Solidaritat Antirepressiva de Terrassa(SAT) i el Comité de Defensa de la República (CDR), amb el suport de moviments socials de Terrassa, convoquen a la ja tristament tradicional Marxa de Torxes per la Llibertat dels i les Preses Polítiques 2018.
Es realitzarà demà dijous 14 de desembre a les 20h i tindrà inici a la Plaça Vella de Terrassa.
LLIBERTAT PRESXS POLÍTICS/QUES!
US VOLEM A CASA JA!
Un any més, des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa(SAT), seguint la convocatòria
del col·lectiu de suport als i les preses polítiques catalanes RESCAT, tornem a sortir al carrer com
cada nadal per cridar ben fort que no hi som totes, que falten els i les preses, i que les volem a
casa per nadal i per sempre.
La lluita per la llibertat dels presxs no es nova, les marxes de torxes les portem fent ja 15
anys, i fa més temps encara que denunciem que a l’estat espanyol mai han deixat d’haver-hi
presos polítics.
Sense anar més lluny aquí a la nostra ciutat en tenim diversos exemples. L’any 1998 la
policia militar va detenir i empresonar al company Basilio, membre de l’Assemblea d’Okupes de
Terrassa(AOT), per lluitar contra el servei militar i practicar la «insubmissió a les casernes»,
consistent en anar a la mili i un cop dins negar-se a participar-hi. L’any 2001 van ser empresonats
en Zígor i la Laura, companys terrassencs també de l’AOT, acusats de col·laboració amb ETA,
fets que mai van poder ser demostrats i que perseguien una clara criminalització del moviments
socials. L’any 2008 va ser detingut i empresonat en Franki, membre del Kasalet i de SAT, acusat
de desordres i ultratges a espanya arran d’una concentració que pretenia despenjar la bandera
espanyola del balcó de l’ajuntament. L’any 2012 va ser empresonat en Dani, un estudiant de física
de Terrassa, acusat de provocar disturbis a Bcn durant la vaga general del 29 de març, finalment
va ser absolt degut a la inconsistència de les proves policials. Malauradament, enguany, hem
tornat a tenir presos polítics a Terrassa amb l’empresonament de Josep Rull, membre de PDECat
i conseller del govern de la Generalitat, empresonat juntament amb diversos membres del govern
per obeïr el mandat popular expressat el referèndum de l’1 d’octubre i avançar en la construcció
de la república catalana.
Com podem apreciar la repressió no es nova ni ha començat ara, sinó que porta molts anys
perseguint a la dissidència i a totes aquelles persones que s’enfronten a l’status quo.
Aquest any hem de denunciar l’empresonament dels presidents de l’Assemblea Nacional
de Catalunya i de Omnium Cultural, Jordi Sanchez i Jordi Cuixart que actualment es troben a la
presó espanyola de Soto del Real. I també dels membres del govern català que encara resten a
presó, el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i el conseller d’interior Joaquim Forn,
presoners al centre penitenciari espanyol de Estremera. Tots ells han estat empresonats per
l’estat espanyol degut a les seves idees polítiques, aquest és el seu delicte. I aquesta és la
democràcia espanyola, la que reprimeix a cops de porra i trets d’escopeta a la gent que vota i la
que empresona a la gent per pensar diferent.
Des de SAT i el Comité de Defensa de la República(CDR) de Terrassa volem enviar una
forta abraçada solidària i fer-los arribar tot el nostre caliu i suport per dir-los que no estan sols, que
no els oblidem i que lluitem cada dia per la seva llibertat.
La seva situació segueix les mateixes passes que molts del altres presxs que els han
precedit. Passes que no ens hem cansat ni ens cansarem mai de denunciar. Han estat detinguts i
empresonats per l’audiència nazional, hereva directa del Tribunal de Orden Público(TOP)
franquista, i que té com un dels principals objectius perseguir la dissidència política. Se’ls ha
aplicat la dispersió, una mesura completament il·legal que consisteix en mantenir als presxs
allunyat del seu entorn just al contrari del que diu la llei penitenciària. Això comporta despeses
econòmiques a familiars, accidents a les carreteres i un aïllament extra afegit al que ja comporta la
presó. I és que l’estat tot i no reconèixer l’estatus de presoners polítics els aplica unes mesures
especials que els diferencien de la resta de reclusxs.
De la mateixa manera que recordem els darrers presoners polítics hem de recordar els que
ja porten més temps a la presó. No podem oblidar les companyes catalanes Lola López i Marina
Bernardó, empresonades a França per la seva solidaritat amb la lluita del País Basc i acusades de
pertinença i col·laboració amb ETA, respectivament. Portem una quants anys solidaritzant-nos
amb elles i avui més que mai hem de continuar ferms en la lluita per la seva llibertat com el primer
dia que van ser fetes presoneres. Vagi per elles tot el nostre suport i solidaritat, que sàpiguen que
estem al seu costat, que no estan soles i que les volem a casa ja!
I tampoc volem acabar sense recordar els diversos casos actuals d’empresonaments per
motius polítics:
– Els diversos independentistes gallecs, els centenars de independentistes bascos o els presos del
PCE(r) i del GRAPO.
– Els presos socials en lluita que han pres consciència dins la presó i que lluiten des de dins per
denunciar el FIES, les dures condicions d’aïllament, les agresions dels carcellers, i la presó en sí
mateixa com a part del problema i no com a solució.
– El company Alfon de Madrid, empresonat per un montatge policial relacionat amb la vaga
general del 14 de novembre de 2012.
– El company Andrés Bódalo, del Sindicato Andaluz de Trabajadores(SAT), empresonat degut a
una persecució política degut a la seva militància i lluita dins del SAT.
– Els 3 de Orereta, són 3 joves que van ser empresonats, acusats de desordres públics, després
de que la policia nazional impedís la realització d’una manifestació contra la repressió al casc
antic de Iruña i que va ser considerat per audiència nazional com delicte terrorista.
– Els joves d’Altsasu, empresonats arran d’una baralla en un bar després de ser provocats per
guàrdies civils de paisà. També audiència nazional ho va considerar un delicte de terrorisme.
– El company Alfredo, acusat en el marc de l’«operació araña» per fer uns tuits, i , posteriorment,
empresonat per enaltiment de terrorisme per haver exposat un ninot amb una careta d’un pres
polític basc durant unes festes.
– Els diversos cantants de rap que han passat per audiència nazional per les seves lletres de
cançons, Pablo Hasel, Valtonyc, o els del grup «La Insurgéncia» condemnats darrerament a 2
anys de presó.
Per totes elles no podem fer cap altra cosa que mostrar la nostra solidaritat, denunciar la
seva situació, escriure’ls cartes i fer-los saber que no estan sols. Perquè independentment dels
motius pels quals són a la presó, per sobre de tot, són presos i preses per motius polítics, se’ls hi
aplica un tracte degradant i inhumà, se’ls aïlla, es vol acabar amb ells com a persones. Nosaltres
no podem ser còmplices d’aquesta repressió, no podem ser còmplices d’un estat espanyol feixista
i repressor que castiga i empresona a qualsevol que gosa alçar la veu contra les injustícies i la
manca de llibertats que patim.
Per tot això i molt més seguirem lluitant per la llibertat de tots i totes les preses polítiques,
seguirem denunciant la presó de pobles que és l’estat capitalista espanyol, seguirem defensant
que la lluita és l’únic camí, i la solidaritat la nostra millor arma. Fa temps que vam prendre la humil
decisió de no retrocedir, perquè si el present és de lluita, el futur serà nostre.
Fins a la victòria sempre!!!
Visca la terra!
RESCAT, SAT, CDR-Terrassa
Deixa un comentari