa COS. Toto: Tomeu Ferrer
La cooperativa de Salut COS, obre el període per aconseguir 100.000 euros per finançar part del projecte de canvi de local a Gràcia
Les cooperatives i les empreses d’economia social creixen malgrat tots els mals averanys. Ho fan tot i que des d’inici de la crisi hi ha restriccions creditícies. Què ho possibilita? La raó que expliquen les entitats que han posat en marxa mecanismes de finançament és senzilla: «el motor és la confiança», explica Mireia Bosch, responsable de comunicació i programació de COS cooperativa de Salut.
Un exemple en marxa és la cooperativa sanitària COS. Ha posat en marxa els mecanismes que li han de permetre canviar de local on imparteixen serveis sanitaris des d’una òptica integradora. Han creat una comunitat que ha crescut un 60% els darrers anys i és aquesta comunitat a la qual recorren per tirar endavant el seu nou projecte.
Vejam, una empresa convencional, de capital, elaboraria un projecte, que sotmetria a un banc i que en funció de les garanties i els estudis previs li aportaria el finançament necessari. Això generaria una certa dependència de l’entitat i implicaria també facilitar garanties, moltes d’elles personals per assegurar que el préstec i els interessos es tornaran. Finalment, el cost de tot plegat no baixaria d’un 5% en els casos millors.
El mecanisme endegat per COS tracta d’aconseguir una xifra propera als 300.000 euros, amb què han valorat les obres de condicionament del nou local.
La quantitat inicial l’han dividit en tres parts. Una s’aconseguirà amb diners procedents de títols participatius, i sumarà uns 100.000 euros. L’entitat s’ha plantejat aconseguir l’esmentada quantitat abans del 31 de desembre d’aquest any. Una altra part l’aportaran els socis de treball de la cooperativa i una tercera pota es finançarà amb avals mancomunats que poden subscriure des de clients de la cooperativa, simpatitzants i persones que apostin també pel projecte.
Títols participatius
A la sala d’actes de COS unes 15 persones escolten el mecanisme que la cooperativa tirarà endavant. Es posa l’èmfasi en els títols participatius. La cooperativa emetrà títols de 500 euros a retornar en 5 anys amb un interès per als subscriptors del 2% que podria afegir un 1% més. Els qui aposten per la inversió saben que han de mantenir-la almenys 18 mesos.
Quines garanties aporta la cooperativa a canvi dels títols? La primera és la seva trajectòria, de creixement continuat. Després els plans de futur, que s’han elaborat de forma conservadora per la cooperativa Coop de mà, que col·labora en el projecte. I finalment, hi ha com a garantia els avals mancomunats que formen la tercera pota del procés.
Els socis de COS vinculen la crida a la subscripció de títols participatius al fet que molta gent està, a Catalunya, queixosa amb l’activitat dels bancs. Però, més enllà, l’interès ofert als que les subscriguin supera de molt el que els bancs paguen als dipositants pels seus diners. I per a la cooperativa l’estalvi és també important, de 2 punts en el pitjor dels casos i de 3 punts en el millor.
I tot això com es fa? Els crèdits tenen només el compromís personal dels seus subscriptors i, de manera paral·lela els avals mancomunats de persones que aposten per l’operació però que només haurien de dipositar fons si els crèdits no es paguessin i l’experiència fins ara mostra un altíssim compliment en el retorn del capital i els interessos. Tot això, sobre la base de la confiança, no debades, la cooperativa de serveis financers, Coop 57 afirma que mai han fet un document notarial per assegurar les operacions en què participen.
Els avals mancomunats són, al seu torn, compromisos de pagament en cas que la cooperativa tingués problemes per retornar els crèdits participatius. Això suposa que no s’han de dipositar diners.
Tot plegat és una xarxa teixida de confiança que permet que les empreses sense ànim de lucre, com les cooperatives tinguin accés al crèdit, al qual, d’altra manera tindrien dificultats per arribar. Disminueixen costos i permeten que els clients i simpatitzants tinguin una millor remuneració per als seus estalvis. Una roda on tots guanyen i si algú perd, són les entitats d’estalvis clàssiques que, amb la desintermediació financera perden un nínxol de negoci, incipient però real.
Tomeu Ferrer, Diari del Treball
Deixa un comentari