Aquest personatge pertany a l’escola de Milton Friedman, el màxim exponent del neoliberalisme econòmic més agressiu. La mostra la tenim en el seu pas per Lehman Brothers, regal que li va fer el Banc Popular i premi al ministre per estar més a prop del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea). Ara per acabar de rematar-ho el Govern Espanyol el proposa per el BCE. Aquest dinosaure de la gestió pot arribar a saber tant o més d’economia que el mateix Rajoy, que ja es dir. Ara bé, el se’n diu instruccions neoliberals dels seus “jefes” (portes giratòries dels bancs rescatats), les compleix al peu de la lletra. La seva fita no és altra que la d’acabar de liquidar tot el que és públic, tot el que pugui ser un negoci, com ara la sanitat, l’educació, les telecomunicacions, els transports…, i deixar tot el que no interessa en mans de l’Estat. Això sí, amb ells controlant l’Estat, que és en definitiva qui fa i desfà, a més cobrant un sou públic. Un autèntic artista de l’economia dels més poderosos. A veurem uns petits detalls amb molta importància dels “mèrits” de don Luis, el candidat perfecte per ocupar un lloc al BCE.
El primer mèrit: El rescat de la banca que havia de ser “sense costos” i que s’ha transformat en un forat de 60.000 milions, tapats amb el fons de reserva de les pensions. Gran molt gran.
El segon: La intervenció del Banc Popular (la punyalada “trapera” amb l’expropiació inclosa a 300.000 inversors).
El tercer: No va tenir cap mena de pietat amb Grècia (mesures d’austeritat molt dures i doloroses). Té una gran relació i estima amb els grecs.
El quart: Legislació exprés per castigar als “rebels catalans”. En cinc dies i després del referèndum d’independència català, don Luis aplanava el camí per a la fugida massiva d’empreses de Catalunya. Un crack.
El cinquè: Té la mà trencada en fer negocis amb les dictadures. Emirats Àrabs Units (EAU), Marroc, Dubai, Aràbia Saudita, en especial amb tota la gent que mira cap a La Meca.
El sisè: El Deute Públic, és la seva especialitat. Quan el PP va agafar el govern el forat que els va deixar Zapatero era de: 620.000 milions d’euros, en aquests moments és d’1,1 bilions d’euros. El Fons de les Pensions, està en caiguda lliure, al 2011 era de 66.815 milions d’euros, ara és de 8.095 milions d’euros, la Seguretat Social ha de demanar “préstecs” per poder pagar-les. Una formigueta de l’economia, com podeu comprovar.
El setè: La “seva particular” recuperació econòmica, basada en afavorir quatre vegades més als més rics que a les classes mitjanes i els pobres, un terç de la ciutadania viu sota el risc d’exclusió social en aquests moments. Com veieu, un autèntic filantrop.
Dubteu que farà un bon treball al davant del BCE? Aquí teniu la recompensa a la missió encarregada per la UE en el seu moment i duta a terme a la perfecció pel gran don Luis de Guindos. Busqueu al diccionari què vol dir “guindar”. Li diem ja, Luigi?
miquel mallafré, 13 de febrer de 2018
Deixa un comentari