[Miquel Mallafré] Torna ‘El Caso’

2 Comments

Portem sis anys de colpidora realitat. Govern de miserables, vint anys de Gürtel, ronya ultra per arreu, etc., i ara, no tan sols retorna el NO-DO a manera de TVE, A3, T5, 13tv, sinó que a més les grans capçaleres dels diaris del règim es regalen El Caso, tal com ho feien en ple franquisme. La regressió es va completant amb la col·laboració inestimable dels partits “palmeros”. Queda poc per veure concentracions a la Plaza d’Oriente i els Coros y Danzas al Santiago Bernabeu.

Acaba d’obrir-se la veda. Que poc triguen en traure’n profit de l’aparició del cos d’un pobre infant assassinat per portar l’aigua cap el seu molí. Ja els tenim gargantejant que s’aprovi això o allò; a d’altres demanant que torni la pena de mort; els més educats insultant amb cares colèriques a una bona part de la humanitat i els més intel·ligents assenyalant amb dits acusadors a destre i sinistre.

Tota la gent que està aprofitant el fet de què un nen hagi estat assassinat -presumptament- per una dona de color (que si “negra, d’esquerres, carnissera…”) per donar regna solta a la indigència ignorant, que només entén de venjança, de xenofòbia i de sang, que es creuen que representen la bondat “com déu mana”, que són uns misògins i uns racistes de manual, em foten molt de fàstic.

És curiós que preocupi més trobar alguna cosa que pugui justificar el residu de persones que pot haver-hi a l’entorn de tot aquest macabre cas, que no pas l’execrable assassinat d’un nen innocent. Això d’expressar el nostre condol, respectar el dolor dels demés i callar respectuosament, és massa demanar i molt complicat d’entendre aquí en aquest país. La incontinència verbal de la gent justeta és infinita. Coneixeu a algun analfabet mut? Un cop més surt aquella societat, aquell poble espanyol més negre, lamentable, tronat i dramàtic.

Tots els que reclamen (exigeixen) amb un ímpetu desbordat la presó permanent, són els mateixos que per tradició sempre han restat callats davant un jutge que dictamina que assestar-li setanta punyalades a la teva dona no és acarnissament. O que callen per la condemna de dos anys a un violador múltiple. O que miren cap a un altre lloc quan un capellà pederasta abusa d’una criatura de deu anys i ni tan sols passa per un interrogatori en una comissaria. De debò creieu que el que està passant és per buscar justícia a tot plegat?

Aprofitar la sensibilitat de la gent durant els dies negres és una actitud que també ajuda a entendre bastant de qui tenim al nostre perímetre. Les idees s’han de defensar raonant-les, amb xifres i dades cada dia de l’any, no aprofitant quan munten l’envelat. Si a partir d’ara s’han de començar aplicar penes a manera de venjança a la carta, millor ens disfressem de Joc de Trons i de perduts al riu.

Moltes vegades em passa que no em reconec en la niciesa de la immensa majoria, ans el contrari. Actituds com la de la mare d’aquesta criatura que acaba de perdre al seu fill d’una forma luctuosa em reconcilia amb l’ésser humà. Aquesta dona destrossada, acaba de donar una lliçó d’humanitat a més d’un. Quina dignitat, quin saber entomar i quin empassar-se bilis, classe en definitiva, quan el més fàcil seria explotar contra la persona que t’ha pres la vida. Respecteu les decisions d’uns pares desolats i una família destrossada. Ho sento, però no puc anar a favor del vent, malgrat em puguin titllar com més els abelleixi.

miquel mallafré, 12 de març de 2018

Related Articles

2 Comments

  1. Antoni Padrós

    De vegades enfurismen més les ideas que els mateixos fets, per terribles que siguin. Quanta raó tens Miquel, aquest és un País (Espanya) d’una foscor aterradora, però politicament molt profitosa pels fantasmes de la no raó. Ho faig correr i gràcies.

  2. Àngela

    Gràcies!!!
    Avui he escrit aixó:

    Naiara +06/07/2017
    Gabriel +27/02/2018
    Tots els + “tus” sense data +

    Parlem de tu,
    i no
    parlem de tu,
    dos moments
    “dos peixos” iguals,
    dos diferents
    pel color de l’escata,
    dos diferents
    per les trompetes
    maldestres,
    que fan que
    sonin diferent.

    Altres mars
    altres terres
    cada dia
    mil peixos ofegats
    i molts “tus” repartits
    que no sonen.

    Som béns
    d’un remat
    que no es troba “l’ànima”
    si no és
    en la processó morada,
    marcada,
    al pas de la setmana
    de cops al pit.

    ©Àngela Clos 13/03/2018 9h

Deixa un comentari

Anna Murià Preinscripcions juny 2018
MLRS en PAPER
SEGUEIX-NOS A TWITTER