Terrassa, capital del teatre amateur

No Comment

En els darrers 15 anys, els grups i companyies de teatre amateur de la ciutat han experimentat un creixement espectacular. Si pels voltants del 2005, el nombre de companyies estables era d’unes 7, entre el període que va del 2005 al 2010, els grups i companyies es van multiplicar per dos, arribant fins a 16.

Modou, Modou, de Estereo Rum’s Teatre. Al centre, Algassoume Thiam, protagonista de l’obra. ESTERO-RUMS

Però el creixement no s’aturà el 2010. Entre aquest any i el 2017, els grups s’han tornat a multiplicar i, avui dia, es pot afirmar que a Terrassa hi ha més de 25 formacions actives. S’arriba a les 30 si hi incloem les d’activitat més intermitent o les acabades de néixer.

Sigui com sigui, per una ciutat com la nostra, tenir 25 grups de teatre actius és un valor molt important a tenir en compte. Encara més quan no tan sols han crescut el nombre de companyies sinó que també s’han multiplicat les que duen els seus espectacles de gira arreu de Catalunya i, fins i tot més enllà, arribant al País Valencià, Illes Balears, Madrid o França.

Si cap al 2005, bàsicament, eren 2 grups els que portaven les seves obres de gira per mostres i concursos (el Grup de Teatre del Casal de Sant Pere– PAM- i el desaparegut Rodamón), actualment són 6 els grups que duen les seves obres de gira (Qollunaka, Punt i Seguit, Companyia 8, Farga’m, Amics de les Arts i el Grup de Teatre del Casal de Sant Pere– PAM- ).

Si abans del 2005, pels concursos i mostres de teatre, es veia de tant en tant algun grup de la nostra ciutat, avui dia la presència s’ha fet constant i és molt estrany trobar-ne algun on no hi hagi presència terrassenca. És més, cada cop és més habitual trobar 2 i 3 grups de la ciutat programats en un mateix concurs o mostra. Això no passa amb cap altra ciutat de Catalunya.

Per tant, l’augment de companyies no ha estat només numèric sinó que també ha suposat un pas endavant en la qualitat de les obres representades. Cal tenir en compte que, a cada concurs o mostra de teatre de Catalunya, hi solen participar de 6 a 8 grups. Cada concurs o mostra rep actualment, de mitjana, unes 40 sol·licituds de grups d’arreu de Catalunya i la resta de l’estat per poder participar. Per tant, el fet que 6 grups de la nostra ciutat superin sovint la selecció és una prova clara que s’estan realitzant obres de qualitat. I encara és una prova més clara que, en alguns concursos i mostres, s’arribin a programar 2 i 3 grups terrassencs en la mateixa edició. Vegeu, per exemple, els concursos d’aquest any de Malgrat de Mar o de Sant Feliu de Guíxols, on hi participen 2 grups de la ciutat a cadascun. L’any passat, al XLIII concurs de Canet de Mar, s’arribà als 4 grups de la nostra ciutat programats (Qollunaka, Punt i Seguit, Farga’m i Companyia 8). Tot un rècord si tenim en compte que hi havia 10 grups programats. És a dir, gairebé el 50% eren de Terrassa.

Amics de les Arts, en el seu darrer muntatge, Deixeu-me un tenor. ELOI FALGUERA

Però centrem-nos en els grups. D’on surten tantes companyies?

Comencem pels més antics

La majoria dels grups de teatre més antics de Terrassa sorgeixen vinculats a una entitat, seguint la tradició del teatre amateur català. A Terrassa, podríem dir que són uns 7 aquests grups amateurs històrics. Una xifra, ja de partida, considerable.

És el cas del Grup de teatre del Social, el més antic de la ciutat. Fundat el 1891, neix dins del Centre Cultural El Social. També dins d’aquesta classificació hi ha el Grup de Teatre d’Amics de les Arts, el Quadre Escènic de la Santa Creu (QESC) i el Grup de Teatre del Casal de Sant Pere (PAM), tots tres amb una llarga trajectòria al darrere. Formats als voltants dels anys 1980- 90 hi hauria el Grup Teatral Egarenc (vinculat a Casal Terrassa Centre) i el grup Ja Som Algú (vinculat als Salesians i als barris de la Maurina i el Roc Blanc). Finalment trobaríem una excepció, el grup Rodamón, que dirigit per Montse Sala, actuà com a escola de teatre i, a la vegada, com una vertadera companyia independent, no vinculada a cap entitat. Desaparegué cap al 2007. Podríem parlar d’altres grups i companyies, però ja no estan en actiu i aquest article se centra en els que encara segueixen pujant als escenaris.

Primera eclosió de nous grups: 2005- 2010

Als voltants del 2005 s’inicia aquest gran augment de grups i companyies que, com hem dit abans, acabaran multiplicant per dos les ja existents. Tot i que algunes neixen vinculades també a organitzacions o entitats, la novetat és que n’hi haurà d’altres que sorgiran com a grups independents.

En una primera classificació trobaríem els grups sorgits d’escoles de teatre. És el cas de la companyia d’Acció Teatre (creada abans del 2005), el de Les Pisanes o el de Teatre Mú (que va néixer al voltant d’una escola de teatre i actualment es troba vinculada al Coro Vell). En aquesta classificació també hi podríem incloure el Grup de professors de l’Institut Torre del Palau, molt actiu, que la temporada passada va fer 10 anys. Cal recordar que l’Institut Torre del Palau és l’únic de la ciutat que ofereix el Batxillerat d’Arts Escèniques.

Entre les companyies nascudes d’entitats trobaríem: Qollunaka (creada el 2003, a partir de l’ONG Fundase i vinculada en certa manera al Casal de Sant Pere), la Companyia 34 Passes (fundada el 2005 i que aviat es vincula a la Parròquia de la Santa Creu), Egar Show (nascuda el 2006 a l’ONCE de Terrassa, però que se n’acabà desvinculant) o la particular companyia Togat’s pel teatre que, creada el 2005, als inicis estava formada per advocats del Col·legi d’Advocats de Terrassa.

Però també trobem companyies independents. És el cas de Punt i Seguit Teatre, creada el 2007, o de la Companyia8 (2008).

Companyia Menos es más, en el seu espectacle Primavera y otoño. ELOI FALGUERA

Segona eclosió: 2010- 2017

Als voltants del 2010, i fins a l’actualitat, podríem situar el segon gran augment de companyies. Un augment que ha fet pujar fins a més de 25 el nombre de grups teatrals en actiu. En aquesta segona eclosió, el cicle Escenes Locals, organitzat per l’Ajuntament, ha jugat un paper cabdal pel que fa al suport i consolidació d’aquests nous grups.

Moltes d’aquestes companyies i grups de nova fornada són independents. És a dir, no estan vinculats a cap entitat. Parlo, per exemple, de Fraga’m Teatre i Kiut Teatre (nascudes el 2010), Therkas Teatre (companyia d’Esther Lázaro, creada el 2012), Sin Memoriam Teatre Band (2013) o la recent creada Menos es más (2017).

També n’hi ha que s’han format al voltant d’alguna entitat, com el Grup de Teatre Nieles (que neix el 2010 de l’Asociación Cultural Andaluza Amigos de la Santa Cruz de Canjáyar), La Retallada (sorgida d’un grup de pares i mares de l’Escola Roc Alabern) o tots els grups que han sortit al voltant de l’Ateneu Candela i que han confluït en l’actual productora l’Embarral (Companyia La Valenta, Grup de Teatre Ateneu Candela, Kaòtik Teatre, etc.).

Finalment, cal destacar un grup especial: Estereo-Rum’s Teatre. Es tracta d’una companyia formada per actrius i actors de 8 nacionalitats diferents, formada el 2013, gràcies a l’impuls i el suport del Servei de Ciutadania i Drets Civils de l’Ajuntament. Actualment ja han dut a escena tres muntatges diferents i segueixen treballant de la mà de la seva actual directora Nadia Zúñiga.

En resum, aquestes són les més de 25 companyies de teatre amateur en actiu amb les que compta la nostra ciutat. Unes companyies molt diverses i escampades per tots els barris. Seria injust no anomenar també alguns grups d’activitat més intermitent, com ara el Grup de teatre del Centro Aragonés, o d’altres companyies en procés de formació com Elenco grup de teatre, que sembla que aixecarà el teló aquest 2018. Tenim teatre, doncs, per estona.
No puc finalitzar aquest article sense ressaltar la importància que han tingut dues mostres de teatre de la ciutat per a la consolidació i promoció de les noves companyies.

Punt i Seguit en El traspàs, el seu darrer muntatge. ELOI FALGUERA

Em refereixo, en primer lloc, al Cicle l’Institut proposa, organitzat per l’Institut del Teatre de Terrassa, quan l’Agustí Humet era el director. Aquest cicle, que es programà fins al 2011, ajudà a companyies independents com Qollunaka, Punt i Seguit Teatre, Èter Teatre o la Companyia8 a la seva consolidació. Entre d’altres aspectes, posava a l’abast d’aquestes companyies mitjans professionals per a les seves estrenes que després duien de gira per Catalunya, País Valencià o Illes Balears.

En segon lloc, cal destacar la importància de les Escenes Locals, organitzades per l’Ajuntament, que des del 2007 fins a l’actualitat es duen a terme cada any. Aquesta mostra representa tot un impuls i promoció per a les noves companyies. Fins i tot m’atreviria a dir que han estat un estímul per a la creació de nous grups.

Eloi Falguera
Director i autor

Related Articles

Deixa un comentari

MLRS en PAPER
SEGUEIX-NOS A TWITTER