José Luis Charles, president de l’AV a la font que dóna nom al barri. Foto PV
En Rogeri Tena hi viu al barri de la Font de l’Espardenyera des de fa dècades, és propietari d’una finca veïna on conrea una mica de tot i fa l’enveja del veïnat i tothom que hi passa. És el vicepresident de l’associació veïnal d’aquest petit barri perifèric, en el límit amb Matadepera, que poca gent coneix a la ciutat, no ja el lloc on és, ni tan sols la seva existència.
Aquest aspecte és el que subratlla, en començar la conversa, el José Luis Charles, actual president de l’AV. Fa alguns anys que té una petita casa al barri, segona residència primer i ara ja la primera i permanent. Explica que el barri neix a l’entorn de la font que li dóna el nom, en els anys 50, amb 2 o 3 cases que eren segona residència. Un espai llavors sense urbanitzar, sense cap servei, de fet en una mena de «zona negra», diu en Charles, «terreny de ningú».
Tot plegat, la legalització i la urbanització del conjunt del barri data només d’uns 4 anys enrere, quan l’actual equip de l’AV es va posar mans a l’obra i van mobilitzar el conjunt de residents.
Converses i negociacions amb l’Ajuntament de Terrassa, primer per la requalificació dels terrenys, perquè allò era tot zona rústica, no urbanitzable. De fet, recorda en Charles, que com a representant de l’AV forma part de la junta de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT), al principi volien fer la urbanització amb pous cecs a les cases, sense clavegueram. Una qüestió que, finalment, amb el responsable de la negociació llavors, el regidor d’ERC Ramon Arribas, es va resoldre. El barri compta, per tant, amb recollida i canalització d’aigües, amb una unitat de bombeig i una depuradora.
«Al final vam aconseguir que sembli un barri», emfasitza, amb un carrer asfaltat, «que fa planta de barri», el passeig de Matadepera, que marca el límit entre les dues ciutats, d’un costat és Matadepera i de l’altre Terrassa.
De totes formes, apunta que hi ha una clara «disfunció territorial», perquè per arribar al barri des de Terrassa s’ha de passar sempre per Matadepera, ja sigui entrant per la carretera de Matadepera o per la de Castellar; «no té fàcil arreglo, però algun dia caldrà solucionar-ho», defensa.
Al barri s’utilitzen o es comparteixen alguns serveis de l’Ajuntament de Matadepera. Per exemple, hi ha un conveni sobre la neteja i escombraries, que es fa diàriament. L’ajuntament de Terrassa compensa econòmicament al de Matadepera el servei. L’assistència sanitària es fa al CAP de la ciutat veïna també, mentre que abans depenien del CAP de Sant Pere Nord.
Cap problema amb ensenyament, destaca en Charles, tots els nanos del barri estan als col·legis de Matadepera.
Associacionisme
Amb unes 65 parcel·les en total, uns 60 propietaris, aquest és un barri molt petit, amb unes 40 persones registrades com a sòcies de l’AV, «o com a mínim aquelles a les quals els arriba informació i comunicacions del que fem i consultem». Mig en broma, en Charles comenta que és un percentatge molt elevat, quasi el 60%, si es compara amb els altres barris, «clar que som molt més petits i és una altra relació».
L’associació veïnal funciona des de fa uns 20 anys, però està legalitzada des de fa només 8. Tot i petita i desconeguda, participen activament a la FAVT.
De totes formes, en aquest temps els esforços han estat tots dirigits a aconseguir la urbanització. No es fa festa major, però sí, cada primer dissabte de juny, un «sopar de germanor que reuneix quasi tots els veïns i persones convidades». D’altra banda i puntualment, alguna activitat per als nanos, els aniversaris, amb participació l’AMPA del col·legi.
La participació al moviment veïnal, es plany el president de l’AV, és poca. «Però els problemes hi són i cal actuar», subratlla. La contradicció que més hi veu en Charles és que «l’associacionisme veïnal està en crisi, però és molt necessari, potser hi ha canvis que encara no entenem», considera. És una impressió i opinió molt compartida arreu, fins i tot, apunta, en els barris on es considera que, relativament, hi ha molta gent i força.
Ser Matadepera?
El fet de limitar amb Matadepera fa que hi ha gent del barri que se sent més lligada allà que no pas a Terrassa. En Charles recorda que hi va haver alguns moviments animats per un grup que volia canviar de municipi i unir-se a Matadepera. L’argument de més pes, en tot cas, era el volum d’impostos a pagar. I en aquest punt la conversa es va acabar ràpid. El temps que comprovar la factura final en un i altre lloc. «No s’ha tornat a parlar del tema», explica.
“Estem abandonats”, servei de bus molt deficient i correus fatal
Problemes, assegura el president de l’AV, n’hi ha de tot tipus, de fet «estem bastant abandonats, jo crec que ningú sabia a Terrassa que això era barri i territori egarenc, ha estat amb la pressió i la presència a la FAVT com s’ha donat a conèixer més, però la problemàtica continua sent la mateixa». El primer, la manca de transport públic. L’únic autobús que arriba és el de Terrassa-Matadepera, considerat interurbà, i no està gestionat per l’Ajuntament.
La parada queda lluny, sobretot per a la gent gran. El veïnat vol que, al menys, aquest bus entri al passeig Matadepera i doni la volta, és un servei a la gent del barri, però també, informa, a l’alumnat de l’institut, on estudien joves de Terrassa.
Altre problema greu és amb el servei de correus. El barri pertany geogràficament al repartiment de Can Parellada, «no s’entén que vinguin des de l’altra punta» diu incrèdul en Charles, però bé, el problema és que les cartes arriben tard, «fora de temps». D’altra banda, l’Ajuntament de Terrassa no se’n fa càrrec del tema, de fet no n’és responsable, de la gestió.
A més, pel fet de limitar amb Matadepera hi ha freqüents confusió amb el codi. En definitiva, la bústia d’en Charles acaba recollint cartes de destí, diguem-ne, incert, i que ell intenta portar, però que finalment en més d’una ocasió tornen al repartiment de Can Parellada. «Entenem moltes coses, però això», sentencia, «s’ha d’arreglar». Considera que es podria fer millor des de Matadepera.
Després, n’hi una sèrie de temes encara pendents de la urbanització, com són la connexió de clavegueram amb Matadepera; acabar bé l’asfaltat del carrer Torrent de les Monges, instal·lar bancs, papereres i passos elevats per protegir els vianants; el manteniment de la plaça i la font, així com tenir cura de l’arbrat i nius d’abelles en zona de jocs infantils. «Coses petites, moltes vegades, però que cal que funcionin bé, com és de dret».
Finalment, hi ha el problema dels senglars, «un gran problema, hi ha cada vegada més, es foten per tot arreu, es passegen pel barri, van caminant com si sabessin el camí, les criatures s’espanten». La impressió de l’AV és que l’Ajuntament no fa prou, si és que sap què fer.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari