El ple d’octubre de 2017 passarà a la història com el dia en què Terrassa va aprovar el seu Consell Municipal de la Infància i l ‘Adolescència, almenys per a mi. En un moment tan important recordo especialment una frase de Rousseau que m’ha acompanyat sempre i que tinc encara més present des de que estic en política:
“La infància té les seves pròpies maneres de veure, pensar i sentir; res hi ha més insensat que pretendre substituir-les per les nostres.”
Pensant en aquesta frase per mi tan encertada, crec que tendim a traduir-ho tot a l’idioma dels adults i que a més estem convençuts que fem el correcte i és el missatge que transmetem a la nostra infància. Recordo com de petit els adults responien a les meves idees amb una llengua que no era la meva i amb contrapropostes que tenien automàticament major validesa, només pel fet de provenir d’una persona adulta. No només és injust, sinó que a més no és cert.
Està clar que no sabem escoltar a la infància, i per això crec que una bona fórmula és la de crear espais per propiciar la comunicació, on nenes, nens, joves i grans aprenguem a escoltar, potser així poc a poc es vagi reduint el percentatge de persones que només parlen i que no escolten.
El Consell Municipal de la Infància i l’Adolescència no és un espai perquè facin la seva carta als Reis, és un lloc on tindran la bonica responsabilitat de representar els seus iguals, on pensar en el bé comú i on entendre el que és realment important per a totes i tots. Un recurs que pot servir per enriquir la qualitat d’uns dirigents i d’una classe política (entre els quals m’incloc) que tenen molt a millorar.
L’aposta per la creació d’aquest nou espai no vol dir que a Terrassa no s’escoltés a la infància i l’adolescència fins ara, moltíssima gent escolta a petites i petits a Terrassa i transmeten de la millor manera les seves necessitats i desitjos a l’administració, però ens faltava un element que les posés a elles i ells en el focus, sense filtres.
Si hi ha alguna cosa que tinc clar després de dos anys i mig en política, és tot el que costa dur a terme projectes com aquest, projectes de ciutat pensats per ajudar, per millorar i amb la intenció que perdurin en el temps. En aquest cas, han estat gairebé dos anys elaborant un reglament que ens permetrà tenir una taula que representi a la infància i l’adolescència. Un espai més per a ells i elles, perquè no pensin que no pinten res i creixin creient-se importants, perquè ho són i han de tenir-ho molt clar.
M’enorgulleix formar part d’un equip polític que s’ha imposat com a prioritat que les opinions i propostes de la infància i l’adolescència tinguin l’altaveu que no han tingut fins ara. Aquesta prioritat ha propiciat un treball tècnic immens per aconseguir que hi hagi una representació de nenes, nens i joves de tots els barris, amb paritat de gènere, on s’inclogui a infància amb necessitats especials i també als que per desgràcia no viuen amb les seves famílies. Un projecte realment potent que serà possible gràcies a escoles, instituts, entitats d’esplai i altres agents que estan en el dia a dia amb els protagonistes d’aquesta història. Aprofito aquest escrit per agrair aquest immens treball que fan totes les persones que protegeixen i potencien a la infància.
Un dels meus somnis és aconseguir que participar sigui més fàcil per a la infància, l’adolescència i el jovent, independentment del barri en el qual hagin nascut. Crec que aquest és un passet més i és un orgull haver-hi participat. Agraeixo també el fet que la majoria dels partits s’hagin sumat perquè això tiri endavant, serà perquè tots tenim un nen a dins, sabem que té moltes coses a dir i no volem trair-lo.
Noel Duque Alarcón, Regidor de Comunicació i Premsa, Serveis Socials, Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa
Deixa un comentari