[Salvador Pérez] Alguns s’han trastocat, per tant, ni cas

No Comment

Les eleccions del dia 21 de desembre, tot i la desgràcia que hagin estat convocades per un govern corrupte, al final pot ser la possibilitat d’exercir el dret a decidir que fins ara els partits del 155 no han volgut ni reconèixer, ni aplicar. Ho sigui, que d’una vegada ens puguem comptar i saber el que vol cadascú dels catalans i catalanes.

Aquestes eleccions com és evident, son una veritable anormalitat, ja que poden ser una veritable topinada saben com funciona el PP i el govern central. Tot i això ja s’està demostrant que aquells que han estat l’eix central de generar divisió i mala convivència, PP i C’s, estant histèrics i continuen amb la seva actitud de mantenir el conflicte fins el que faci falta, o sigui, guanyar com sigui, amb totes les males arts, i si cal com diu algú ja, repetir eleccions fins on calgui, o sigui, fins guanyar ells. Si els catalans i les catalanes es van equivocant, doncs, ho faran fins que acatin el que ells volen. Per tant, democràcia poqueta.

“La crisi dels refugiats, les eleccions gregues i l’aparició de nous partits, moviments i organitzacions d’esquerres interessen molt poc i ha demostrat la seva veritable cara. Aquesta és la Europa que molts no volem ni en pintura, és una farsa i un engany, i per això s’ha de canviar.”

A la nostra ciutat, ja s’ha demostrat fins on arriben, per molt que el Sr. Turmo del PP i el Sr. Rodriguez de C’s, busquin el conflicte permanent, al final en la presentació de Societat Civil Catalana, eren quatre gats (ni trenta persones van ser capaços de reunir, tot una demostració de força i representativitat, per tant, molt soroll i res més). Ara el PP i C’s, utilitzant aquesta histèria absurda, han demanat a la Junta Electoral central (un altre òrgan plenament manipulat i al servei del govern central, per molt jutge incorporat, com si la Judicatura espanyola no estigués plenament corrupte i fos imparcial), que faci retirar pancartes, llaços grocs, color groc a les fonts i símbols, impedir dir president al Sr. Puigdemont, membres del govern al govern detingut i exiliat, fer retirar les estelades, exigir a TV3 imparcialitat i així una llarga llista d’estupideses que demostren que aquests partits i els seus dirigents tenen un greu problema mental i fòbia per no utilitzar altres conceptes més adequats, com totalitaris feixistes. Una cosa és protegir el dia de les eleccions l’espai electoral, i l’altra intentar amagar una realitat i la llibertat d’expressió que és un dret humà i constitucional.

Ells utilitzen l’excusa de la imparcialitat, molt interessant. Mai en referència i la mateixa exigència als mitjans públics espanyols que mai han dit ni piu, de TVE, Tele Madrid, Antena 3, Telecinco…, una gran demostració d’imparcialitat i rigor, denunciades com a mal exemple del tractament de la informació i mitjans que la manipulen sistemàticament. Això si, el nivell d’exigència sobre TV3 és molt gran, incloent les paraules d’Albiol, referent a tancar-la i fer-la seguint els exemples exposats.

Amb els dies que falten si això segueix així podem arribar a veure coses del tot injustificables, que pensarem que són miratges de l’absurd, que obligaran a fer-se només amb l’objectiu d’afavorir d’una forma barroera als partits del 155, perquè guanyin com sigui, utilitzant els mitjans que calgui. El 155 serveix per tot tipus d’excuses, inclús, que els sectors de les begudes ensucrades demanin la seva no aplicació per a eliminar la norma aprovada pel govern i el Parlament de Catalunya, al final, ens prohibiran fer sexe entre parelles per a garantir el celibat que no practica ni l’església o fer homenatges de nou a les places al criminal Franco atenent les demandes de la seva Fundació, qualsevol cosa podria ser possible davant d’aquesta histèria i absurd.

“Fins el dia 21 de desembre, veurem moltes coses on l’absurd s’imposarà i que alguns estan totalment trastocats, i que espero que la ciutadania tingui més sentit comú que alguns dels dirigents defensors de l’article 155.”

Per tant, jo diria que davant d’aquesta situació, ni cas a la Junta Electoral Central, ni cas a la Judicatura que ja ha demostrat al servei d’aquí està, i és una institució totalment corrupte i res a veure amb la divisió de poders, per molt que ara s’intenti demostrar que el Tribunal Suprem és més sensible i millor que l’Audiència Nacional (una total anomalia democràtica), en referència a les persones detingudes i el seu tracte. Al final son els mateixos, amb les mateixes perversions d’un Estat corrupte i que només està al servei del mateix, pobre d’aquell que caigui en mans de la Judicatura, ni tindrà justícia, ni tindrà un tractament adequat. Això vol dir, posar més pancartes i ben visibles, més llaços, més cartells, més el que calgui perquè tothom exerceixi els seus drets, la llibertat d’expressió, i això tant del conjunt de la ciutadania, com dels Ajuntaments i institucions, com el que faci falta, que tothom digui el que vulgui i consideri amb tota llibertat, i no utilitzant excuses que vagin en detriment dels drets i utilitzant un fals concepte d’imparcialitat, que precisament no exerceixen aquells que la promulguen. Ni el 155, ni els partits que li donen suport, ni la Junta Electoral tenen cap dret a determinar aquestes limitacions, per tant, repeteixo ni cas, al contrari accentuar més allò que volen prohibir.

I un altre aspecte s’està demostrant que estem davant d’una causa general contra l’independentisme, això vol dir, que anirem veient com aniran apareixen persones i organitzacions afectades, ara ja es posa l’accent sobre la Sra. Marta Rovira i apareixeran més persones perquè la judicatura corrupte vagi fent la seva tasca. Hi ha un element fonamental també amb totes les actuacions, el paper de la guàrdia civil amb el seus informes, com si aquests fossin garantia d’alguna cosa, un cos que es capaç de crear informes falsos, ja que és un cos de l’estat militaritzat, que la seva història és una veritable vergonya que no mereix cap reconeixement ni honor. Cal recordar que es va crear per garantir l’estat, el control social i polític a tots els pobles, bàsicament, al servei dels cacics i poders fàctics, i que només té un moment honorable, quan alguns dels seus membres van lluitar al costat de la República (Afusellats i trets de els llistes d’honor del cos, mai se’ls ha fet cap reconeixement ni homenatge). I aquests son els que van aportant informes als Jutges i que els serviran per jutjar, implicar i detenir, per tant, molta credibilitat i imparcialitat és segur que no tindran els que siguin acusats.

Què el President Puigdemont ara critiqui amb duresa a la Comunitat Europea, tampoc hauria de sorprendre a ningú, després de pensar que aquesta Europa li donaria algun suport a negociar res. Molts ja sabem que aquesta és una mera Comunitat de corruptes (l’exemple és el Sr. Juncker), d’interessos econòmics al servei del model imposat (de dretes i ultraliberal), amb una socialdemocràcia que ha fet de mera prostituta al seu servei, servidora dels poders econòmics i dels rics, és un mer mercat i mercadeig d’interessos, i de garantir els estat, on els interessos de la ciutadania i la democràcia real els importa tres cogombres, la ciutadania a votar i callar, però dir poc i implicar-se menys. Per tant, ni volen nous estats, ni volen ciutadans implicats. La crisi dels refugiats, les eleccions gregues i l’aparició de nous partits, moviments i organitzacions d’esquerres interessen molt poc i ha demostrat la seva veritable cara. Aquesta és la Europa que molts no volem ni en pintura, és una farsa i un engany, i per això s’ha de canviar.

Fins el dia 21 de desembre, repeteixo, veurem moltes coses on l’absurd s’imposarà i que alguns estan totalment trastocats, i que espero que la ciutadania tingui més sentit comú que alguns dels dirigents defensors de l’article 155. Al final, aquells que estem pel dret a decidir, perquè cadascú decideixi sobre el que vol ara i en el seu futur, amb aquestes actituds i comportaments, al final ens haurem de sumar a la independència entenen que Espanya, i sobretot, el govern i les institucions de l’Estat i els partits mal anomenats nacional patriòtics (que després es venen la pàtria a qui faci falta, sense cap escrúpol) son uns incapacitats per a donar més opcions a canvis reals i profunds, per la seva intolerància, que arriben al rídicul més absurd i sense cap proposta atraient, només generant mala convivència i enfrontaments estèrils, però perillosos si continuen amb aquesta línia, amb l’insult i l’amenaça tenen uns límits, i la paciència també.

I com ja he repetit en d’altres ocasions, per molts detinguts, per molts jutjats, per molta repressió i brutalitat, per moltes falsedats i mentides, i informes de la guàrdia civil, i moltes actuacions judicials, això s’acabarà negociant i al final votant en un referèndum pactat, on el poble de Catalunya decidirà sobre el seu futur, i aquestes eleccions només son un nyap i excusa que no resoldrà res.

Salvador Pérez Riera

Deixa un comentari