[Salvador Pérez] Ni justícia ni drets, només venjança i escarni

No Comment

Estem en temps de venjança, de rancúnia, de mentides i d’injustícia on els miserables representants de les institucions de l’Estat espanyol actuen amb tota impunitat, fora de les lleis i de les normes que diuen representar. Ja hi poden haver experts, juristes, institucions…, que diuen que els processos judicials contra el Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, els consellers detinguts són un veritable despropòsit i estan fora de les normes, que els informes policials són una veritable farsa plens de mentides i que el comportament del jutge Llarena i les seves interlocutòries no aguanten ni el més mínim judici i criteri legal, més en una situació de prevaricació intencionada, perquè segur que és plenament conscient d’aquest fet. I també sap, que quan els Tribunals de Justícia europeus dictaminin d’aquí cinc o sis anys, quedarà plenament retratat i la justícia (per dir alguna cosa) espanyola, haurà fet un ridícul espantós.

Precisament, les últimes interlocutòries del jutge Llarena, sol·licitud de llibertat del Sr. Junqueras, dels senyors Sánchez , Cuixart i Forn, així com la de poder participar en les sessions parlamentàries i ser traslladat a una presó catalana, que el Jutge ha rebutjat, és una veritable vergonya processal que en un país normal, comportaria el seu cessament i denúncia per corrupció.

L’actitud del jutge que és un mal professional i un impresentable, que l’importa tres cogombres que d’aquí cinc o sis anys el deixin com un drap brut i un incapacitat, per desgràcia la seva irresponsabilitat ja haurà fet el mal a les persones afectades, que atenen a les normes existents no són culpables de res del que els imputen.

El comportament d’aquest jutge i de tot l’aparell judicial, només té com a objectiu la venjança, la humiliació i la renúncia ideològica dels imputats, no respectant ni les lleis, ni les normes mínimes que diu executar i defensar. Un comportament indigne que atempta contra els drets i llibertats no només dels afectats, sinó com una causa general contra l’independentisme, i de retruc, a qualsevol intent de canvi i transformació del model imposat. Es vol fer un càstig col·lectiu contra més de dos milions de persones pel seu pensament i per a voler allò que l’Estat impedeix de forma barroera i repressiva.

Per sort, estem en temps que pots anar a la presó, en altres moments de la història d’aquest país això tenia un final terrible, l’Estat assassinava sense contemplacions amb afusellaments i garrot, això sí, amb un suposats judicis legals per donar-li una certa cobertura i justificació. I tindríem molts exemples, Ferrer i Guàrdia l’octubre de 1909, les sublevacions de republicans l’any 1927, el cop d’Estat criminal i el règim franquista…

Aquesta causa general contra els responsables polítics i el comportament venjatiu de l’Estat espanyol per mitjà de la Judicatura, en aquest cas el jutge Llarena, respon també a la seva lògica i la que ha estat sempre, encara que ho vestim de la defensa de la Constitució, el marc legal i les llibertats individuals que no deixen de ser una veritable farsa i contradicció, els interessos de l’Estat estan per sobre dels de la ciutadania, que és una mera subordinada i en llibertat condicional i vigilada.

Repeteixo, per sort dels afectats, avui de moment, només seran empresonats injustament, en d’altres moments executats en nom de l’Estat. I recordar un moment de la història que serveix per a entendre la perversitat dels sistema i el model imperant, que serveix pel que passa amb els dirigents independentistes.

El 23 d’agost de 1927, als Estats Units dos anarquistes italians, Nicola Sacco i Bartolomeu Vanzetti eran executats, acusats de robatori i assassinat de dues persones. Es va demostrar que no en tenien cap responsabilitat pels fets que se’ls acusava, i el seu problema era ser anarquistes. El governador responsable d’evitar la seva execució davant de l’arbitrarietat de l’Estat, ho va dir clarament: “la seva execució era necessària perquè al marge dels fets imputats, fossin culpables o no dels mateixos, posaven en perill el model polític i econòmic de l’Estat, per tant, mereixen ser executats per a garantir-lo i preservar-lo”.

Per tant, tot aquest procés judicial és una farsa, no va d’aplicar justícia, ni de respecte a les lleis i normes, ni els drets i respecte a les persones, ni…, senzillament, preservar els interessos de l’Estat i les seves institucions corruptes, caduques i que no representen als interessos i drets de la ciutadania, siguin independentistes o no.

És evident, que en cap cas, sigui pactat, acordat, justificat, raonat…, res es podrà canviar per la via que els representats de l’Estat anomenen, les recollides en les lleis i les normes, que saben perfectament, que han creat els mecanismes per a impedir els canvis en qualsevol aspecte i aspiració de la ciutadania. La Constitució actual és un problema i un impediment. Tots els canvis i transformacions al llarg de la història, s’han fet amb accions més enllà de les normes establertes, sinó hagués estat així, encara estaríem a l’Edat Mitjana. I els canvis s’han fet moltes vegades per vies violentes, per desgràcia, ja que l’Estat o els poders fàctics no acceptaven la voluntat de la ciutadania.

Per sort, alguns processos de canvi es poden fer per la via del pacte, l’acord i el consens. L’Estat espanyol per desgràcia és impresentable, i el seu nacionalisme caduc i perillós, sempre és un intent supremacista, d’un menyspreu a les llibertats, drets civils i polítics.

Per tant, per desgràcia el jutge Llarena, és un mer instrument barroer del comportament d’aquest Estat i la seva tradició més miserable, i això vol dir que tenim un problema greu i els detinguts i afectats, només són caps de turc d’un problema endèmic i d’interessos ocults, per això, els tracten com uns delinqüents, sense justícia i amb la impunitat d’un Estat corrupte i sense ètica ni escrúpols, per tant, no cal cap judici, la sentència està dictada des de la seva detenció, sent mers trofeus de caça que serviran d’escarni per a qualsevol intent de canvi i transformació, sempre com a mers súbdits i subordinats als seus interessos.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari