Les entitats volen un Pla Estratègic de l’Economia Social i Solidària a la ciutat

No Comment

Les entitats del Consell Municipal d’ESS insten l’Ajuntament a aplicar les clàusules socials en els contractes públics.

La segona sessió del Consell Municipal d’Economia Social i Solidària, al Centre Cívic President Macià. MG

El passat 20 de març es va dur a terme la segona sessió del nou Consell Municipal de l’Economia Social i Solidària (ESS), al Centre Cívic President Macià. Un espai que ha generat moltes expectatives en el sector, i que es planteja ambiciós de cara a promoure l’ESS, i amb àmplia representació d’entitats locals. Al seu torn, i per què no dir-ho, amb interrogants sobre quins resultats i accions concretes serà capaç d’oferir en un mig termini.

“És un òrgan de participació i de cogovern”, s’apressurava a dir el regidor d’Empresa de l’Ajuntament, Manuel Giménez, i que presideix aquest Consell. Val a dir, a mode de primera crítica, que la composició actual del Consell consta majoritàriament d’homes, la qual cosa no reflecteix, ni de bon tros, la radiografia d’aquest sector a la ciutat i en general.

Una de les principals funcions del Consell Municipal ha de ser l’elaboració d’un Pla Estratègic de l’ESS a Terrassa. Però tal com recordaren alguns membres de les entitats presents – anomenats consellers -, aquest pla, per què sigui efectiu, ha de comptar amb un pressupost, un calendari i un sistema d’avaluació amb indicadors. És a dir, que sigui realment un instrument efectiu i que serveixi per llançar l’economia social al territori.

Hi ha un objectiu transversal: aplicar clàusules socials en la contractació i les compres públiques que l’Ajuntament duu a terme. El que es diu aplicar polítiques públiques amb visió de l’economia social i solidària. Tot això que encara que, des de l’ajuntament, es manifesta que de vegades són difícils d’aplicar. Des de la XES, col·lectiu que porta temps treballant en el seu estudi i aplicació, demanen “més dades en profunditat i indicadors” de com aquestes s’apliquen des del consistori, en paraules de Domènec Martínez. A més, les lleis sobre la contractació pública han canviat, tal com apuntava Javi Domínguez, un altre dels representats d’entitats de l’ESS local.

Per dur a terme això, des de les entitats s’instà a l’Ajuntament a que proposi una data, ja en aquest mes d’abril, per tal que un grup de treball comenci a posar fil a l’agulla a l’elaboració d’un pla estratègic real, donat que no es vol que el calendari s’acabi dilatant en el temps.

Un altre aspecte que es considera primordial és un equipament, com a seu d’entitats, viver d’empreses, i element de promoció de l’ESS. Des de l’Ajuntament s’assegura que s’estan mirant possibilitats.

Hi ha un objectiu transversal: aplicar clàusules socials en la contractació i les compres públiques

Per part de l’Ajuntament es va encarregar una diagnosi, ara fa un any, que ha de servir com a punt d’inici. La Montserrat Torres, del Servei d’Emprenedoria i Economia Social, en va fer un resum exhaustiu del mateix. El document elaborat fixa al menys altres objectius que es proposen des del Consell, i enumerats en la diagnosi realitzada, passen per consolidar el programa Terrassa Cooperativa, dut a terme el mes de novembre. També es vol potenciar un pla de comunicació de l’ESS, que miri de comunicar millor als mitjans locals.

També s’apunta a un pla de formació de l’ESS, el qual s’ha de concretar, i que persegueix aprofundir en la professionalització del sector. Un altre punt és el desenvolupament l’Anella Verda, la qual cosa permetria potenciar projectes agroecològics vinculats a l’economia social i sostenible. És a dir, molts objectius i propostes que s’ha de veure de quina manera es materialitzen.

Les entitats clamen: “cal que sigui una eina útil”

Més enllà de la importància que ha suposat la creació del Consell Municipal d’Economia Social i Solidària, no es vol deixar passar l’ocasió per part de les entitats participants de que sigui una eina realment efectiva. Tothom que hi és implicat vol promoure l’ESS a la ciutat, tal com les mateixes empreses i entitats ja venen fent en els seus respectius àmbits d’actuació.

La cooperativa Malarrassa també hi és present en el Consell Municipal. Conversem amb la resta d’entitats per copsar la seva visió vers aquest nou organisme. “Es necessiten més recursos tècnics per poder dinamitzar el Consell i per materialitzar la voluntat política que s’ha expressat”, ens manifesta el Ricardo J. Ramírez, de la cooperativa l’Eina i que exerceix com a vicepresident del Consell. I afegeix sobre aquest que “ha de ser una eina útil, en el moment en què no ho sigui no valdrà la pena apostar-hi”.

Domènec Martínez, del grup local de Som Energia, opina que el Consell “és un punt de partida que s’ha de dotar d’efectivitat per què no quedi en un gest de bones intencions”, i afegeix que cal fer realitat l’aplicació de les clàusules socials en els contractes públics, i que per això ens cal disposar de més informació i d’una avaluació de com aquestes clàusules s’estan aplicant”.

Al respecte de les clàusules socials, Javi Domínguez, del grup local de Fiare Banca Ètica, recull l’esperit amb què es volen desenvolupar les clàusules socials. “Amb la normativa a la mà, aquestes han de ser reals, i si no es compleixen s’ha de justificar el per què”, incideix Domínguez.

Joan Pi, de la XES, celebra que s’afegeixi el terme “solidari” en el nom, ja que es tracta de proporcionar “valors a l’hora de construir aquesta nova economia”. En Joan, a l’igual que altres membres d’entitats, manifesta que “cal veure com es plasmen les bones intencions en la realitat”. Un altre aspecte a remarcar és que s’impliqui a tot el sector públic, a banda de l’Ajuntament i el Consell Comarcal, que ja hi són presents, com ara el professorat d’instituts i universitats, a l’hora de promoure l’ESS.

Xavier Casas, de l’associació Eco Inserció, ens manifesta que “em va sorprendre que la part executiva vingués per part d’algunes entitats presents, gràcies a les aportacions per donar utilitat a aquesta eina que és el Consell, donat que la sensació és que de l’ajuntament es deixava una mica enlaire”.

Per la seva banda, l’Àngel, educador de Càritas, manté un discurs escèptic. Contempla aquest nou ens amb ganes, però també “amb certa desconfiança”, malgrat el seu desig de treballar i d’estar en contacte amb altres entitats. “Hem trobat a faltar gent de la trinxera. Quan es parla molt de protocol i de plans estratègics, ens refreda una mica. Coneixem l’experiència de quan es va muntar El Rebost, que responia a una demanda d’un moment concret, i on l’Ajuntament va aprofitar la feina que ja venien fent algunes entitats del tecer sector a la ciutat”.

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER