Club Rugby Carboners de Terrassa: Treballant per ser capital del rugbi català

No Comment

L’equip s’estrena a Primera divisió catalana aquesta lliga, tot esperant la construcció de l’estadi a Les Fonts

«La tradició de rugbi a l’Estat espanyol ve de França», afirma en Celso Pérez, actual president del Club de Rugby Carboners de Terrassa. I el canal d’entrada, l’any 1921, és un jove de Sant Boi que, després d’estudiar a França, munta el primer equip de la història de l’Estat espanyol, la Unió Esportiva Santboiana, el més conegut i que més ha guanyat fins ara. Des de Catalunya s’estén a la resta de l’Estat, però principalment en el món universitari. «Ara, però, ja estem en un moment molt més tàctic i esportiu, i es juga més fora dels campus».

Cal dir, a més, que «encara que no es vegi molt, el rugbi ha crescut», i és el segon esport a nivell mundial i europeu en número de llicències, aficionats i retransmissions esportives, explica en Celso, que va començar a jugar durant la seva estada a la universitat. “A l’Estat espanyol també està tenint una pujada gran, a Catalunya més”, afegeix. Tant de joves a les escoles com de sèniors. Carboners, un equip molt recent, ja té al darrere uns 20 clubs més.

En Celso, nascut a Vigo, entrà a Carboners l’any 2012, com a conseqüència d’una trobada casual en un pub irlandès de Barcelona, on vivia, després d’estudiar un Erasmus a França, on jugà a rugbi, tot assistint al torneig de les Sis Nacions, i en conèixer alguns del membres fundadors. Llavors hi havia com a entrenador en David Giménez, dit «Oso», qui va fer donar un «salt de qualitat molt gran».

Un altre moment clau pel club, tot i que no esportiu, va ser la dimissió de la junta poc abans de l’estiu del 2014, com a conseqüència de diferències personals vàries que van comportar també la marxa de bona part de l’equip femení i altres jugadors a Sabadell, Castellar i Sant Cugat.

La crisi, però, enlloc de desanimar, va servir com a revulsiu. A l’assemblea d’aquell crearen un nou equip de treball i «vam fer una empenta, vam preparar un model de club i de relacions noves». En el cas d’en Celso, a més, hi havia el seu treball a l’escola de club, que ell havia impulsat a finals del 2012, amb 10 infants. «Aquesta era la manera de preparar el futur», emfasitza. Ara ja hi participen prop de 100 nenes i nens.

Des del 2014, treballen amb l’objectiu de consolidar l’organització, «passar de ser només colla d’amics a organització eficient». Els resultats semblen prou bons. A banda de l’equip masculí i el femení, el primer objectiu va ser fundar un equip B masculí, un equip per donar espai a gent nova per preparant-se per garantir noves incorporacions al titular, «això va costar moltíssim», recorda en Celso. Ara també hi ha els infants de l’escola que es van incorporant als sèniors.

Fa 2 anys van crear l’equip sub16 (13, 14 i 15 anys, que és mixt), i aquest 2017 han creat el sub18 i el sub14. Aquests juguen amb altres clubs, barrejats, perquè no arribem a completar els equips, concretament amb el Martorell i amb el Club Esportiu Universitari; «aquesta és una pràctica molt normal en el nostre esport», explica.

O sigui, amb més de 150 fitxes asseguren tres equips sèniors consolidats, i el sub16, el sub18 i el sub14 funcionant molt bé i amb possibilitat que l’any proper siguin autònoms. Ja comencen a pujar nanes del sub16 al femení i del sub18 al masculí, o sigui que «la maquinària està funcionant, i si no falla doncs tindrem una fàbrica de jugadores, que ja serà sense aturador», preveu cofoi el president. I encara hi ha, com s’ha comentat, l’escola, amb infants a partir de 4 anys fins els 12.

En definitiva, el Carboners ja és un club amb unes necessitats de gestió i administració considerables. Han hagut de millorar l’organització i assegurar patrocinis que «ens han ajudat molt». Però, la major part del treball és voluntari, ara només paguem els entrenadors, i aquest any és el primer, els 3 entrenadors dels sèniors, amb contracte. «Són els primer empleats del club, però el futur apunta que ens hem de professionalitzar encara més, perquè creixem», declara.

Aquest és el punt en què el patrocini i suport d’espònsors esdevé clau, perquè les quotes de les sòcies no és suficient. Va ser també a l’assemblea del 2014 quan començaren una campanya d’espònsors amb força dedicació, «perquè a més la inscripció a les lligues i les llicències federatives són cares, per tema d’estereotips i prejudicis amb el rugbi, perquè les assegurades pensen que ens trenquem tot cada dia, quan tenim la meitat de lesions que el futbol, però la nostra llicència federativa és 3,5 vegades més cara que la del futbol».

Després d’1,5 anys de campanya aconseguiren signar amb el grup de concessionaris oficial Mazda, del grup CSM, el patrocini a la samarreta. Després el grup d’hotels Afinia Hoteles, el restaurant Don Cándido, el grup de perruqueries Rodelas Perruquers, Ger Fincas, Planas Mayorista i Omni P.C.G.

Amb els patrocinadors, declara en Celso, «no volíem només demanar diners per aparèixer a la samarreta, nosaltres venem el nostre treball, oferim un servei en temes de comunicació i visualització, volem que vegin un retorn dels seus diners i els surti rendible» assegura, «i com estan veient que els surt, estan apostant per nosaltres, els primers acords van ser per dos anys i tots han renovat i amb més diners».

Per completar aquest recorregut, Carboners espera que es construeixi al més aviat possible l’estadi de rugbi a Terrassa que va ser decidit en el procés participatiu dels pressupostos municipals, quan el projecte va ser la proposta més votada i, fins i tot, va ser pressupostat l’any passat. També la Generalitat forma part de l’acord sobre l’estadi, a construir a Les Fonts, a tocar de l’estació dels Ferrocarrils. «Això seria la consolidació total de Carboners», comenta exultant en Celso. Perquè, assegura, «serà el millor camp de rugbi de Catalunya». No només el millor, sinó que seria el camp oficial de la Federació Catalana de Rugbi, o sigui que Terrassa esdevindria «capital del rugbi català», assegura. Clar que, de moment, les inversions necessàries estan per veure.

No per prometedores, aquestes expectatives, la gent de Carboners perd la perspectiva. En Celso subratlla que defensen sempre la filosofia i valors del rugbi: respecte, humilitat, sacrifici, unió, solidaritat i perseverança. «Volem fer millors persones, hi ha sempre cura amb els infants i amb tothom, tenim les normes en el joc i relacions i tenim el compromís social».

Concretament, al rugbi no s’insulta ni xiula ningú, ni l’altre equip ni a l’àrbitre. «Quan hi ha un xut a pals, hi ha un silenci com a l’òpera, que posa els pels de gallina, no es pot cridat, la grada demana silenci, és un moment molt solemne».

D’altra banda, hi ha el compromís amb la ciutat. Carboners participa a celebracions i activitats, com la Fira Modernista, el Jove de Festa Major, al Carnestoltes porten el fèretre, a la Nit de l’Esportista; a més estan agermanats amb Minyons.

Al mateix temps, col·laboren amb Fupar, Prodis, amb escoles fent tallers o rebent alumnat a l’estadi. Aquest any comencen un projecte d’integració social per a joves, a través del rugbi, que l’any passat va passar una prova pilot, amb Serveis Socials. El club finança també, per compte pròpia, unes beques per a nens perquè puguin entrar a formar part del club sense despeses, al temps que sortir del carrer i puguin participar de les activitats de Carboners.

Ràpid creixement i arrelament a la ciutat

El Club de Rugby Carboners de Terrassa neix a finals del 2009 gràcies a un grup de joves amb la voluntat de portar el rugbi a la ciutat. En Víctor Biete, de Sant Cugat, es va sentir atret per la idea de formar diversos equips de rugbi al Vallès. A través d’un fòrum d’un joc d’internet dedicat a aquest esport, va conèixer dos terrassencs, en Miquel Dalmau i en Francesc Xavier Filgueira “Txavu”, amb qui van començar a treballar per formar el club. En una primera reunió al local de Castellers de Terrassa on hi van assistir també en David Giménez “Sady” i en Sergio Gayete, va prendre’s la decisió. El nom: Club de Rugby Carboners de Terrassa, va ser idea de l’Eduard Martín-Borregón, com a vincle amb el passat industrial de la ciutat i la humilitat del club.

Abans, però, a Terrassa ja s’hi havia jugat al rugbi. De fet, els colors de la samarreta escollits pels Carboners, el groc i el negre, són testimoni i homenatge al darrer equip de rugbi que va tenir la ciutat, l’Equip de Rugby de l’Escola d’Enginyers de Terrassa, actiu als anys 70 competint contra altres universitats de l’estat.

El primer entrenament va ser el 12 de gener de 2010 a la Guinardera, camp de rugbi de Sant Cugat, gràcies a la col·laboració del Club de Rugby Sant Cugat i la gestió de Ferran de la Roza. El 26 de gener ja es va fer el primer entrenament a Terrassa, concretament a Les Arenes, a les instal·lacions del Joan XXIII.

Un any després de la seva creació, juga per primer cop en lliga oficial a Tercera Catalana. Els inicis del campionat són molt durs i tot i que no es guanya cap partit, sí que es veu una evolució en el joc. En la temporada 2011-2012, l’equip guanya els seus primers partits i adopta la Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa com a camp d’entrenament i de joc. A la mateixa temporada, també neix la secció sènior femenina, que pren força i poc a poc es consolida, competint oficialment en la lliga 2012-2013, any en què també es funda l’Escola del club.

Els anys següents, els resultats comencen a arribar: a la temporada 2013-2014 el sènior maculi aconsegueix arribar a les semifinals per l’ascens a Segona Catalana, acabant la temporada en un meritori tercer lloc. Resultat superat l’any següent quan el primer equip aconsegueix classificar-se a la Segona Catalana. En aquesta divisió acaba en la segona posició, perdent només un partit. La temporada 2014-2015 també va portar l’aparició del segon equip sènior masculí, els Carboners B, equip que va néixer amb la idea de formar als nouvinguts al món del rugbi i preparar-los per competir amb el primer equip.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari