La XES engega les Reunions roDONES: practica l’economia feminista

No Comment

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) estrena la campanya de comunicació Reunions roDONES per animar totes les organitzacions de l’economia solidària, i a aquelles que no ho són, a fer una mirada interna a les seves relacions de gènere per tal de prendre consciència i de millorar la participació i la democràcia interna, aconseguint relacions entre homes i dones realment justes. Practica l’economia feminista i comprova si les teves reunions són rodones amb l’eina d’observació de gènere!

Sobre l’apropiació d’idees i l’acaparament de la paraula, il·lustració de Paulapé

El Bropropriating és la paraula en anglès que defineix l’apropiació d’idees d’una dona -una companya- i emportar-se els mèrits per ella. Sovint no és una acció conscient per part de l’home que repeteix una idea ja dita, sinó que és el col·lectiu qui li atorga l’autoria.

L’acaparament de la paraula en termes quantitatius i qualitatius és una altra pràctica habitual de molts homes als espais de decisió. No només els homes intervenen més vegades, sinó que a més les seves explicacions són més extenses -i sovint es repeteixen idees que ja ha dit alguna dona abans.

Tot i que es tracta de pràctiques que hem observat a les nostres organitzacions, existeixen diversos estudis que ho demostren. Un d’ells, de les universitats de Brigham Young i de Princeton, apunta que els homes parlen tres vegades més que les dones a les reunions. D’altra banda, The Atlantic assenyala com els homes d’EUA s’emporten el doble de retuits que les dones, tot i que el nombre de tuiters i tuiteres és similar.

Algunes preguntes a fer-se per part d’empreses, col·lectius i organitzacions:

  • Alguna vegada has sentit que aportes una idea a la reunió i ningú li dona importància, però uns minuts després la repeteix algun home i tothom l’aplaudeix?

  • Alguna vegada has esperat el teu torn de paraula però al final has decidit no expressar-te perquè les intervencions prèvies (normalment fetes per homes) s’han allargat excessivament?

  • Alguna vegada has tingut la sensació que parles molt més o molt menys que la resta? T’incomoda aquesta posició? Has intentat revertir la situació?

Sobre les distraccions constants, una il·lustració d’Emma Gascó

La Comissió d’Economies feministes de la XES va gravar en vídeo diferents espais de reunió de la XES i posteriorment els van visionar per realitzar conjuntament l’observació en clau de gènere amb l’eina que ara teniu a la vostra disposició. Una de les troballes que més va sorprendre va ser detectar que en el moment en què algunes persones parlaven, d’altres miraven el mòbil, l’agenda, la llibreta… és un patró que es reprodueix sistemàticament. En una reunió on aparentment tothom estava atent al que s’estava discutint, les intervencions d’algunes persones produïen l’efecte immediat de desviar l’atenció i la majoria de persones que produïen aquest efecte màgic eren dones. Casualitat? No ho creiem. És menys interessant el que estan exposant? Tampoc ho creiem. Segurament les persones que es distreuen no ho fan intencionadament. Per això usar l’eina d’observació de les reunions en clau de gènere ens ajuda a detectar patrons inconscients que construeixen patrons ben reals, com ara que les dones ens sentim menys convidades a participar activament.

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • Heu notat si a les vostres reunions hi ha persones que miren el mòbil just quan parlen d’altres? Us heu fixat si ho fan més sovint quan parlen les dones?

  • Heu sentit que el que estàveu exposant era poc interessant perquè la gent parava poca atenció? Més endavant, això us ha fet pensar-vos dues vegades si voleu intervenir en una conversa?Sobre les interrupcions, una il·lustració de Feminista Ilustrada.

Existeixen diferents estudis que proven que les dones parlen molt menys a les reunions i sovint un del motius és perquè se les interromp constantment. Manterrupting és una expressió anglesa per definir la interrupció innecessària del discurs per part d’un home a una dona. Aquest mot neix seguint el model del Mansplaining que l’autora Rebecca Solnit va impulsar amb el seu llibre Man explaing things to me, on explicava el comportament repetit d’algun homes, que amb un to condescendent i paternalista, expliquen coses a les dones que probablement ja saben o que fins i tot tenen més coneixements.

  • Creieu que aquest fet passa a les vostres organitzacions?

  • Els homes parlen més que les dones?

  • Heu comptabilitat les vegades que algú interromp algú altre? Us heu fixat si la majoria de vegades interrompen homes o dones? I les persones més interrompudes, normalment són homes o dones?

  • Alguna vegada les persones que parlen menys han expressat els perquès? Els motius de les dones, coincideixen?

  • Les persones que parlen més són conscients? Alguna vegada han fet l’exercici proactivament de parlar menys?

  • Heu comptabilitat les vegades que algú interromp algú altre? Us heu fixat si la majoria de vegades interrompen els homes o les dones? I les més interrompudes, són homes o dones?

  • Quan algú interromp algú altre, s’excusa? El grup ho posa en evidència perquè no torni a passar?

Related Articles

Deixa un comentari

Anna Murià Preinscripcions juny 2018
MLRS en PAPER
SEGUEIX-NOS A TWITTER