Gran indignació la d’ahir dijous, i concentració ahir a la tarda contra la sentència final als cinc membres de “La Manada”, que han estat condemnats a 9 anys de presó per abús i no pas violació
Aquesta concentració convocada a davant l’Ajuntament se sumà als milers de manifestacions que hi van haver arreu del territori espanyol contra la decisió dels jutges de condemnar als agressors de l’anomenada “Manada” a abús, considerant que no hi va haver violació, amb uns arguments que han indignat, enrabiat i enfurismat a tota la ciutadania donat que envia un missatge esfereïdor on la víctima de violació ha de demostrar que hi ha hagut violència i intimidació.
Com una continuació i amb l’esperit de la vaga del 8 de març, la indignant decisió judicial ha provocat que el Raval s’omplís de gent, de dones majoritàriament, per clamar contra aquesta greu sentència. S’hi van afegir també la pràctica totalitat de regidores i regidores, que en aquell moment celebraven el ple municipal i que van aturar-lo per mostrar també el seu rebuig a aquest ultratge a la dignitat de les dones.
Segons paraules expressades pels col·lectius, “hem sortit al carrer, com ja hem fet tantes vegades i com continuaran fent fins que la cultura de la violació sigui esclafada i reduïda per sempre més”.
“El judici i la sentència final a la mal l’anomenada Manada serveix per fer palès, un cop més, que la justícia és patriarcal i que actua com a braç executor legal de tot un sistema que ens vol oprimides.
Un sistema que ens infantilitza, ens cosifica, ens precaritza i que promou una cultura que ens assassina a un ritme esfereïdor.
Avui, però, sortim al carrer per dir que no som víctimes. Tota dona és, en aquest sistema, una supervivent. I com a supervivents volem que els nostres relats i experiències no siguin qüestionats de manera constant. Volem que en els judicis per violència sexual, els jutjats siguin els agressors i no les agredides. Volem que es deixi de manipular i jugar amb el concepte de “relació sexual consentida”. No és no. Sense matisos i sense explicacions i justificacions posteriors. Insistim: no és no.
Exigim que els rostres que apareixen als mitjans de comunicació i són assenyalats siguin els dels agressors i no els de les víctimes. Exigim que l’estat garanteixi processos de reparació profunda i efectiva per a les supervivents de tot tipus de violència patriarcal i exigim als nostres companys, amics i veïns que si veritablement volen ser els nostre aliats, aïllin els agressors i trenquin tot tipus de relació laboral i personal amb ells. Exigim també a tota la societat que es posicioni en contra de qualsevol tipus de violència sexual i que faci valdre els seus drets per a exigir a qui ens governa que la llei i els recursos públics estiguin al servei de les supervivents.
I advertim: la Manada som nosaltres. El moviment feminista és actualment la força de canvi radical més poderosa que hi ha a l’estat espanyol i al nostre país i no restarem passives davant la vulneració dels nostres drets. No acotarem el cap ni ens agenollarem perquè si toquen a una ens toquen a totes. La Manada som nosaltres i traurem les urpes per defensar la sobirania sobre els nostres cossos, la nostra sexualitat, les nostres vides. Traurem les urpes i cridarem ben fort:
Hermana, yo si te creo!
Germana, jo si que et crec!”
Deixa un comentari