[Miquel Mallafré] La perseverança de Rajoy porta al TC al límit (o com impedir investir a Puigdemont)

No Comment

Rajoy, no sap de lleis ni de política, ni anglès, com tampoc qui és M. Rajoy, ni el què passava a València, ni qui és Rato, Bàrcenas, Camps o Cotino, ni què és la Púnica o la Gürtel, no coneix el ministeri de l’Interior, ni el diner negre; per no reconèixer no sap ben bé el què és un plat.

Estic convençut que si deixessin a un ninot de drap com a president, sortiríem guanyant, almenys estaria calladet. No entenc per què no plega, el temps que tindria per poder dedicar-se a la seva prosa (amb la facilitat de vocabulari que té) o a ser un “runner” definitiu. Ell, a pinyó fix, fer soroll, desgavell i enfrontaments amb els catalans, el caos és la seva salsa, així la gent se n’oblida i no parla de la corrupció del seu PP, una corrupció que ha fet el cim i ningú entén com encara hi són allà dalt, ja que a qualsevol país menys catòlic que Espanya (però amb més decència i moral), una cosa com aquesta ja no existiria.

Aquest és l’únic país que conec que utilitza la seva Constitució (i els seu tribunal) a favor dels seus dirigents, tots els articles que emparen a la gent i els seus drets: habitatge, treball, salaris dignes, sanitat, educació…, els deixem per més endavant seguint la filosofia del logopeda. “Ahora no estamos en eso, eh?”

Han fabricat uns patins i no saben patinar. Què pot sortir malament? La trompada pot ser sonora. Segons el PP, la fi justifica els mitjans, de la mateixa manera es fan la legalitat a mida, es defensen només amb mètodes de dubtosa legalitat. Estem vivint un nou “despotisme”, les coses pel seu nom.

El Tribunal Constitucional és un ministeri més del PP, per tant no s’ha de tenir el més mínim dubte de quines són les seves decisions. El PP ho ha podrit tot, la metàstasi ha arribat arreu.

El pols del govern no és contra Puigdemont, és contra més de dos milions de catalans que han decidit democràticament que aquest sigui el seu president. El problema rau en constatar que s’ha posat de manifest el que és realment Espanya en aquests moments. Un Estat amb greus carències democràtiques per no anar més enllà en els adjectius. Governen de forma il·legal gràcies a l’extorsió, el xantatge a empresaris, a cobrar comissions, a la mentida i a la venjança. Us recorda alguna cosa? Ara, a les primeres eleccions després d’usurpar el poder amb el 155, impedeixen exercir la voluntat dels votants. No són ells els que haurien d’estar a la presó?

El “Consejo de Estado” ha dit que no hi ha motius per no fer la investidura de Puigdemont. El logopeda i la Soraya SS, s’ho passen per l’engonal. Dos jutges de Barcelona van desestimar l’entrada i registre d’Omnium i l’ANC, per no veure cap motiu després de veure els informes policials. Què collons fan a la presó els que encara hi són? Però el PP “a lo suyo”. Puigdemont es presenta a unes eleccions, amb un programa que tothom coneixia i com que les guanya, ara no val. De què serveix votar a Catalunya, si no s’accepta el resultat? Parlar de democràcia tal com ho fa la Soraya SS, li ve molt ample, al marge d’insultar-nos. Li deixem de dir democràcia? Si dediquessin tant de temps a no robar com fotre als catalans, seriem un país del primer món i la Universitat pública seria gratuïta.

miquel mallafré, 28 de gener de 2018

Related Articles

Deixa un comentari