[Salvador Pérez] No es pot permetre la impunitat, parem l’hemorràgia

No Comment

Mentrestant els mitjans de comunicació de Madrid i la claca de partits del 155 (Psc-PsoE, Ciudadanos i PP) cada dia estan més feliços per la situació que viu Catalunya, i alguns s’omplen la boca, com el govern central, sobre les bondats de l’aplicació d’aquest article, obliden que està funcionant sobre una bomba de rellotgeria si segueixen amb aquest comportament.

Que el corrupte jutge Llarena vagi fent de Torquemada, anar cremant i assassinant heretges, i pretengui ser el gran inquisidor general de la pàtria fent saltar pels aires les lleis i les normes que hipòcritament diu defensar, i posi en perill la divisió de poders és un contrasentit. El que no entenc és com encara no han començat les denúncies per prevaricació contra aquest perill públic, que avui seran els independentistes catalans, però demà serà qualsevol que caigui en les seves mans embrutides.

Un jutge sota cap cas, se li pot permetre que faci el que li doni la gana, està subjecte també a la llei i sobretot a la ciutadania, i els seus drets. Les interlocutòries d’aquest personatge, no aguanten ni el més mínim caràcter jurídic com ja he dit en d’altres ocasions. És el mateix que les actuacions del Jutjat número 13 de Barcelona i de la Jutgessa Lamela a l’Audiència Nacional, que no compleixen cap requisit jurídic i actuen amb total impunitat i arbitrarietat, tot això res té a veure amb la justícia i les lleis, fan de polítics ideològicament de l’extrema dreta pàtria, per això tots coincideixen amb Vox com a acusació particular, i no parlem dels fiscals que son uns veritables representants de l’extrema dreta franquista. Per tant, amb aquest afer català, la Judicatura està totalment contaminada i fora de les lleis i les normes.

Una injustícia del que es pretén acusar a tots els que estan a la presó, els exiliats, encausats i tots els que puguin anar apareixen, ja que això és una causa general que té com a objectiu acabar amb l’independentisme ideològic, res a veure, amb els fets d’octubre, el procés i d’altres incidències. L’objectiu és la venjança, la humiliació i evitar que torni a produir-se qualsevol canvi. Tampoc és un tema de rebel·lió ni altres consideracions, això és l’excusa d’uns corruptes, que pretenen que per cap via, ni la unilateral, ni seguint els procediments legals i constitucionals arribin mai a aconseguir els seus objectius i sobretot acabar amb la línia de pensament, això és el que feien els inquisidors i l’extrema dreta franquista.

L’inquisidor Llarena, els fiscals, Vox, el corrupte govern central i els partits de l’article 155 podran anar posant a la presó i enviar a l’exili a tothom, podran tancar i inhabilitar 1000, 2000…, dos i set milions…, i així anar fent, però no podran acabar amb la situació de curt termini. Decisions injustes i fora de la Llei, no aconseguiran acabar amb la força de la gent, aquest procés s’ha fet molt fort i trencar-lo no ho aconseguirà ningú, al contrari demostrarà la baixa qualitat democràtica d’un estat fallit, dirigit per a uns corruptes que han trencat les normes i les lleis aprofitant que personatges com l’inquisidor Llarena facin la feina bruta i una interpretació retorçada de la Llei amb criteris merament polítics.

Per tant, que ningú demani que respectem als Jutges i les decisions judicials. Amb les decisions que s’estan prenen, ni s’ho mereixen, ni cal fer-ho, al contrari estan ara si, posant en perill la convivència i la situació és un polvorí que en qualsevol moment pot esclatar i llavors la ciutadania li donarà motius a l’inquisidor major perquè sàpiga que vol dir de veritat rebel·lió i secessió, violència i agressivitat, anar fomentant la violència com fa la Judicatura és un risc i un perill. La paciència té un límit, sobretot, quan aquesta rep la impunitat i la injustícia. I els Boadella de torn poden anar fent la riota de tot i tothom, sobretot, quan s’han degradat fins a ser uns mers servidors d’uns corruptes i cobrant dels diners públics per a fer escarni de moltes persones honestes i que no són dirigents de res. Estem en el tot si val, sense ètica, ni escrúpols. Jutges i governants corruptes, mitjans de comunicació mentiders, Boadelles impresentables sense cap escrúpol i així anar fent, fins que la provocació esclati i llavors la riota es convertirà en resposta no desitjada.

Que hi hagi govern com diuen alguns, que es doni la sensació de normalitat, que es miri endavant, que si el procés és mort, que si calen governants nets (que ho digui el PP és un contrasentit, quan el president del govern és un delinqüent i un munt de càrrecs del PP jutjats per corrupció), que…, com es pot ser tant hipòcrita, mentrestant, es van posant a la presó persones, exiliant-se d’altres i encausats d’altres, com volen parlar de normalitat. Mentrestant es permeti a un jutge actuar amb tota impunitat, el que cal és la revolta, posar l’Estat corrupte contra les cordes i no permetre la permanència de la impunitat. Què li donin el govern a l’Arrimades o l’Iceta, i que puguin jugar a governants titelles mentrestant li petonegen els peus a l’inquisidor Llarena.

L’independentisme s’ho creu d’una vegada i deixa de jugar a l’absurd, i la bestiesa dels somriures, ho anirà pagant amb detinguts i exiliats. Posant la cara perquè els hi trenquin i permeten a l’inquisidor fent la feina bruta.

Llibertat dels presos polítics i retorn dels exiliats, fora la impunitat, justícia i compliment de les Lleis i normes, i denunciar de forma efectiva als corruptes de les institucions de l’Estat. I com és evident, jo no penso somriure ni posar la cara perquè me la trenquin, fa molts anys que sóc ateu i lo de posar la galta ja s’ho faran. Deixem-nos de bones cares, de fer l’absurd i actuem amb contundència sense contemplacions, ells han obert les portes de la impunitat, per tant, estem en un territori sense lleis, sense justícia i amb la necessitat d’actuar de forma unitària contra la repressió de l’Estat i els seus afins. Cada dia que ho permetem ens anem debilitant, fem govern, denunciem a l’inquisidor, fem… el que vulguem, però fem d’una vegada i parem l’hemorràgia d’una vegada.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari