[Miquel Mallafré] Quina por em fan!

No Comment

Legislar a cop d’emocions només ens portarà a una societat encara més polaritzada del que ja està. No s’admetran matisos, alternatives, enteniment per tractar temes peluts. En la nostra societat quasi bé tot es resol a base de crits, estomac, enrabiades, rebequeries i esquinçar-se les vestidures sense parar-se a pensar si no és que hi ha alguna cosa en la mateixa societat que vivim que no funciona i que hem de revisar.

Si el sistema penal espanyol s’ha de revisar, s’ha de fer d’una forma assossegada i meditada. No hi caben les presses perquè l’actualitat estigui dominada per un determinat tema o qualsevol altre, menció a part per a tots els mitjans que bavegen amb el drama del dolor aliè buscant audiència.

La llei no evitarà crims de la pitjor mena, només servirà com a alleujament venjatiu. La presó és càstig, també és seguretat, però ha de ser al mateix temps un intent de reinserció o estem llavors tots condemnats a la impossibilitat de crear una societat lliure i sensata. Avui parlen de “presó permanent revisable”, terme que utilitza la neollengua per definir la cadena perpètua. Queda clar que si no se’ls para, demà serà “l’aturada cardíaca induïda”, o sigui la pena de mort en el seu dialecte.

No sóc cap mena d’expert en això (en d’altres coses tampoc), només em reconec com un aficionat a la vida, ara bé, la vella amenaça del discurs nazi, és el que predomina últimament. Primer vint-i-cinc anys de condemna. Ara presó permanent revisable, després cadena perpètua, per acabar amb la pena de mort. Es comença condemnant a assassins, segueixen amb la gent molesta, belluguen una mica més el llistó i s’acaba condemnant amb una pena dura a tot aquell que qüestioni el poder establert. Es pot reinserir el PP? Es pot reinserir la condició humana? Quina por em fan!

miquel mallafré, 15 de març de 2018

Related Articles

Deixa un comentari