La nova Llei de contractes públics prioritza criteris socials i ambientals

No Comment
Domènec Martínez i Amanda durant una xerrada-debat de la XES sobre clàusules socials als contractes públics, al març del 2016. Foto PV

La norma introdueix la noció de contractació pública estratègica, tot incorporant directrius europees per afavorir una contractació pública responsable, eficient i transparent

Un dels aspectes més importants és que abandona el concepte que prioritza la compra més barata obrint espai per criteris socials i ambientals, amb requisits concrets sobre igualtat de gènere, condicions laborals justes, consum de comerç just o eficiència energètica

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, publicada al BOE el 9 de novembre de 2017, que entrà en vigor el passat 9 de març, és una reglamentació «força continuista en relació amb la llei anterior», d’acord amb una anàlisi publicada a la web de la Generalitat, tant pel que fa a l’estructura i en el grau de detall, com en el contingut. Destaca, però, el fet que, en transposar les darreres directives establertes per la Unió Europea, introdueix la noció de «contractació pública estratègica», entre altres.

L’entrada en vigor de la nova llei crea condicions i eines per afavorir la millora de la contractació pública, ja que les noves directives en contractació establertes per la Unió Europea comporten un canvi substancial en la mesura que introdueixen també la possibilitat de realitzar polítiques de contractació pública.

Les principals novetats de la Llei, segons la citada anàlisi, són les següents:

-El plantejament de la contractació pública com a eina estratègica: es tenen en compte una pluralitat de criteris d’adjudicació, entre els quals hi ha criteris socials, mediambientals, etc., mesures transparència, simplificació i conflicte d’interès.

-La Llei incorpora mesures per a facilitar l’accés de les PIME a la contractació pública, com ara la divisió obligatòria dels contractes en lots o bé el pagament directe a subcontractistes.

-Hi ha novetats que afecten la transparència i la prevenció del frau en la contractació pública, que afecten la quantia dels contractes menors i el procediment negociat.

-Es manté la distinció entre contractes harmonitzats i no harmonitzats; en els contractes de serveis socials i atenció a les persones el llindar dels harmonitzats és de 750.000 euros.

-En relació amb els tipus contractuals, la configuració del contracte de gestió de serveis públics (per aplicació de la Directiva 2014/23/UE) queda substituïda pel nou contracte de concessió de serveis caracteritzat per la transferència de risc al contractista.

-Destaquen també les mesures de simplificació procedimental, que responen a un dels clams més unànimes de tots els agents que intervenen en els procediments contractuals, la necessitat de reduir terminis. A Catalunya, el Decret llei 3/2016 ja va regular unes «mesures de gestió eficients» que permeten reduir terminis en el procediment obert.

-La regulació del nou model de governança de la contractació pública, integrat per la Junta Consultiva de Contractació de l’Estat, en la qual es crea un comitè de cooperació amb representació de les comunitats autònomes.

Per altra banda, en un article publicat a la revista Alternativas Económicas (març 2018, n.56), Lola Cusachs informa que la llei ha tramitat més de dos anys i ha incorporat més de 1.000 esmenes. Mentre, però, ajuntaments com el de Barcelona o el de Madrid ja fa temps que havien inclòs clàusules socials com indicaven les directives europees.

L’element central del debat, afirma Cusachs, és el fet que «la contractació pública no es simplement un instrument per fer obres o oferir serveis públics», sinó que va molt més enllà, car aquesta contractació representa un importantíssim 18,5% del PIB espanyol en la seva totalitat, i per tant «aquesta Llei pot tenir una gran influència en la situació social, especialment per a les persones més dèbils».

La norma especifica que hi ha d’haver una relació qualitat-preu, però no limitada a la solvència dels productes, sinó considerant també la perspectiva social i ambiental. Per exemple, aspectes com la inserció de persones en risc d’exclusió, igualtat de gènere, contractació de persones joves, mesures de seguretat al treball, qualitat dels contractes i els salaris, mesures de responsabilitat social, utilització del comerç just, d’energies renovables, reciclatge, ús sostenible de l’aigual i altres.

Encara que aquests aspectes «no són obligatoris», alerta Cusachs, «la seva aplicació depèn de les institucions que fan els contractes», o sigui que si hi ha la voluntat política i la pressió social i ciutadana suficient això pot anar endavant amb totes les de la llei.

Un altre aspecte important de la nova llei és que permet promoure l’accés de petites i mitjanes empreses a la contractació pública, en permetre la divisió en lots de treballs concrets, trencant amb la dinàmica anterior en què en fer contractes amb un pressupost molt alt ja quedaven excloses, per manca de solvència econòmica, les dites petites i mitjanes empreses.

Així mateix, per primera vegada en aquest àmbit, la llei inclou específicament l’economia social, en parlar de «democràcia en les empreses» i de «participació dels treballadors com a factors positius per a la contractació».

L’Estat va multiplicar per deu les seves licitacions un dia abans d’entrar en vigor la nova llei

Amb data 20 de març alguns mitjans recollien la notícia de l’allau de convocatòries de contractes, per part de l’Estat, ministeris i comunitats autònomes, el dia abans que entrés en vigor la llei. Un total de 456 contractes el dia 8 de març, quan el normal és que aquest no passin de 40 en un sol dia; així mateix es van publicar un total de 2.500 adjudicacions el mateix dia 8.

Com citen algunes de les informacions: «ministres, consellers autonòmics, rectors, directors generals i altres executius públics amb pressupost a les mans van aprofitar al límit l’última oportunitat per contractar barat i sense les restriccions que imposa la nova llei. Totes les contractes convocades fins aquell dia es regiran per l’anterior legislació, més laxa en drets laborals, transparència, morositat i impacte ecològic.»

Aquesta tempesta apuntaria que, certament, la nova llei porta canvis certs i concrets en el sentit que fa anys que calia treballar, trencant amb una dinàmica, la del neoliberalisme i de la fúria privatitzadora, que durant les darreres dècades ha vingut marcant el comportament de les administracions públiques, tot afavorint els beneficis del capital.

Com s’ha comentat, però, la inclusió de tots aquests aspectes no és obligatòria, tot i que ara ja es pot fer. Això, de fet, implica una nova lògica i, en bona mida, un canvi de paradigma. Però que hi hagi la norma, cal insistir, no vol dir que aquesta s’estableixi automàticament.

Caldrà un moviment constant de les entitats de l’economia social i solidària, dels moviments socials, sindicats i altres entitats ciutadanes per fer efectiva la llei, una llei que permet reforçar i desenvolupar acords i normes municipals, com el cas de la pròpia Terrassa, que ja caminaven en aquest sentit.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari

MLRS en PAPER
SEGUEIX-NOS A TWITTER