Cooperativisme, sindicats i moviments socials (Cooperació Catalana 416)

No Comment


«Empresa recuperada, el Gimnàs Social Sant Pau és avui una cooperativa de treball molt arrelada al territori i compromesa socialment. En el seu curt temps de vida, des de 2012, ha fet una gran experiència que uneix negoci, treball, projectes socials, construcció de comunitat i lluita contra l’especulació immobiliària».

El Sant Pau és la portada d’aquest número 416 de Cooperació Catalana, on també destaca l’entrevista de Montse Pallarés al secretari general de les CCOO de Catalunya, en Javier Pacheco, qui defensa que «sindicat de classe i economia social i solidària han de confluir per vides més dignes». Pacheco denuncia la «mal anomenada economia col·laborativa», que és «una drecera del capitalisme per aplicar les seves lleis».

Compromís social, una marca del cooperativisme de la qual en Josep Roca i Galès és una expressió molt clara. L’Editorial d’aquest número informa de la col·locació d’una placa commemorativa en l’edifici on va viure i morir, al carrer Torrijos de la Vila de Gràcia, en l’any, aquest 2018, que la Fundació que porta el seu nom centrarà activitats en la memòria històrica cooperativa i per visualitzar «l’aportació del món cooperatiu al nostre país».

Eudald Griera Llonch, de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès i del Teler Cooperatiu respon al «parell de preguntes (que són tres)» sobre cooperativisme i, aquesta vegada, clar, sobre els ateneus cooperatius.

Al Noticiari de l’Agnès Giner, nota i foto de la placa commemorativa a Josep Roca i Galès, felicitats a Som Energia en superar les 40.400 persones sòcies. Destaca també, entre d’altres, la commemoració de la Comunitat Minera Olesana que va celebrar el passat desembre els seus 25 anys com a cooperativa, tot i ser un exitós projecte comunitari de gestió de l’aigua de la ciutat d’Olesa que compta amb 150 anys.

L’advocada Sílvia Moncayo signa un interessant article sobre «les anomenades cooperatives de facturació», on conclou que «entenent que cal donar una resposta al problema de la regulació de l’autònom, cal evitar solucionar un problema creant-ne d’altres que es deriven de l’incompliment de la legislació cooperativa».

L’equip de Pam a Pam ofereix un «tast» dels seus resultats publicats a l’Informe de l’Estat del Mercat Social Català, centrant l’atenció en els aspectes: democràcia a les organitzacions, igualtat (inserció social, forquilla salarial, equitat de gènere), compromís ambiental, compromís social i qualitat laboral.

La barbarie deportiva. Crítica de una plaga mundial és el títol del llibre que presenta en Josep Busquets, de la cooperativa Rocaguinarda. Un treball de Marc Perelman que ofereix una crítica radical del món de l’esport en la societat globalitzada actual: «Avui l’esport competitiu representa un poder sense igual, gràcies als territoris sense democràcia, la seva governança hipercentralitzada la serva burocràcia selecta i els seus innombrables súbdits. Constitueix un poder en si mateix, (…) L’esport és imperialista, no només colonitza territoris sinó que és real, que destrueix les cultures del pobles sotmesos».

Continuant amb la reflexió sobre els processos de transformació social, en Jordi Garcia signa un nou article: «No hi ha sobirania política sense sobirania econòmica». Destaca que «tot procés de transformació social ha de preveure com s’enfrontarà a la fuga d’empreses i de capitals», una experiència recentment viscuda al país, on s’ha vist clar «l’hostilitat de la majoria de l’elit empresarial catalana envers una eventual independència de Catalunya».

Finalment, l’article sobre salut, d’Anna Delatte, de Cos cooperativa, sobre «Hipertiroidisme. Un símptoma relacional»; i la presentació de la publicació «especial i única» Il·legal Times, una «denúncia col·lectiva de les polítiques repressives i totalitàries de l’Estat espanyol» impulsada pel dibuixant Jaume Capdevila, conegut com a Kap, i la cooperativa de serveis comunicatius l’Apòstrof, amb col·laboració d’una vintena d’il·lustradors satírics del principals diaris de tot el món, com The New Yorker, The Guardian o Charlie Hebdo.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari