[Miquel Mallafré] Temps de dreta, de molta dreta

No Comment

“Lo primero que necesita un país es seguridad. Si no tenemos garantizada nuestra defensa y nuestra seguridad, da igual tener garantizado el subsidio de desempleo, la sanidad pública o la mejor educación”

La ministra Cospedal que tantes mostres ens ha deixat -en diferit- de la seva capacitat intel·lectual, ha estat la gran protagonista del descomunal augment del pressupost de Defensa, un 34% més que l’any 2016. A través del seu actual secretari de Defensa, Agustín Conde han posat en pràctica la seva iniciativa. Aquest personatge és un dels nombrosos espècimens de la dreta més extrema que governa Espanya sota les sigles del PP. Ja ha passat per diferents ministeris: Justícia, Interior, Treball, Educació i Sanitat, deixant per allà on passa les seves deposicions.

Defensa, de cop ha estat agraciada amb un plus dins els pressupostos. Per què? Doncs perquè l’herència que havia deixat l’anterior en el càrrec, Pedro Morenés (ara ambaixador a Washington sense pertànyer al cos diplomàtic, però vinculat a empreses d’armament), era d’uns 30.000 milions d’euros pel capbaix, dels que només resten a tornar uns 20.000 milions d’euros, aquests diners els havien deixat els bancs a base de crèdits extraordinaris per Real decret per comprar armament. Però és igual, la casa és gran i els pressupostos de la dreta extrema i la ideologia arnada, encara més. Ah, per arrodonir-ho la Llei de la Memòria Històrica: zero euros des de ja fa sis anys.

Feu un cop d’ull al que s’ha destinat a Educació, Sanitat, Cultura, Ciència, Dependència o pobresa infantil. No cal ser un gran expert per adonar-se’n que són uns pressupostos fets a mida per tornar Deute Públic, un deute incrementat a nivells d’escàndol per Rajoy i que s’emporta com qui no vol la cosa, un 9%, o sigui 32.448 milions d’euros, a tornar amb interessos. La piràmide de l’endeutament com diu Rajoy ens ha tret de la indigència. Apa, a gaudir del que el PP entén per “uns pressupostos molt socials” i, de passada gaudir del suport de C’s i tota la gent que els aplaudeix.

Miquel Mallafré

Deixa un comentari