8 Març, Vaga Feminista: Convocatòria unitària del moviment feminista a Terrassa

No Comment
Roda de premsa en un lateral del Mercat de la Independència. Foto PV

Visca, visca, visca la lluita feminista! Visca, visca, visca la vaga feminista! Són les consignes més cantades per les desenes de dones que han participat a la roda de premsa de presentació i convocatòria a la vaga feminista del proper 8 de març, dia internacional de la dona treballadora i de totes les dones, realitzada per la Comissió 8 de Març (no confondre amb la comissió del mateix nom en la qual hi participa també l’ajuntament de Terrassa), el passat dissabte 3 de març, en un dels laterals del Mercat de la Independència, una comissió que integra la pràctica totalitat de grups i col·lectius feministes, així com de sindicats i altres entitats, de la ciutat.

Contra el patriarcat, davantal penjat! Corejaven també, convidant tothom a penjar dels balcons de casa un davantal de cuina combatiu i solidari durant aquests dies, especialment el propi 8 de març.

La vaga, declarà la Mercè Gómez, presidenta del Casal de la Dona, està convocada a 150 països, sota els lemes: per una societat més justa i solidària i que no sigui patriarcal, «també per posar fre al capitalisme». Una crida a les dones que puguin fer la vaga, i «també a les que no puguin fer-la per la situació de precarietat o altres circumstàncies».

Aquesta, certament, «no és una vaga a l’ús», subratllà, perquè va molt més enllà de les vagues obreres que coneixem i «perquè té 4 eixos: producció, cures, consum i educació, i es plantegja contra tot tipus de violències, en el seu conjunt».

Des de la Comissió es convida tothom a visibles tots els «suports i aportes que fan les dones en el consum, les cures, la producció… denunciar que tota aquesta feina en treball domèstic i el suport emocional que sempre fem la meitat de la població que som nosaltres, no és reconeguda ni valorada».

En aquest sentit, fou emfasitzada la crida a la vaga de consum, «de manera que els supermercats estiguin buits», una forma de denunciar també la «utilització dels cossos de les dones com a reclam de consum i la tirania estètica amb els nostres cossos».

No falta tampoc una crida als homes, «perquè donin suport a les companyes que donen el primer pas per poder fer l’atur i visualitzar tota aquesta situació».

Després de la lectura del manifest (podeu llegir al continuació) per part de Selena Sànchez i Annabel Sesma, un manifest conjunt del moviment feminista català, però que incorpora dades a nivell local, la Cristina Tries informar de la programació d’activitats.

Intervingueren també dues representants, respectivament, del col·lectius de «Dones Periodistes» i del sindicat de la Neteja, tot denunciant les condicions de precarietat i discriminació agreujada que afecten tots dos sectors, aparentment distanciats, però certament vivint condicions d’explotació molta vegada molt semblants.

El manifest, sota el lema «Juntes som més!», va ser signat per dones a títol individual i els col·lectius feministes: Casal de la Dona, Guerrilla dels Cossos, Fem Calle, Quart Creixent. Líllim, Rudes Rebels i MDD.

Per les formacions polítiques i sindicals: Arran, Ass- Dones d’ERC, COS, CUP, CNT, CGT, Terrassa en Comú que s’adhereixen a la convocatòria de vaga les 24 hores, i els sindicats CCOO i UGT que convoquen aturades de 2 hores per torn. També pels col·lectius CDR de Terrassa Centre, Est, Nord, Ponent, Vallparadís, Vacarisses i Sant Pere; la sectorial de Dones de l’ANC, el Casal l’Atzur, l’Ateneu Candela, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca-PAH, el Banc Obrer Solidari d’Aliments, el Club Socioesportiu Terrassa Industrial, el Kasalet, La Tija Edicions, Associació Cultural Malarrassa, llibreria Synusia, SAT (Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa, XES (Xarxa d’Economia Solidiària de Terrassa).

JUNTES SOM MÉS!

Avui, 8 de Març, totes les dones estem convocades a la VAGA FEMINISTA.

La sororitat és la nostra arma; és l’acció multitudinària la que ens permet seguir avançant. La data del 8 de març és nostra, és internacional i és reivindicativa.

Les nostres identitats són múltiples, som diverses. Vivim als pobles i a les ciutats, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, dones amb diversitat funcional, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar al mar, som les que es van quedar a les fronteres.

Som TOTES. Juntes avui parem el món i cridem:

PROU! Davant de totes les violències masclistes que ens travessen.

Exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes es doti de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques públiques reals i efectives que ajudin a aconseguir una societat lliure de violències contra dones i nenes. Denunciem les retallades pressupostàries en els sectors que més ens afecten a les dones i LGTBIQ: el sistema de salut, els serveis socials i l’educació.

Les xifres mostren la realitat cruenta de ser dona en un món hostil. A Terrassa el jutjat de Violència sobre la Dona (JVD) va registrar l’any 2016, 650 denúncies per violència de gènere en l’àmbit de la parella.

A nivell estatal, segons organismes oficials l’any 2017, 49 van ser les dones assassinades a mans de les seves parelles. Des de l’observatori de Feminicidio.net, eleven el número de casos relacionats amb la violència masclista a 99. No oblidem que 11 d’aquests, són infanticidis, i 24 menors són els menors que han quedat orfes a causa d’aquest xacra.

En el que portem de 2018, organismes oficials, Ministerio, ens diu que hi ha tres feminicidis, però des d’altres mitjans assenyalen que són 6 les dones que han estat assassinandes.

Un total de 837 dones han estat assassinades des de 2010 fins a l’any 2017. És urgent doncs, que la nostra reivindicació Ni una menys: vives ens volem, sigui una realitat.

No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals (precarietat, assetjament i sou diferencial, entre d’altres). L’empresa privada, la pública, les institucions i la política són reproductores de l’explotació laboral de les dones. Per això, avui també fem vaga laboral. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia i que l’ocupació s’adapti a les necessitats de la vida. Exigim que la defensa de la vida es situï en el centre de l’economia i de la política.

El treball domèstic i de cures que fem les dones és imprescindible per al sosteniment de la vida. Avui, amb la vaga de cures en la família i la societat, donem visibilitat a una feina que ningú vol reconèixer, ja sigui a la llar, mal pagada o com a economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre i exigim la redistribució d’aquest tipus de tasques.

No més pensions de misèria, que ens obliguen a patir pobresa en la vellesa. Demanem la equiparació de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cura, o que hem desenvolupat al camp, sigui reconegut en el càlcul de les pensions de la mateixa manera que el treball laboral i demanem la ratificació del conveni 189 de l’OIT que regula el treball domèstic.

Els nostres cossos no són mercaderia ni objecte i, per això, també fem vaga de consum. Ja n’hi ha prou de ser utilitzades com a reclam! Denunciem la medicalització excessiva de les nostres vides que respon a interessos de grans empreses, no a la nostra salut.

Exigim la despenalització total de l’avortament, incloent-hi les menors d’edat, així com la seva legalització i cobertura gratuïta en el sistema de la sanitat pública.

Exigim el nostre dret a una educació pública, laica i feminista lliure de valors heteropatriarcals i imperialistes des dels primers trams educatius. Exigim l’aplicació d’un model coeducatiu i la inclusió de la perspectiva de gènere a totes les disciplines.

Denunciem les polítiques migratòries de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i exigim l’acolliment de totes les persones migrades, atenent al dret a la mobilitat humana. La conseqüència directa de les guerres són milers de dones migrades i refugiades arreu del món, dones victimitzades, oblidades i violentades. Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria i tancament dels CIEs.

Les feministes també estem compromeses en la defensa de la democràcia i de les llibertats al nostre país i entenem que la criminalització i/o la judicialització de formes pacífiques de protesta social també són formes de violència institucional i patriarcal que hem de denunciar. Per això denunciem l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució espanyola i exigim la seva immediata suspensió.

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Avui, la vaga feminista no s’acaba:

SEGUIREM FINS ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM!

VISCA LA VAGA DE CURES, DE CONSUM, LABORAL I EDUCATIVA!

VISCA LA VAGA FEMINISTA!

Related Articles

Deixa un comentari