La sanitat pública i les urgències, “super col·lapsades”, denuncia la PDSPT

No Comment

La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública PDPST torna a alertar sobre la situació de “super col·lapse” que s’hi viu en el sistema sanitari, i que s’ha agreujat durant l’etapa hivernal. La plataforma egarenca es fa ressò en el seu darrer manifest de les “hores d’espera a urgències”, així com de les queixes i denúncies per part del mateix personal sanitari, tant de Mútua de Terrassa com del Consorci Sanitari (CST). Per a la PDSTP, aquesta situació es va agreujar especialment a partir de les retallades patides des del 2010, “que han suposat l’eliminació de milers de llits hospitalaris, llocs de treball i l’aprimament de l’atenció primària·. Tot plegat, dona com a resultat, en paraules de la plataforma, “malalts que es valoren o diagnostiquen massa tard o malament, empitjorament de les malalties, i morts”. La PDSPT assegura que l’objectiu últim és convertir la sanitat en una mercaderia i per tant privatitzar-la.

D’altra banda, la plataforma civil reprova la “nul·la actuació del govern municipal davant la manera en què són atesos els ciutadans de Terrassa”.

Manifest: Urgències super col·lapsades

No és cap novetat dir que aquest any el període hivernal ha posat a prova l’estat de salut del nostre sistema sanitari. Arreu hi ha queixes dels usuaris que han hagut d’esperar hores i hores en les urgències dels hospitals, en les pitjors condicions, tant a Barcelona com a la nostra ciutat. També cal destacar les queixes i denúncies per part del personal sanitari (com és el cas de la carta del Comitè d’empresa de Mútua de Terrassa), com de treballadors del CST, on es denuncien les condicions lamentables en les quals s’ha d’oferir atenció sanitària als passadissos, amb manca de confidencialitat, de privacitat, amb escassetat de medicació, d’oxigen i amb unes càrregues de treball insostenibles, que, segons els mateixos professionals, atempten directament a la bona qualitat de l’atenció sanitària, així com a la salut mental i física dels mateixos treballadors. És a dir, el resultat de tot això són malalts que es valoren o diagnostiquen massa tard o malament, empitjorament de les malalties, i morts. I si en altres moments l’administració s’havia sacsejat les culpes dient que molts usuaris acudien als hospitals col·lapsant les urgències, i no als CAPS (ambulatoris), com els hi pertocava, enguany podem sentir també les queixes des de l’atenció primària. Estan desbordats, amb xifres que arriben a 100 visites i 20 domicilis per dia i professional, amb manca de recursos tècnics i humans per poder fer front a la feina.

Decididament, les retallades que es van emprendre des del 2010, amb la justificació de la crisi i que han suposat l’eliminació de milers de llits hospitalaris, llocs de treball i l’aprimament de l’atenció primària, han deixat la sanitat espanyola i la catalana en unes condicions de precarietat continuada, que s’agreuja en els moments d’epidèmia fins a límits insuportables i inhumans. No hi ha cap justificació acceptable per aquest fet.

“El resultat de tot això són malalts que es valoren o diagnostiquen massa tard o malament, empitjorament de les malalties, i morts.”

Aquesta situació que es repeteix any rere any i que engloba tant a la sanitat Catalana com la de la resta de l’estat, no és producte d’una situació conjuntural, no val a dir que és per culpa del “procés” o del 155, encara que tot hi ajuda. És producte d’una estratègia més de fons, una estratègia planificada que la mouen els veritables poders econòmics espanyols, catalans i europeus i és: “PRIVATITZAR i MERCANTILITZAR” l’assistència sanitària, convertir-la en un luxe i no en un “DRET”. Transformar-la en un negoci.

I la prova és que a pesar de les penúries econòmiques de la població, les assegurances privades han augmentat un 33% a Catalunya en els 10 darrers anys, segons fonts oficials.

En aquests moments en què es torna a reflexionar en tots els fòrums sobre quin tipus d’estat volem, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa, considera que no podem fer ni un pas enrere en aquest terreny: “SANITAT PUBLICA, UNIVERSAL I DE QUALITAT”. No és negociable.

Hauríem de poder ser sobirans per escollir si volem invertir els nostres impostos en sanitat, en educació, en ajuda a les dependències, o en armes. I en l’àmbit local, municipal, volem destacar i reprovar la nul·la actuació del govern municipal davant la manera en què són atesos els ciutadans de Terrassa, en els serveis sanitaris de la ciutat. De res serveix tenir un Consell Municipal de Salut, si el govern local no és capaç de demanar explicacions als proveïdors locals i actuar en conseqüència.

Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa–Marea Blanca
Terrassa, 10 gener 2017

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER