A la reunió celebrada en les dependències municipal el dimecres dia 10/1, pel matí, entre la Taula de l’Aigua, els partits afins a la municipalització del servei de subministrament d’aigua a la ciutat, (PSC-PSOE; ERC-MES; TeC, i la CUP), així com el cap de la regidoria de Territori i Sostenibilitat, en Marc Armengol, i amb l’assistència del comissionat per l’aigua en Joan Gaya, en qualitat de tècnic, el cap del servei Marc Armengol ens informà de la situació actual del procés, i ens posà al corrent dels acords presos en la reunió del passat dimarts dia 9/1 que va tenir la comissió tècnica-política en els termes següents:
1.Es preveu enviar un fulletó a totes les cases. Cap al 22 de març, coincidint que es el dia internacional de l’aigua. Ja està quasi preparat.
2.L’empresa TRIGITAL està preparant ja el ‘naming’ de la nova empresa pública, o sigui els logos i distintius d’imatge d’empresa.
3.S’ha obert un concurs per a contractar un tècnic nou, en el procés de remunicipalització. El dia 29 es ressol la selecció. Amb les persones que també s’hi presentin, es crearà una borsa de tècnics pel futur. L’Eva Ros, adscrita al servei de l’aigua com a jurista, deixa de ser-ho, doncs, canvia de regidoria. Li han de buscar substituta.
4.En els pressupostos de 2018 es manté l’assignació econòmica per a l’àrea d’aigua (a prop de 800.000 euros), segons els pressupostos del 2017, a banda d’una partida extra de 350.000 euros. Servirà per a sufragar les despeses derivades de la constitució de la nova empresa EPEL. Aquí caldrà veure si MINA facilita el software o se li ha de comprar; si hi haurà una cessió d’alguna manera, etc. , cal recordar que aquest software forma part dels bens reversibles que estant subjectes a discrepància i en mans dels tribunals de justícia. També cal veure on s’instal·la l’oficina de la nova empresa: Lloguer d’un edifici? A un edifici municipal? Això pot suposar les primeres despeses, doncs.
5.Es crea l’Associació de Municipis a favor de l’Aigua Pública. Es constitueix a finals de gener. El presidirà Barcelona. ( hi han fins ara uns 8 municipis) entre altres Terrassa. Cal veure quina persona representa a Terrassa.
6.D’aquí dues setmanes es presentarà a un Acord de Junta de Portaveus, en el que l’equip de Govern proposarà la creació d’una Comissió que treballi en el nou Reglament, proposat per la Taula de l’Aigua, per el nou Observatori de l’Aigua de Terrassa.- Hi haurà una reunió preparatòria amb la Taula de l’aigua, dos o tres dies abans que es constitueixi aquesta comissió. Les reunions tindran lloc preferiblement a les tardes.
7.Els treballadors de Mina es troben en fase de negociació laboral amb l’empresa. Es veu que fa 4 anys que tenen congelat el sou.
8.Queda damunt la taula la constitució de l’Observatori de l’Aigua. Taula de l’Aigua voldria que fos abans de l’estiu. L’Equip de Govern li diu que poc a poc i que ho intentaran.
9.Es demana major coordinació interna, de cara a no mostrar divisions entre partits i entitats favorables de l’aigua pública, de cara a MINA.
10.Els Comuns alerten que cal definir millor l’esquema de relacions que hi haurà entre Ajuntament-Empresa-Observatori; així com la forma en la que es dissenyarà el futur Contracte-Programa.
11.La propera reunió serà el dimarts 6 de febrer, 11 hores, a l’Ajuntament.
De tot això és desprèn que, i segons paraules tant d’en Joan Gaya com del Cap del Servei, que ells coincideixin a dir que esperen que en el Ple de març o a més trigar el Ple d’abril, s’ha de proposar l’aprovació definitiva de la gestió de l’aigua a la ciutat, havent-hi superat tots els passos previstos i exigibles en el procediment. I com molt trigar, portar a Ple l’aprovació dels Estatuts/Reglament del nou òrgan de control de la gestió proposat por la Taula de l’Aigua que anomenem OAT, en el Ple de juliol, abans de marxar de vacances d’estiu.
L’opinió dels representants polítics i tècnics municipals és que l’operativitat efectiva del servei sota control públic no és veu factible abans d’inicis del 2019, per tant això fa pensar en la inevitabilitat d’atorgar una nova pròrroga de 6 mesos més fins el proper 9/12/2018.
La impressió que dona tot plegat fa pensar que en el millor dels casos, efectivament, ens anem a l’any 2019, sempre que els recursos que ha presentat l’actual concessionària no paralitzin el procés “sine die”; cal recordar també que l’any 2019 es any electoral doncs al maig s’han de celebrar les eleccions municipals, i segons el nou mapa polític i composició de l’equip de govern que surti, també pot suposar una amenaça i un fre per als interessos del procés.
També veig que actua com un perill les modificacions introduïdes en la llei de contractes públics, aprovat recentment, que van en la línia d’entorpir els processos de municipalitzacions de serveis en general.
Hem de ser optimistes a hores d’ara, però sense deixar de veure els perills que amenacen al procés.
Emili Díaz
Deixa un comentari