Dones i joves, Minyons innova de nou apostant per una gestió en xarxa

No Comment

Un equip de colla que uneix direcció i tècnica, amb 9 equips de treball i 80 persones

«Aquests dels Mitjons no poden fer les coses com tothom?», es preguntaven a la redacció d’El Xerrameca de Tetassa, publicat amb motiu del Carnestoltes de 2018 (encara es pot comprar en alguns quioscos), davant la «innovadora» proposta de nou «equip de colla» aprovada per l’assemblea general de la colla Minyons de Terrassa aquest any.

Aquest equip es presentava com a lideratge «més plural i horitzontal», per a «innovar l’organització» i «feminitzar el poder i les formes de dirigir». Un model, creuen, que invita més a la participació, a la corresponsabilitat, repartint i fent més plurals i fortes les decisions. Aposten també per «superar, potser definitivament, la dualitat junta-tècnica» i en favor d’un model més paritari, que dona un paper protagonista als joves.

És un model que s’ha de provar, però d’entrada és un equip que compta amb 80 persones, en 9 grups o comissions de treball. Hi ha dos cocaps de colla joveníssims: l’Arnau Boada i en Xavi Jurado; i una presidenta, la primera en la història de la colla: la Isolda Sucarrats, amb només 6 anys a la colla, mare de canalla i, fins ara, responsable de la paradeta i el material de venda de la colla.

L’Isolda, que treballa en la sanitat i compta 42 anys, explica que va entrar a la colla perquè la filla de dos anys volia pujar a dalt del 3d9, i va acabar arrossegant la família, també el germà i el pare: «avui és la nostra activitat familiar, els quatre aquí implicats i motivats, forma part de la nostra vida ja». Confessa que no pensava en ser la primera dona presidenta, «jo em plantejava més el projecte d’equip de colla».

Gent nova i jove, amb poca experiència alguns, com el propi Arnau Boada, amb 24 anys i només sis de participació a Minyons. Altre cas és el de l’altre cocap, en Xavi Jurado (no va poder assistir a l’entrevista), també amb 24, però minyó des dels 6, amb pas i experiència a quasi tots els nivells del tronc, des d’enxaneta.

A l’Arnau, flamant enginyer de biosistemes, la relació amb els castells li ve de família. És fill de l’excap de colla Màrius Boada, però ell només es va animar al 2011, per la diada de Sant Fèlix a Vilafranca, i ja no va parar.

Segurament en la línia dels canvis socials, polítics i culturals que estem vivint, aquest projecte «trencador», explica l’Arnau, es venia gestant des de l’octubre de l’any passat.

«El més important és l’organització en xarxa dels equips que componen la junta i la tècnica, tot junt, hi ha més informació compartida entre els equips i n’hi ha més codecisió».

No vol dir que sigui una assemblea permanent. Hi ha la trobada de la coordinació dels equips, que van fent la seva feina i prenent les serves decisions, «però que es posen en comú i s’informen a tothom», a diferència de les juntes directiva i tècnica, «abans anaven per separat, amb alguna persona que feia de nexe». Ara, explica la Isolda, un cocap de colla està també a l’equip de comunicació, i l’altre amb l’equip de social, al temps que la presidenta coneix molt millor la planificació de la temporada, dies d’assajos importants, etc.

Molt bé això de la xarxa, però demanem com és concretament. L’Isolda explica que a partir d’un gran grup de gent, un «cercle de fora», que debatia i compartia, es van anant formant els equips de treball, amb una persona coordinadora i representant, que no ha de ser fixe, i que va a les «reunions de coordinació, on es fa la xarxa, tot és transmès i explicat i on es posen sobre la taula tots els punts de vista». Hi ha 9 equips en total, i 80 persones.

Això és quasi una massa en mobilització permanent, admet la Sucarrats, però «hi ha les tasques i responsabilitats molt definides. Tot es basa en la planificació com equip de colla, tot ben endreçat i saber què ha de fer cadascú, es tracta d’anar-te reunint. Amb les noves tecnologies és més fàcil compartir la informació i tot funciona gràcies a una bona coordinació».

Cada equip s’organitza a la seva manera. Ara, la coordinació es veu sovint, i parlar cada dia, «aquesta coordinació és una mena de nucli dur que es troba cada setmana o cada 15 dies, però estem sempre en contacte».

En tot cas, matisa l’Arnau: «ara estem a l’inici, provant la proposta. Ens basem molt en la confiança en els equips, tenim la planificació i treballem en la mateixa direcció marcada».

Els 9 equips són: gestió interna, comunicació, relacions externes, social, pedagogia, canalla, pinyes, troncs i portaveus.

A partir d’ara, els equips de troncs, pinyes i canalla només gestionaran això, però, subratlla l’Arnau, «tenint una relació amb la gent, gestionant humanament això també». Portaveus, mentrestant, gestiona la relació amb la colla, la planificació d’assaig, les proves a fer, amb consultes amb els equips tècnics; després, cantar els castells i la comunicació i informació directa amb la colla.

Els altres 5 equips fan el que abans feia la junta: gestió interna, relacions externes, comunicació i social, però ara dintre del nou model. Pedagogia és un equip nou, creat per «atendre les necessitats de tota persona de la colla», afirma l’Isolda. Per exemple, alguna criatura que puja i que deixa de tenir una posició, o una persona adulta que per les característiques del castell la seva constitució o preparació física es considera que ja no encaixa.

Llavors «acompanyar en aquests moments, fer pedagogia de les bones pràctiques en el món casteller, de la cultura castellera», incloent-hi suport emocional o psicològic. Però no només. Farà també la «gestió del canvi, el que vol dir estar molt alerta per acompanyar els canvis introduïts aquest any, la seva evolució, efectivitat i revisió si cal», afegeix la presidenta.

Innovadora, agosarada fins i tot, amb molta gent jove i dones noves, però com a proposta assumida pel conjunt de la colla, si més no aprovada a l’assemblea amb 116 vots davant dels 40 de l’altra candidatura. O sigui, Minyons aposta novament per innovar i obrir camins.

De totes formes, tot i els canvis organitzatius, declara l’Arnau, «la gent al pati fent castells no ho notarà tant. Clar que intentarem fer assajos atractius i aplicar els canvis necessaris per millorar-los, però portes en fora la gent no ho notarà tant».

El pla de treball ja en marxa vol fer encara més propera la colla a la ciutat i comarca, o sigui «enfortint el compromís social; tot el que puguem col·laborar amb entitats de la ciutat i tot el que puguem sumar ho farem», destaca l’Isolda. Junt amb això, ja des de la perspectiva dels castells, l’objectiu és «omplir el pati», remarca l’Arnau. Això, però, vol dir també «cuidar molt la gent», i es faran sortides i activitats extres, com colònies, i potents campanyes motivacionals.

Pel que fa a castells, l’Arnau aposta per recuperar la gamma extra sòlidament. Reconeix que el 2017, «per diferents raons, la colla va quedar lluny de les expectatives, però volem aprofitar la ràbia que ens ha quedat per pujar més amunt». Amb aquesta perspectiva, apunta, és molt important anar a Sant Fèlix, «que encara ho han de decidir, però per nosaltres és una actuació de vital importància, i el primer tram de temporada va enfocat cap aquest objectiu. Després, igualment tindrem la Mercè, Girona i Diada, sense oblidar Festa Major i les Santes».

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari