[Miquel Mallafré] Synusia (… és la prova de que encara hi ha gent sensible al món, gent que sap respectar i seguir encara els seus impulsos interiors, irracionals i absurds, si es vol)

No Comment

Al carrer Montserrat, 136 de Terrassa (per qui no ho sàpiga és aquell carrer on es troba l’Ateneu Candela), hi trobem la llibreria Synusia. Un lloc on hi ha un munt de llibres que busquen propietari, però a més és un dels espais més ben muntats que he vist en els últims anys. És un racó amb un marcat caràcter humanista basat en el plaer per la lectura i la conversa amable, diria que la forma més primitiva i pura de fer alguna cosa pels llibres. Dóna la sensació que no és una botiga on es venen llibres, ans el contrari, tens la sensació de trobar-te davant la suggestiva idea d’un indret on unes persones han abocat un especial plaer per les coses petites, persones vitals i inquietes que posseeixen un esperit inconformista, a les quals els agrada revoltar-se contra tot allò que consideren injust dins d’aquest món miserable que són les lletres, però la sensibilitat que deuen sentir per la lectura les fan uns personatges càlids que coneixen la vergonya, precisament per no haver de sentir-la. Un oasi.

La gent que ho porta són unes noves romàntiques que tenen un nas que fa forat entre les cortines de la mediocritat, saben (suposo) que la vida del llibreter a Terrassa són quatre dies i estan disposades a fer que siguin cinc-cents. Una professió que ha esdevingut una lluita de franquícies, corbs i corredisses, no deixen de ser unes persones tranquil·les (curiosa paradoxa si alguna és nerviosa), unes ànimes que han transformat la disciplina en ductilitat. La imatge del lloc és la de trobar ajuda per qualsevol fotesa. Busques, preguntes i trobes. Senzill, oi?

No és gens fàcil descriure una cosa que m’agrada, i menys encara quan es tracta d’una gent i la seva idea. Des d’aquesta pàgina voldria reivindicar el veritable plaer que tots plegats sentim per la lectura en el sentit més literal de la paraula. La lectura és una de les millors escoles de pensament i expressió que existeixen, a més, combat l’estupidesa. El lector ha d’escollir el que vol llegir, no el que li diuen que ha de llegir, i per aquesta gent és com una màxima de capçalera. Un país, una ciutat amb un grapat de ciutadans amb capacitat de llegir i reflexionar, ens estalviaria alguns mals polítics i socials que amb tanta freqüència patim. Quan Guttenberg va crear la impremta va dir allò que havia creat era un exèrcit de 26 soldats de plom amb els quals es podia conquerir el món. Això aquí encara ens sona a arameu!

Synusia és la prova de que encara hi ha gent sensible al món, gent que sap respectar i seguir encara els seus impulsos interiors, irracionals i absurds, si es vol. Si ens col·loquen en aquesta tessitura, ens adonem que és el món oficial el que tendeix a ser absurd i irracional. La trista realitat de la lectura del país i de la qual no sé si Terrassa se n’escapa. La gent que treballa en aquest llogarret fa temps que saben que el món ni és nou, ni és brillant; el fan nou i brillant les persones que l’habiten. Portar una llibreria com ho fan elles és realitzar el que encara no coneixíem, el que ens era desconegut, és en el desconegut on està la clau de volta i això fa una certa por. Fer patir, fer pensar, estimar una cosa, jugar-te-la, és l’únic mitjà o manera d’equivocar-se, posar un bar de montaditos hagués estat més simple.

Synusia és molt més que un instant, és una multiplicitat d’instants, d’imatges senzilles en què generalment tothom acostuma a beure. El lloc físic on està la llibreria permet fer lectures de superfície. Poder obrir un llibre i prendre una copa allà mateix, és un fet impagable. No us ho he dit, però és una llibreria amb un bar incorporat. Queda clar que tornaré a semblar parcial una vegada més, ara bé, m’és ben bé igual, mai he donat gaire importància a les relacions que han mantingut els saltamarges amb les idees entranyables. Tinc una profunda animadversió cap a tot allò que sigui excessivament tecnificat, no puc evitar que visc envoltat de màquines i productes inútils, i a l’inrevés del que pensa molta gent, crec que una llibreria d’aquestes característiques desenvolupa un paper concret que fa tornar la mirada cap a les coses naturals, planeres.

Tot el que actualment es considera sofisticat i molt elaborat em desagrada bastant. Aquest lloc té les arrels en unes realitats elementals, no podem oblidar que s’han arribat a fer autèntiques barbaritats que superen qualsevol ficció humana, per importar-nos un determinat producte en nom de la modernitat, la demanda i el màrqueting. Les modes són legítimes en totes les coses menors, com ara el vestir. En el pensament, en la literatura, en el teatre, en l’art en general són abominables.

No negaré que les necessitats culturals ja no són les mateixes, han evolucionat tan dràsticament que sembla estúpid pensar que encara no fa ni quinze anys els escriptors, les editorials, els lectors, estaven satisfets i apareixien com a innovadors dins el panorama global, sense adonar-se que la literatura -com tot l’art- és una cosa que s’ha de destruir, per tornar a inventar-se, però en cap cas destruir i fer desaparèixer com han fet amb tantes llibreries meravelloses. Gràcies per haver-nos donat aquest regal, gràcies per no haver fet una botiga de llibres amb botiguers, en el sentit més lamentable de la paraula.

miquel mallafré, abril de 2018, abans de Sant Jordi

Related Articles

Deixa un comentari

MLRS en PAPER
SEGUEIX-NOS A TWITTER