Uns altres pressupostos municipals “continuistes” que s’aproven

No Comment

El PSC aconsegueix, malgrat la seva solitud, que s’aprovin inicialment els pressupostos per a l’any 2018, amb moltes reserves per part de tota l’oposició, i amb diversos debats centrats en la manca de projecte de ciutat.


El passat dijous 18 de gener el plenari de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar els pressupostos municipals per al 2018, és a dir, com es gastaran els diners des de la institució local. L’aprovació inicial va ser possible pels vots favorables del govern del PSC (9), i gràcies a les abstencions, que és com votar a favor, d’ERC-MES, TeC i PdECAT (13). Van votar en contra CUP, PP i C’s. Ara cal l’aprovació definitiva després de la corresponent exposició pública, amb la qual cosa es preveu que els pressupostos comencin a executar-se a mitjans de febrer.

Alguns grups ja havien avançat que «no es podien paralitzar importants projectes de ciutat»; per tant, l’equip de govern tornà a rebre un baló d’oxigen amb l’aprovació pressupostària, malgrat trobar-se en situació de minoria. Ho reconeixia així Xavi Matilla de TeC com a cap de l’oposició: «sabem que no tenir pressupostos en aquest moment paralitzaria la ciutat», malgrat que afegia que «veiem que cada any és més complicat donar suport als pressupostos».

L’alcalde Alfredo Vega assegurà que aquests pressupostos “avancen en les grans prioritats del Govern Municipal, responent al compromís amb les persones que aquest Govern va prendre ja amb el Pla de Mandat 2015-2019”. Com que se sabia de la suficiència d’abstencions per poder tirar-los endavant, Vega agraí “el compromís i la corresponsabilitat que han mostrat tots els grups municipals». Tot i així, Vega encara avisà que quasi que es va tard, pel risc d’haver de pagar interessos de demora i retards de l’execució de projectes.

Això si, les normes d’estabilitat pressupostària o de la regla de la despesa, obliguen a que es retingui crèdit, en total 7,1 milions d’euros del total del pressupost aprovat. El mateix alcalde va tornar a referir-se a la injustícia que suposa aquest control estatal: “malgrat que les xifres ens demostren que som una administració totalment solvent, amb un deute molt més baix que el d’altres administracions superiors, ens veiem obligats a fer aquestes retencions”.

Un dels grups que es va abstenir va ser el d’ERC-MES. Encara que Isaac Albert manifestà que «els pressupostos no ens agraden, els trobem continuistes, és fer el mateix i de la mateixa manera». Malgrat les reticències, el regidor republicà afirmà: «creiem que la ciutat necessita uns pressupostos, i el govern de la ciutat ha de poder governar». Albert recordà que van ajudar a aprovar els pressupostos de 2016, 2017 i ara també 2018, «i ho fem desacomplexats», ja que fem oposició, que vol dir fiscalitzar l’acció de govern, i hem de deixar que aquest governi».

ERC-MES va presentar una única esmena en l’àmbit educatiu, pactada prèviament amb PSC i TeC i que va ser aprovada. Tot insistint en què «des del municipi es poden fer coses», malgrat que les competències principals no li són pròpies al consistori. En concret, es tracta de doblar la quantitat destinada als Plans Educatius d’Entorn, que s’havia previst en 7.000 euros, i ara passarà a ser de 14.000, «per reforçar el treball al territori a través d’accions socioeducatives».

«El pressupost neix coix», degut a la paràlisi de les ordenances fiscals, les quals no van ser aprovades el passat novembre. Així ho afirmà el nou regidor de la CUP Marc Medina, qui s’estrenava en el lloc de Maria Sirvent, ara diputada al Parlament. Per als cupaires, els ingressos són un element clau, i ho sentencià Medina amb la màxima de que «ha de pagar més qui més té». Una altra de les crítiques globals de la CUP se centra en la participació. Segons la formació la ciutadania ha de poder decidir com s’aproven els pressupostos.

En tot cas, la CUP en fa diverses observacions que justificava el fet que votés en contra. La formació assenyala «en total 25 milions d’euros es destinen a empreses privades, que pensen en el benefici econòmic, i que a més causen empobriment dels treballadors». Medina va posar els exemples de la neteja dels edificis públics, l’atenció domiciliària i els servei de menjadors escolars com serveis externalitzats pels quals aposta per municipalitzar.

D’aquest aspecte també se’n queixà Medina: «si tenim en compte aquests 7 milions que no es podran gastar pels supòsits de la regla de la despesa, el pressupost només puja un 0,7% respecte de l’anterior», i lamentà que «alguns dels increments poden quedar en paper mullat». I més enllà encara amb la crítica: «paguem 1 milió en interessos del deute a la banca, cosa que considerem inadmissible».

C’s va ser un dels que també votà en contra dels pressupostos. De passada el seu portaveu Javi González aprofità per carregar contra govern i oposició a tort i a dret. Va retreure que ja estigués “tot parlat i debatut”, i li etzibà a Sàmper de PdECAT que actués com un «pagafantas», entre d’altres. Amb un discurs que sembla més aviat voler enfrontar els barris, des de C’s afirmen que es beneficien algunes inversions només «quan se surt al carrer». Feia referència al Parc de la República de Sant Pere Nord, o als equipaments pendents del Pla de Barris de La Maurina que queden contemplats com a inversions, mentre que no s’inverteix prou en llocs com el Districte 3. «És menys Can Palet que Sant Pere Nord o La Maurina?, preguntava González».

Desigualtats evidents entre barris i centre

Un dels temes recurrents per diversos grups municipals i que s’ha d’abordar és la desigualtat territorial a la ciutat, o sigui entre perifèria i centre. «El manteniment de l’espai públic no és igual a tots els barris, ni la recollida de residus és la mateixa», posava com a exemples Matilla (TeC). També la CUP, en l’àmbit de la participació ciutadana, expressà que no sembla que aquesta sigui «una prioritat» per a l’equip de govern, i que calia reflectir en els pressupostos una major descentralització dels barris i districtes. A la seva manera, l’argumentari també el defensà Javi González de C’s, tot dient que cal «més cohesió als barris, i incrementar la dotació als més desafavorits».

El debat pressupostari es converteix en un calaix on tothom en fa les seves propostes. I també per retreure als altres grups les seves estratègies polítiques. C’s va denunciar obertament que no s’hagin dut a terme els compromisos contemplats en el pressupost anterior. «Ni tan sols amb l’aigua han complert amb els compromisos d’inversió», sentenciava González respecte la municipalització del servei d’abastament que està en marxa. Matilla, en contrapartida als cops rebuts per part de C’s, els recriminava que posin al davant la seva tàctica de partit per sobre dels interessos de la ciutat.

Els torns d’intervenció també van donar per diverses confessions, com la de Sàmper (PdECAT): «ara que estic fora del govern, crec que no s’està complint la prioritat número u del Pla de Mandat, per crear ocupació estable i de qualitat, que vam pactar PdECAT i PSC». A la vegada, Sàmper es mostrà especialment dur davant la comissió bilateral creada entre PSC i Terrassa en Comú», «entenem que això no és correcte», atès que consideren que ja hi ha altres espais de debat i acord conjunt. Al respecte, Matilla es defensà: «quin inconvenient tenen en què hi hagi acords polítics entre dos partits?».

Per la seva part, Albert (ERC) proposa que es disposi «d’un baròmetre per saber què en pensen els ciutadans sobre les polítiques públiques i sobre com està la ciutat».

Les xifres del pressupost municipal 2018

La proposta de pressupostos municipals per aquest any presenta un pressupost general consolidat (el que incorpora les vuit societats municipals dependents) de 217,4 milions d’euros, un increment del 4,81 % en relació al 2017. El pressupost total de l’Ajuntament serà de 195,4 milions d’euros (un 4,97% més, en relació al 2017). Pel que fa al pressupost corrent, es preveu de 183 milions d’euros, el que suposa un augment del 4’84% respecte l’exercici anterior.

La despesa corrent, distribuïda en àmbits de gestió, es presenta de la següent manera:

Millora de l’espai públic 67.947.057 €
Serveis a les Persones 26.508.019 €
Promoció Econòmica 5.843.641 €
Innovació, projecció de la ciutat i acció educativa, cultural i esportiva 41.090.420 €
Innovació en l’organització 25.052.910 €

Pel que fa a inversions, per aquest 2018 es compta amb 13’3 milions d’euros, per continuar impulsant projectes estratègics per a la ciutat. Algunes de les partides d’inversions engloba els següents:

Pla de Millora dels Polígons industrials 500.000 €
Talussos de la riera del Palau 639.600 €
Millora de l’espai públic  500.000 €
Parc de la República a Sant Pere Nord 201.600 €

Altres inversions destacades:

Desenvolupament del Pla Director Smart Cities Terrassa 100.000
Esponjament de Ca n’Anglada, que continuarà amb la tercera fase 1.175.000
Projectes del Pla d’Acció Municipal 2018 661.000
Camp Futbol Rugby Les Fonts 700.000
Coberta pista exterior C.Jofresa, paviment parking 400.000

Dades extretes de http://governobert.terrassa.cat/transparencia/pressupost_2018

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari