L’Assemblea de Cooperació per la Pau a Catalunya va celebrar del 5 al 8 de febrer unes jornades per incidir sobre la manca de compliment dels drets laborals i econòmics de persones migrades subsaharianes al territori català, a Marroc i a Tunísia.
Del 5 al 8 de febrer s’han realitzat a Barcelona les jornades de treball sobre els drets laborals i econòmics de les persones migrades subsaharianes a Catalunya, Marroc i Tunísia. Les jornades van ser organitzades per l’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP) de Catalunya amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona, AMIC-UGT, Sindicalistes Solidaris, CITE-COOO i la Fundació Pau i Solidaritat.
Durant 4 dies, organitzacions de les persones migrades i sindicats dels 3 països han estat debatent la situació i els treballs fets fins ara amb la finalitat d’obrir noves línies de treball conjunt i fer propostes d’incidència a nivell nacional i europeu.
Els debats s’han organitzat al voltant de quatre eixos abordats per país: el primer sobre la resposta sindical pels drets laborals i econòmics i experiències sindicals de les persones migrades; el segon, sobre la defensa dels Drets Humans de manera transnacional a través de l’aplicació de convenis i de treball en xarxa; una tercera sessió va ser dedicada al treball de les associacions per tal de reclamar i garantir aquests drets; i finalment, el darrer dia es va explorar el potencial i barreres de l’autoorganització i de l’economia social i solidària en els tres contextos.
És la situació a Catalunya, al Marroc i a Tunísia igual?
No. Però són tres contexts similars, que han passat de ser zones d’emigració, a zones de trànsit, per ser finalment països d’acollida. Les conclusions més interessants han estat les següents:
A Catalunya:
Algunes associacions/persones segueixen desinformades dels seus drets, tinguin o no els papers.
La Llei d’estrangeria està completament desactualitzada: es va formular en un moment de bonança econòmica i no preveu la situació actual de recés o estancament econòmic. Avui per avui, promou que les persones estiguin sense papers durant llargs períodes de temps, vulnerant diversos convenis de l’OIT i declaracions de NU.
S’ha de fomentar el treball entre l’economia social i solidària i els sindicats, els quals comparteixen molts dels valors promoguts, tot i que legalment no poden sumar-se els uns amb els altres. Això minva el potencial per reclamar un treball digne per a totes les persones.
Al Marroc:
Els convenis internacionals i les lleis laborals i de drets humans estan sotmesos a la Llei 02/03, que és molt restrictiva i vulnera diversos drets fonamentals.
L’estratègia migratòria marroquí no ha anat, de moment, acompanyada de recursos per poder-la posar en marxa, i ara mateix són les associacions marroquines qui estan començant a implementar-la per tal de promoure una inserció efectiva de les persones subsaharianes regularitzades en els darrers anys.
És necessari fomentar el treball entre estructures d’economia social i solidària i els sindicats, els quals comparteixen molts dels valors promoguts, tot i que legalment no poden sumar-se els uns amb els altres. Això minva el potencial per reclamar un treball digne per a totes les persones.
A Tunísia:
Hi ha avenços per a l’establiment d’un marc regulatori de la migració al país, malgrat no ser una prioritat política. El sindicat UGTT ha de continuar implicat en el desenvolupament d’aquest marc per obtenir les màximes garanties possible. Aquest marc ha de fer enrere la Llei de 1968 sobre la estada de persones estrangeres a Tunísia (i les seves corresponents modificacions), així com redefinir els articles del Codi de Treball tunisià sobre les demandes (hiper)restrictives imposades a les persones treballadores al país.
Aquests dos marcs regulatoris impedeixen la legalització dels col·lectius de migrants al país (actualment només existeixen dues organtizacions legals, una d’elles de molt recent legalització), tot i que això no vol dir que els migrants no s’organitzin.
Deixa un comentari