[Salvador Pérez] El que ha quedat clar del procés a Catalunya

A més dels desitjos d’una part de la ciutadania de Catalunya que vol ser independent de l’Estat espanyol, l’anomenat procés ha demostrat altres coses importants:

• La veritable cara d’aquest Estat: franquista, totalitari, repressiu, corrupte, sense cap codi ètic, d’una baixa qualitat democràtica, que no compleix les seves normes i Lleis, i que la famosa transició va ser una veritable farsa i renúncia dels sectors republicans i democràtics.

• Venjatiu i que busca la subordinació plena. Ni vol, ni l’interessa la veritat i la justícia.

• No existeix la divisió de poders, la Judicatura està al servei de l’Estat i del govern. Per tant, part d’aquesta és corrupte i no aplica el criteri d’independència, és una institució totalment depenen dels interessos fàctics.

• S’ha iniciat una causa general contra l’independentisme, tant en els termes ideològics com de possibilitats de canvi. I això és un missatge no només per aquests sectors, sinó per a tots aquells de l’àmbit de l’esquerra que tenen com a objectiu ideològic canviar i aconseguir de forma efectiva qualsevol transformació. Aquesta és una societat dominant, reaccionaria i de dretes, i en cap cas permetrà qualsevol canvi, ni transformació. És el que ha passat amb l’independentisme, mentrestant ha estat minoritari i lluny de qualsevol possibilitat d’aconseguir els seus objectius, en el moment que s’ha vist que era una possibilitat real, s’estan utilitzant tots els mitjans per a trencar-lo, els legals i sobretot els il·legals.

• El jutjat 13 de Barcelona que porta tota la causa sobre el referèndum de l’1 d’octubre està gastant recursos públics i recollint dades per a fer arribar al jutge instructor Sr. Llarena que s’incorpori a la causa general. Oblidant que el codi penal en cap cas indica que fer un referèndum sigui un delicte, com a molt és una falta lleu. I aquest jutjat segueix entestat amb recollir informació que ajudi als delictes de sedició i rebel·lió, quan aquests són totalment inexistents, tal com diuen els experts. Per tant, està fent una tasca ideològica que no judicial que no li correspon.

La jutgessa Lamela de l’Audiència Nacional, igual que el jutge del Suprem el jutge Llanera, estan prevaricant i demostrant la mala fe i poca professionalitat, ja que són conscients que els seus autos i acusacions no s’aguanten per enlloc, i mantenen a persones a la presó preventiva sense poder fer-ho, ni cap justificació, només amb l’objectiu de venjança i submissió als afectats i com un element exemplificador dirigit a molts d’altres amb l’objectiu de fer neteja de pensament i ideològica. Es pot ser independentista, anarquista, comunista, socialista…, però sense aspirar a més, a canviar res, sempre al servei de la dreta i del model imperant. Ni llei, ni pensament lliure, ni opcions… Monàrquics, feixistes, i de dretes tots i totes…, senzillament, pensa com el jutge, i implantació del pensament únic.

Per tant, la Judicatura és una veritable farsa, que incompleix les normes que diu defensar.

• El món al reves, policies i guàrdies civils fent informes falsos per a incorporar a la causa general, un feixista com el coronel De los Cobos dient les mentides que calgui i màxim responsable dels atonyinaments de l’1 d’octubre. Persones acusades d’odi per policies i guàrdies civils explicant veritables històries de ciència ficció i oblidant que es van dedicar a atonyinar a persones indefenses, de diferents edats i alguns amb una mala fe i contundència incomprensible. I l’acció d’un criminal o mal professional, el policia nacional que li dispara a dos metres una pilota de goma directament a la cara i que li costa un ull i va tenir sort, perquè hi podia haver deixat la vida. I en comptes de demanar perdó, encara se senten afectats i humiliats, i sobretot ben utilitzats, quan al final et paguen hotels i estances a Múrcia per atonyinar i mentir, i sobretot incomplint el Codi Penal, ja que són funcionaris i no poden rebre premis de particulars, ja que això és prevaricació.

• I el govern central, dirigit per un corrupte, que si tingués una mínima decència fa temps hauria dimitit, que només governa gràcies a l’Estat que tenim i a una situació sociològica on la cultura franquista encara està enquistada. En un país normal tindrien el mateix resultat que a Catalunya, no passarien de la marginalitat, ara a Espanya, ser un corrupte i un xoriço té premi. Per això també la vicepresidenta del govern i el portaveu del PP al Congrés del Diputats, poden exercir tot i sent uns impresentables i el seu partit imputat per corrupció així com molts dels seus dirigents.

• Que el PP, Ciudadanos i PsoE-Psc, són de dretes, mantenidors del règim, o sigui, d’una institució corrupte i paràsita com és la Monarquia, d’una Constitució que és un mur i sense capacitat d’adaptació i canvi, i sobretot, no està al servei de la ciutadania i al servei dels interessos fàctics i de l’Estat, ha estat una altra evidència.

• Que Caixabank i Banc Sabadell, suposats servidors i exemple de catalanitat, atenent les indicacions del CiU en el seu temps, són més espanyolistes que ningú i es passen els sentits patris per allà… on bufa el vent i els interessos.

• Que la patronal Foment i el seu president s’han tret la careta, demostrant que són uns impresentables, que no tenen pàtria, tot i que el seu president vol un govern unionista, per això va donar suport a Ciudadanos, demostra que són uns apàtrides sense escrúpols.

• I s’ha demostrat la falsedat de la manipulació de la situació econòmica en relació a la marxa d’empreses i els mals presagis econòmics. Catalunya és qui ha crescut més, per sobre d’Espanya, i les dades demostren que el procés no ha comportat cap problema.

• Al final ens hem comptat, les eleccions del 21 de desembre, ja ens han donat uns resultats, 42% espanyolistes, 48% independentistes i un 9% que no sap on està i que busca referències.

• I també ha demostrat que el govern central i els espanyolistes no accepten els resultats electorals, i ratifica la baixa qualitat democràtica, per a dir-ho suau. L’objectiu, generar entre les files independentistes el cansament i que deixin de votar. I al final, guanyar d’una vegada les eleccions amb qui ells vulguin i no en l’expressió de la voluntat popular. La ciutadania s’equivoca i cal redreçar el seu vot, encara que al final votin quatre gats o ho facin els jutges.

• I per tancar el cercle, adequarem les lleis als interessos d’uns facciosos, els partits de l’article 155, modificaran les normes sobre l’indult, de moment afegint que es podrà aplicar als acusats de sedició i rebel·lió, per a escarni als polítics independentistes, però que ningú ho dubti, que tot això acabarà afectant als partits d’esquerres (sense el PsoE-Psc que és de dretes i part en la repressió), i a tots els que no pensin com els defensors del règim. Inclús això s’acabarà amb la il·legalització efectiva d’alguns partits i entitats cíviques, primer els independentistes, i després la resta. Anem al pensament únic, com a mínim si algú es planteja dur a terme la seva ideologia encara que sigui per la via de la legalitat.

• I s’ha demostrat, que aquest procés és l’únic de veritat que ha posat en veritable escac a la farsa d’Estat determinat durant la transició, les seves mancances i contradiccions, ni 15M, ni altres experiències que comencen a estar domesticades i institucionalitzades. Veurem com acaba el procés iniciat, que alguns donen interessadament com acabat (són més les ganes que la realitat). Es pot acabar i domesticar a alguns partits i als seus dirigents, però la dificultat és fer-ho amb més de dos milions de persones activades i que és un polvorí si l’Estat segueix sent tant brètol i inútil, incapaç de donar una sortida al problema. I s’ha demostrat que al marge de repressió, garrotades, falsedats, manipulacions i judicis, l’Estat i el govern central no tenen res ni alternatives que donar a la ciutadania catalana. Per tant, on no hi ha, no en raja.

Lla ciutadania espanyola està perdent una gran oportunitat per votar de veritat els seus dirigents, i d’una vegada trencar amb les cadenes del 1978 resultat d’un pacte indigne des de les elits, i canviar el model i el règim des de baix.

• I voler situar Catalunya al mateix nivell del País Basc amb l’actuació d’ETA, és un veritable despropòsit, manca d’ètica, d’escrúpols i ser uns pocavergonyes. No tot si val, i està fora de la realitat, i espero que no ho aconsegueixin.

Salvador Pérez Riera