Mercè Gómez rep el premi Gorra Frígia pels seus valors republicans i feministes

1 Comment

Més de 120 persones assisteixen al Sopar de la República organitzat per Esquerra Republicana de Terrassa on es va guardonar l’actual presidenta del Casal de la dona, Mercè Gómez, per la seva trajectòria d’activisme social i reivindicatiu.


El restaurant El Born es va omplir aquest dijous en la 15a edició del Sopar de la República, organitzat per Esquerra Terrassa. Amb la presència de Jenn Díaz, diputada d’Esquerra al Congrés dels diputats, i representants de diversos partits polítics municipals, l’acte serví per commemorar, un any més, la proclamació fa 87 de la República, amb un sopar i entrega dels premis Gorra Frígia.

El guardó, que des de l’any 2004 distingeix anualment una persona o entitat de la ciutat que s’hagi destacat en la defensa dels valors republicans, enguany ha recaigut en Mercè Gómez Llobregat, actual presidenta del Casal de la dona. Un guardó atorgat per unanimitat pel jurat dels Premis Gorra Frígia i que ha justificat aquest honor al definir Mercè Gómez com a “terrassenca, lluitadora des dels temps de la clandestinitat per la igualtat de gènere i pels drets laborals de les treballadores sobretot del ram del tèxtil i en defensa de l’Escola Pública Catalana i les llibertats democràtiques”.

Mercè Gómez va agrair el premi i va destacar la necessitat de seguir reivindicant els valors republicans davant el retrocés de drets i sempre des d’una òptica feminista. En la seva intervenció, va recordar que alguns grups feministes ja es van oposar al seu dia a la Constitució que avui es demostra eina d’opressió. La guardonada amb la Gorra Frígia 2018 ha conclòs afirmant que “Franco va morir però el franquisme està present i queda molt per lluitar. I sense les dones no hi haurà revolució”. 

L’acte ha comptat amb un destacat to reivindicatiu, amb un record especial pels presos polítics i una defensa ferma de la República i els seus valors davant la repressió de l’estat espanyol. En aquest sentit, Esquerra Terrassa ha aprofitat el Sopar de la República per retre homenatge també homenatge a totes les voluntàries i voluntaris que van participar activament en l’èxit organitzatiu de l’1 d’Octubre i van defensar la democràcia el passat 21 de desembre. El president d’ERC Terrassa, Carles Caballero, ho resumia afirmant que  El règim postfranquista s’ha tret la careta. I malgrat patir els estàndards de repressió de qualsevol règim autoritari no defallim. Donem la cara i tenim el goig de seguir tenint persones a qui premiar pels seus valors republicans”.

La diputada Jenn Díaz, en el seu discurs, va coincidir amb la guardonada en establir com un dels pilars de la República el feminisme, assegurant que “Dels pilars del feminisme i la cultura sorgeixen la llibertat, la generositat i la defensa dels valors que representa la República”. Uns valors que fonamenten l’entrega de la Gorra Frígia 2018: “Retre homenatge a dones com la Mercè ens fa recordar els valors que defensem i que ens han d’acompanyar fins a assolir la victòria final”.                                                   

Durant el Sopar de la República d’enguany, ERC Terrassa també ha volgut recordar al recentment desaparegut Jordi Navarro, militant històric de la formació, sindicalista i persona implicada en la vida cultural de la ciutat.

Glossa de Mercè Gómez i Llobregat, Premi Gorra Frígia als valors republicans 2018

Ja fa bastants mesos que parlem de república i de fet necessitem una república democràtica i social amb unes lleis destinades a fer una societat més justa i a impedir que els de sempre oprimeixin els de baix.

El primer article de la I República Francesa ja parlava que la fi de la societat és la felicitat comú. Quan parlem de república fem referència a una societat organitzada segons els valors de la llibertat, de la justícia i de la comunitat d’interessos. Per això l’ètica de les persones és bàsica per a l’existència de la república, perquè el propi interès ha de formar part del bé comú. Quan el nostre poble reivindica la seva sobirania el que preval són els valors republicans.

Però per fer una república necessitem persones republicanes com la Mercè. La Mercè al llarg de la seva vida ha defensat els valors essencialment republicans de justícia social i equitat, de llibertat i agermanament dels pobles en front l’abús dels poderosos de sempre. I ho ha fet a la seva manera, sempre des de l’òptica feminista, perquè com deia John Lennon les dones som els negres del món.

La Mercè Gómez i Llobregat va néixer el cinc de juny de 1955 a Terrassa. Filla de Joaquim Gómez Gómez i Maria Llobregat Lázaro, va ser l’única nena dels quatre germans.

D’adolescent, amb catorze anys, se’n va anar cap Almeria amb la família. Allà va fer el batxillerat en un col·legi de monges! Es ben bé que ja tenia instal·lat el cuquet de la reivindicació feminista! I a més jugarà amb un equip de futbol femení! Tingueu en compte que estem parlant dels primers anys 70.

Mentre estudia el COU s’enamorarà… i treballarà en una llibreria. És el que per aquella època fèiem les noies i nois de classe treballadora: estudiar i treballar. Després optarà per matricular-se de Ciències Exactes i, inquieta de mena, comença la seva militància política: forma part del MEDA, Movimiento Estudiantil de Almeria i serà militant de Bandera Roja. De manera que cada vegada estarà més implicada políticament en la lluita antifranquista i estudiarà menys…

I coses que passaven a finals del franquisme, un dia t’avisen que no tinguis revistes ni octavetes del partit (il·legal, és clar) o bé que marxis uns dies perquè anaven maldades. Així que ja tenim a la Mercè que torna cap a Terrassa a l’estiu de 1975.

A Terrassa treballarà al sector tèxtil, es farà de CCOO, treballarà a l’hospital Mútua de Terrassa, com moltes de les dones terrassenques que als anys 70 estudiàvem i treballàvem. Farà estudis de Magisteri a l’Autònoma (UAB) i finalment el seu ofici serà el de mestra fins a la seva jubilació.

A Terrassa es casarà, el 1980, amb el Pepe Hervás i tindran un fill el 1985: el Miquel, que després d’estudiar i treballar a Terrassa i Barcelona marxarà, com molts d’altres joves d’ara, a buscar-se la vida per Europa, en concret a Amsterdam.

Durant els seus anys de mestra continuarà amb la lluita sindical i serà delegada de CCOO i tindrà responsabilitat en l’àmbit educatiu i feminista del sindicat. També militarà un temps al Partit dels Comunistes de Catalunya i formarà part del seu comitè local. I naturalment formarà part del Casal de la Dona de Terrassa des dels seus inicis el 1986.

I bé la Mercè no para mai i mentre fa de mestra es preocupa per la coeducació i la formació, en aquest sentit, dels i les mestres, estudia antropologia a la UAB, fa màsters,… És el que en diem, col·loquialment, una locomotora que al seu pas aconsegueix que altres persones pugin al mateix tren, i sinó vegeu:

  • Forma part del Marc Unitari de la Comunitat Educativa, MUCE, de la nostra ciutat des dels seus inicis, i que ha tornat a estar força actiu en els darrers anys.

  • Participa a la Marxa Mundial de Dones a Nova York l’any 2000.

  • Com a sindicalista de CCOO organitza les primeres Jornades de Coeducació del Vallès, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, l’any 2006.

  • Té temps per fer lligams i col·laborar solidàriament amb el Moviment Pachacuti de l’Equador, tot fent-hi una estada l’estiu de l’any 2004

  • Organitza i imparteix cursos de coeducació per a mestres de primària i cicles formatius.

  • Participa en grups de treball: de coeducació de l’ICE de la UAB, de memòria històrica en relació a les dones, al Casal de la Dona…

  • Participa activament en la consulta del 7 de novembre de 2014 des del seu centre educatiu, l’Institut Montserrat Roig.

  • Dona suport al manifest en defensa de l’Escola Catalana, com no pot ser d’altra manera i actua en conseqüència.

La Mercè no és una més de les persones implicades en aquestes lluites sinó que sovint la seva intervenció fa que moltes d’altres s’hi acostin, les coneguin i hi participin. És per això que la necessitem. Perquè la Mercè és una dona d’acció i no li importa fer tots els papers de l’auca, i trucar a moltes portes per tal de fer el que creu necessari, perquè dones i homes tinguem consciència que encara ens queda molt camí per fer vers la igualtat.

I vet aquí que ara ja fa un temps que està jubilada i no es dedica només a viatjar, que també, sinó que ha trobat la manera de dedicar temps a la causa i, des del desembre de 2016, és la Presidenta del Casal de la Dona de Terrassa, donant-li una nova embranzida amb xerrades, presentació de llibres, grups de treball i plantejant a les administracions, local i Generalitat, la necessitat de tornar a la formació presencial de mestres pel que fa a la coeducació, fent Propostes de Resolució en relació a la dona i organitzant i participant en totes les trobades necessàries per tal que la ciutat de Terrassa sigui cada cop més feminista. En definitiva participant en totes les lluites que tinguin per objectiu una societat molt més justa i lliure!

Teresa Ciurana i Satlari

Docent. Membre del Jurat Gorra Frígia 2018

Terrassa, 12 d’abril de 2018.

Related Articles

1 Comment

  1. Dolors

    Felicitats, Mercè!!!!
    És un honor tenir-te de companya en més d’un espai de trobada. Gràcies per ser-hi!

Deixa un comentari

MLRS en PAPER
SEGUEIX-NOS A TWITTER