Éreu uns quants amics, entre ells el meu germà Carles, tots teníeu un nom artístic, en Joan el Matraca, el Carles el Mansà i només us enteníeu entre vosaltres. Nosaltres ens fixàvem en les vostres excentricitats però no sabiem descobrir la vostra admiració per les coses, la vostra capacitat de meravellar-vos de les petites sorpreses de la vida.
Deixem que els que no són com nosaltres també tinguin el seu espai en la nostra societat. Ells ens ajuden a retornar al nostre jo més innocent, a la nostra capacitat d’estimació i de silenci. A ser molt sincers, a viure amb simplicitat.
Gràcies Matraca per tot el que hem aprés de tu, pel molt que vas estimar a la mare, al teu germà, a la teva cunyada i familiars, encara que moltes vegades no et sabíem entendre.
Gràcies per ser un bon amic.
Mercè Manzano
*Text llegit a l’acte de comiat, Terrasssa 17 de febrer 2018
1 Comment
Manu
21 febrer 2018 - 11:42gracies a malarrassa per en recordar-se del matraca,ell era totalment apolitic, tant i feia un partit com un altre i si erem indepes o no.