La clientela i la gent propera ja ho sabia, però el canvi de localització ha pogut despistar o confondre molta altra gent, tot i haver-se mudat a un espai molt proper, just al costat de la porta del Mercat de la Independència pel Raval de Montserrat, només a uns 60 metres de distància, ja fa uns tres mesos.
El motiu del canvi, bàsicament, explica l’Àlvar Masllorens, impulsor del projecte, ha estat una qüestió d’espais. L’anterior local no permetia fer activitats sense bloquejar les seccions d’assaig, poesia i teatre, però sobretot infantil. I La Temerària té, precisament, en les activitats, com ara presentacions de llibres, recitals de poesia, lectures col·lectives, cursos d’escriptura, entre d’altres, un dels pilars bàsics del projecte d’acció cultural.
En sorgir la possibilitat de canvi, aquest problema, en el nou local del carrer Goleta, queda plenament solucionat, donat que gaudeix d’un espai de planta baixa per exposició i venda, mentre que al pis hi ha sala i lloc per les activitats sense impedir el funcionament. És un espai més acollidor, declara l’Àlvar, més en l’esperit que volen donar a La Temerària, a més de guanyar uns 15 metres quadrats més.
El més important, de totes formes, és la divisió d’espais que permet: hi ha tota la literatura abaix, tant la narrativa com la poesia i el teatre, hi ha un espai diferenciat per infantil i, després, tota la no ficció i assaig té l’espai de dalt, la sala polivalent que estem muntant, per quan hi ha presentacions o tertúlies, els clubs de lectura, algun taller d’escriptura també.
La llibreria compta ara també amb un pati a cel obert que, quan el temps acompanyi, també serà un lloc molt apropiat per diverses de les activitats que ja programen i altres de noves: activitats infantils els dissabtes, teatre, música, conta contes per a adults, defugint de fer només presentacions de llibres. Insistiran amb la música, anuncia, perquè no ha tingut una resposta molt bona encara.
L’Àlvar confessa que amb el canvi han tingut que adaptar-se, principalment per la pèrdua d’espai de magatzem, l’única cosa que han anat a menys, però aquest és un problema que ja superen amb un nou plantejament de la gestió interna, entrades i devolucions d’exemplars, que és una cosa que la gent no veu.
Pel demés, la clientela d’abans es manté, al temps que amplien dia a dia el cercle d’amigues i amics. En aquest sentit el canvi no s’ha notat. En aquest punt, assenyala que el nou local ha sorprès alguna gent, sobretot pel fet de tenir el pis, però de seguida s’han habituat, no és cap impediment. A més, «espais més íntims, ajuda a crear l’ambient de calidesa que creiem que ha de tenir el llibre», Hi ha també aquest espai per acabar de condicionar com a espai de lectura, de consulta, mirar amb calma allò que vols comprar.
No vol dir això que el negoci estigui consolidat, matisa, «encara estem arrencant, és una llibreria molt jove. Tenim només dos anys i poc de vida, i un negoci com aquest necessita al menys uns 5 anys per poder dir que està ben assentat». «Som molt optimistes, ho hem estat sempre i sempre hem dit que estem molt contents de la recepció a la ciutat», afirma l’Àlvar.
La perspectiva, en tot cas, és positiva. I això té a veure també amb el fet que Terrassa és una ciutat «culturalment molt potent», emfasitza. Un aspecte que des de La Temerària volen contribuir a enfortir, «sempre ho hem dit que hem vingut a sumar iniciatives, i hem aportat el nostre gra de sorra, i com a llibreria creiem que bàsicament hem de ser dinamitzadors culturals».
I ben cert que ho estan fent. L’Àlvar és, per exemple, un dels iniciadors i promotors de Rauxa, la Setmana de Poesia de Terrassa, celebrada el passat mes de novembre, amb poetes locals i suport d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, Òmnium Cultural, Ateneu Terrassenc, Xarxa de Biblioteques Municipals de Terrassa, Centre Excursionista de Terrassa, Associació de Poetes Terrassencs i altres espais emblemàtics de la ciutat, com els restaurants Damunt un Cel de Fil i La Revolta, i el Casal Popular l’Atzur.
És una aposta per la poesia que sempre ha estat clara des del primer moment, amb una molt bona acollida.
Ni la crisi econòmica produïda per l’esclat de la bombolla immobiliària i el salvament dels bancs, ni la dita crisi del sector del llibre haurien afectat el projecte. A banda del fet que la paraula crisi ja vol dir canvi, però «vam néixer en plena crisi econòmica i porto més de 35 anys en el sector, sempre complicat, sorpreses poques», explica aquest agitador cultural, tot subratllant que «la proposta està molt clara i la resposta de la gent ens dóna una mica la raó: feia falta a Terrassa una llibreria independent ubicada al centre, perquè no n’hi havia». I creuen que aquesta funció la compleixen abastament.
La venda de llibres és el pilar del projecte. Però no s’entendria sense les presentacions dels nous títols, sense les lectures poètiques i de teatre, així com amb concerts de música clàssica i contemporània.
L’Àlvar explica que les lectures de teatre han tingut poca resposta, de moment, tot considerant que és una activitat a la qual la gent està poc acostumada, com també seria el cas dels concerts de música en una llibreria, amb resposta desigual. Potser passa també una mica amb el teatre, que els queda més desvinculat, a més de no haver costum en aquest país de llegir teatre, i que «és una activitat que jo recomano moltíssim, tenim una modesta secció, però amb ganes que si la resposta fos més entusiasta doncs ampliar». De totes formes, no hi renuncien a fer d’aquestes una proposta sempre present a l’agenda. De fet, no només a l’agenda, també nodrint les respectives seccions de llibres. Com mostra el cas de la poesia, un art al que «hem aportat bastant, hem creat una secció digna i la resposta és fantàstica, en venem molta».
Col·laboren habitualment amb entitats de la ciutat, com els Amics Arts, l’Ateneu Terrasenc, Candela, tot realitzant activitats conjuntes; també amb les biblioteques, fent pesentacions conjuntes, i amb el CAET, amb qui han realitzat un experiement de teatre durant 1 any i mig. Així com amb l’escola de música i el conservatori, buscant sinèrgies.
És aquesta idea del dinamitzador cultural, «perquè això és una empresa i ha d’acabar funcionant amb la venda de llibres. Però més enllà creiem que no és una empresa a l’ús, no és un comerç com qualsevol, i tot aquest valor afegit és el que dona sentit a una llibreria. Per què el llibre no és un article quasevol, així ho entemen, encara que hi hagi gent que ho faci diferent. La nostra filosofia és que l’empresa ha de funcionar per poder donar suport a tot lo altre, que és que el llibre és un bé cultural i com a tal s’ha de gnenerar la cultura a la llibreria. Que ha de ser un punt de trobada de persones amb inquietuds culturals». Per això els grups de lectura, que aquest any tenen tres: narrativa, poesia, i ara afegeixen filosofia, «una disciplina amb molta gent interessada i que de vegades és difícil vehicular amb grups de lectura».
La relació amb altres llibreries s’ha de veure en dos àmbits. Un en relació a “Amazon o la venda a internet, que és la gran competència de les llibreries físiques. D’altra banda, la competència entre nosaltres hi és, però és sana, perquè som projectes molt diferenciats, i qui busca un llibre en concret pot anar a qualsevol lloc a buscar-lo i aquí intentem oferir rapidesa; en ser petits som més àgils que els dos grans grups que hi ha a la ciutat. Amb les altres dues llibreries independents estem ubicats en diferents llocs i tenim plantejaments diferenciats també, de manera que podem parlar més de col·laboració que no de competència”.
Les perspectives de futur, “malgrat Amazon, crec que són bones. Amazon té la seva quota de mercat, evident, també el llibre electrònic que està estancat en un 5%, però el llibre en paper anirà vivint, som generacions que necessitem el paper, l’estimem, potser a nivell de diaris el canvi és més clar, però en llibres hi ha resistència”.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari