Els últims temps han estat trepidants informativament parlant. En aquesta setena edició, l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics 2016-2017 torna a aturar-se per descobrir temes destacats que els mitjans de comunicació convencionals han passat per alt, per analitzar quin paper ha tingut el periodisme en els fets més rellevants i per revisar alguns dels tractaments informatius més polèmics. Ho fa amb reportatges d’investigació, anàlisis d’experts i almanacs sobre qüestions d’actualitat. Ara més que mai, treballant per situar temes silenciats a l’agenda mediàtica i per defensar el dret a la informació als Països Catalans.

L’Anuari, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i coordinat per la periodista Elisenda Rovira, compta enguany amb textos de: Ferran Casas, Jordi Borràs, Roser Reyner i Bou, Joan Canela, Anaïs Franquesa, Enric Borràs, Mònica Planas, Nora Miralles, Maria Altimira, Quique Badia, David Meseguer, Salvador Enguix, Ferran Moreno, Isabel Muntané, Anna Zaera, Jordina Arnau, Sara Blázquez, Eduard Garcia, Paula Navarro Faus, Pablo Bonat, Daniel Condeminas i Xavier Borràs Calvo.

Com destaca en Ferran Casas, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, al pròleg de l’Anuari, els temes «protagonistes» d’aquesta publicació tornen a ser «els temes que alguns grans mitjans intenten amagar i que els poder intenten (i sovint aconsegueixen) condicionar, o que la voràgine de l’actualitat ha fet passar desapercebuts o quedar explicats sense prou context».

El procés independentista és des de fa temps un dels fets que més marca i condiciona la vida política i social del país, i el conflicte entorn al mateix «ha afectat l’exercici de drets individuals i col·lectius, entre els quals hi ha les llibertat d’informació i expressió», afirma en Casas tot recordant la dita d’en Walter Lippmann, al 1920: ‘la crisi de la democràcia occidental és també la crisi del periodisme’», tal i com posa en evidència l’anàlisi de Roser Reyner, Quan l’excepcionalitat política posa en perill drets fonamentals.

A banda fets silenciats, com les «agressions espanyolistes a molts ciutadans i professionals dels mitjans de comunicació» (En nom d’Espanya, reportatge de Jordi Borràs), afegeix en Casas, el procés hauria servit també com a «excusa per amagar i silenciar temes» que, tanmateix, aquest Anuari no deixa passar per alt, com el de l’Europa fortalesa construïda també amb capital català (reportatge de Nora Miralles), l’enginyeria fiscal per defraudar, amb el cas concret del clan Matutes a Eivissa; o la precarietat laboral, denunciant la situació dels collidors de cítrics al País Valencià.

Imperdible l’anàlisi de Mònica Planas sobre la cobertura dels atemptats a Barcelona i Cambrils, L’antiindependentisme contamina la cobertura dels atemptats, denunciant la «nova catalanofòbia televisiva», el tractament de les víctimes, dels familiars i l’entorn dels terroristes: «Els que no van tenir tanta sort va ser els veïns de Ripoll. Les teles privades espanyoles van presumir, fins i tot, de saltar cordons policials per entrar als seus pisos. La capital del Ripollès es va convertir, durant uns quants dies, en una mena de parc temàtic».

Altre aspecte denunciat per Planas és la barreja d’informació i tertúlia especulativa, una opció que «condueix de manera precipitada a la desinformació i a l’especulació sobre la realitat, perquè la manca de dades aboca els col·laboradors a desenvolupar teories hipotètiques provisionals». I enmig d’aquest garbuix, encara la utilització de xarxes socials per part dels periodistes, «se’n comença a fer un gra massa», alerta.

Un tema, aquest de les xarxes, que també analitza en Salvador Enguix (Periodistes i polítics o la fi de la intermediació): «Les xarxes socials són canals còmodes i ideals per a l’ocultació, i a partir d’aquesta, per a la crítica falsa i les dades irreals». Defensa l’autor que «la intermediació és la funció fonamental que dóna sentit al periodisme: observar el fet, interpretar-lo, contrastar-lo i, després, difondre’l»; una proposta contrària a l’actual «velocitat i immediatesa. Aquest és el nou model de distribució de missatges, i és també la dinàmica de la nova política, que a les xarxes troba canals directes per establir el seu propi diàleg amb una opinió pública profundament segmentada».

Completen la publicació:

-Reportatge: Negoci immobiliari al tercer sector

Anàlisi: La informació serà sempre nostra

Rep.: La revolució dels afectes quilòmetre zero

Almanac: Els 10 titulars més masclistes del 2017

Rep.: Menjar que mata

Alm.: 7 conseqüències del canvi climàtic que l’agenda mediàtica oblida

Rep.: El camp de Tarragona malda per respirar aire de qualitat

Alm.: 7 crisis desapercebudes tan grans (0o més) que la de Veneçuela

Rep.: Comportes obertes a l’aigua privada a la Catalunya Nord

An.: À punt, una aposta transmèdia des del naixement

Rep.: L’any Pedrolo, una oportunitat per oblidar l’autocensura

Redacció

Anuari Mèdia.cat Els silencis mediàtics de 2016-2017

Edició: Víctor Yustres, Joan Canela, Àlex Romaguera i Elisenda Rovira
Comunicació i gestió: Elisenda Laborda i Eli Borreda
Foto de portada: Helena Olcina i Amigo
Disseny i maquetació: Fàbrika Gràfika (fabrikagrafika.com)
Correcció lingüística: Llengua de Foc
Co-editen: El Grup de Periodistes Ramon Barnils i Pol·len Edicions