Mai com aquest 8 de Març, aquesta Vaga Feminista

1 Comment

Cinc mil, tres mil… a veure… en sortir del Raval, quan ja, aparentment, ja estava, encara venia tot ple d’amplada i llargària el carrer de Sant Pere. Més dones i participació encara que a la concentració del migdia, també al Raval de Montserrat. Una concentració que feia història, com la mobilització al conjunt del país i de l’Estat espanyol. La vaga més política, més social, més de drets humans, ideològica, pràctica, concreta i general de la nostra història va ser un gran èxit. Anava a dir total, però el total està per arribar encara, clar que, òbviament, covant-se, preparant-se, en camí.

Tot i que sense massa resultats concrets i palpables fins ara, si més no, aquest poble, aquesta ciutat i el país sembla com si s’haguessin acostumat a omplir places i carrers per reivindicar, somiar, proposar i començar a construir no només un país i un món millors, ara ja volen república de persones lliures i sobiranes.

La foto mostra molt, és un senyal claríssim del que hi ha i, més encara, d’on anem. És només un moment, gran, espectacular, però només un moment del procés d’alliberament i empoderament d’aquest poble que mostra, cada dia, que les coses no poden continuar com fins ara. Dones i un poble tot que es van desfent d’amos, senyors, déus, reis i qualsevol altra mena de poder imposat i dominació.

Cert que la llibertat és encara un horitzó llunyà. Però, és clar també, més clar que mai abans en la història recent de les dones i també d’aquest poble, que es camina ferm, segur i àgil cap aquest futur. Res no està guanyat, prou vegades s’ha pagat cara aquesta il·lusió, però no és menys cert, com diu la cançó d’en Raimon:

«Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure»

… i aquesta força i desig de viure lliures, sobiranes, amb tots els drets que coneixem i els que vindran no es poden parar.

La lluita feminista, en aquest context, planteja fites i mitjans, objectius i eines que es mostren més justes i, també, més efectives per avançar cap aquest horitzó. Però arribar-hi i continuar no està garantit. És clar que l’organització, autoorganització popular és clau per fer avançar aquest procés tot; i això sembla, si més no una mica, el que hem vist ahir i el que s’està veient molt clarament en els darrers temps, es fa camí en caminar. Visca la lluita feminista!

Pep Valenzuela

Galeria d’imatges de la Vaga Feminista a Terrassa:

1 Comment

  1. Santiago Aragonès

    Pep et felicito !!! Molt bon article .

Deixa un comentari