La democràcia, la tènue democràcia espanyola, es troba ferida de mort i els antibiòtics que li donen li provoca febre i són contraproduents. Malament, molt malament anem amb aquesta llodrigada de franquistes. Estem vivint en el país de la por, i és dolorós tornar a veure com cada dia s’assembla més a una dictadura que no pas a res que tingui a veure amb un estat plural. La simbiosi del PP, C’s i PSOE al Parlament és això.
La por a perdre el treball, a emmalaltir per no demanar una baixa; els sous cada cop més precaris; les baralles entre pares, germans i fills per un treball ja s’ha instal·lat entre nosaltres; la retallada de llibertats i drets junt amb els desnonaments, també formen part del panorama actual com a gran problema social.
Al PP només se li dóna bé una cosa, controlar els mitjans, tots els que pot, on els llimacs (tipus Marhuenda) es dediquen a mentir sistemàticament sobre qualsevol evidència. Hem tornat al blanc i negre del NO-DO en ple segle XXI. Els descendents d’aquells franquistes que van dur a terme un cop d’estat són l’herència que ens ha quedat. I com a bons hereus, s’han dedicat a desmantellar i aniquilar poc a poc la democràcia al nostre país, repartint escombraries per mantenir segrestada la llibertat d’expressió.
Els feixistes espanyols són forts com mai i reben tot el recolzament que calgui per part d’una Europa en clara regressió, on també les dretes tornen a ser fortes de nou amb el mateix mètode de camuflatge democràtic. És per això que, sabent amb qui ens la juguem, no hem de deixar de lluitar contra el crim social premeditat i organitzat per tots aquests malvats que els cometen sense cap mena d’impunitat, de fet, fan el mateix que els seus avantpassats.
Us imagineu per un moment que tota aquesta gernació de lladres i salvadors de la pàtria guanyés unes properes eleccions generals? Al temps. Ja sóc gran, però em repensaria l’auto exili. De totes maneres, com que creuen en la tàctica de l’estruç tractant a la ciutadania d’idiotes i, com que també crec que tenen un punt molt gran d’estupidesa, no sé… La marea de gent indignada creix i creix, i continuarà creixent fins llavors. El perill? Doncs que Espanya és un país en el que amb les derrotes s’hi troba bé.
miquel mallafré, 24 d’abril de 2018
Deixa un comentari