A la creació dels Comitès de Defensa de la República (CDRs), han aparegut grups de contraposició en defensa de la Monarquia i de la unitat d’Espanya. En aquests grups hi ha una barreja de membres de Ciudadanos i de l’extrema dreta, tal com ja ha quedat demostrat en les imatges de Tarragona treien cartells i llaços, i a Girona treien imatges dels presos polítics. I quan un mira la informació sobre els grups associats, només hi troba l’extrema dreta que aquesta encara utilitza l’aguilucho i els símbols pre-constitucionals, per tant, son més defensors del franquisme que de la Monarquia i la democràcia. Tot i que Ciudadamos negui que els seus membres participen en aquests fets i moviments està més que demostrat. I l’altra evidència, és la participació de membres de paisà de la Policia i la Guàrdia Civil com a suport a aquestes formacions i grups.
I una altra evidència, és el poc interès de la fiscalia i la judicatura, per a obrir diligències contra aquests grups que a més en fan ostentació pública amb tota impunitat, explicant en els mitjans de comunicació com funcionen i actuen. Tapats amb passamuntanyes, armats en alguns casos i amb violència i agressivitat. Expliquen quan surten i què fan amb tot detall. Molta celeritat en acusar de terrorisme als CDRs que solen actuar sense violència, amb persones joves i grans, i no dedicats a treure, ni arrencar res dels altres. Encara no he vist, ni llegit cap noticia referida a denunciar-los, ni que la policia, l’Audiència Nacional, el Jutjat 13, declaracions i denúncies del titella delegat del govern, dels partits de la convivència, dir ni piu.
“Hi ha poc interès de la fiscalia i la judicatura, per a obrir diligències contra aquests grups que a més en fan ostentació pública amb tota impunitat, explicant en els mitjans de comunicació com funcionen i actuen”
El problema d’aquestes situacions és que el nivell de proximitat o possibilitats que aquests grups topin al carrer, cada cop és més evident, i donada l’actitud d’aquests grups qualsevol dia tindrem de veritat un problema de convivència real que també suposo, alguns estan desitjant que passi de veritat i així vendre el discurs de la violència a l’Estat i la Judicatura que no té gaires ganes d’investigar no sigui que trobi sorpreses al detectar a alguns membres participants a aquests grups, com ja va quedar demostrat quan policies i guàrdies civils de paisà se’ls va enxampar arrencant estelades en Ajuntaments i habitatges privats.
Al nostre municipi, en un barri de la ciutat, varis membres d’un CDR que estaven posant llaços grocs a unes faroles, se’ls va aturar un vehicle amb tres adults increpant-los i arrencant els llaços de forma violenta, i dient que eren de Ciudadanos i de Tabarnia, i proclamant la unitat d’Espanya. La sort va ser, que els membres del CDR només els van respondrà tot intentant convence’ls i evitant la confrontació. Però això, sempre depèn de les persones i de la seva tranquil·litat en el moment dels fets, el problema és si es troben amb persones de sang calenta i que no estan disposats a ser insultats i trepitjats els seus drets per a una banda de brètols provocadors, llavors la resposta no serà el diàleg sinó altra no desitjada, i que per desgràcia algú promou i busca, i el que és pitjor, protegeix amb tota impunitat.
Si anem a la història, sempre trobarem aquesta manera de fer, per una banda alguns s’omplen la boca de la Llei, els drets i les normes, i fan el discurs formal, i per a una altra banda utilitzen als paramilitars per a fer la feina bruta, per a amenaçar, agredir, insultar i en alguns casos assassinar sense el més mínim escrúpol, protegits i promoguts per les mateixes forces policials. Exemples en trobarem a Espanya i molts altres Estats, que ho han justificat per la defensa dels interessos d’Estat i del seu model ideològic i interessos econòmics.
Si aquesta situació es manté, de veritat tindrem un problema al carrer, i aquells que fins ara han estat promotors del discurs manipulat de la violència, la convivència, l’enfrontament, la guerra civil i la banalització del terrorisme, tindran una realitat no desitjada. Fer un discurs incendiari i manipulador a les alçades on tot és relatiu per a un sol objectiu de guanyar quatre vots a Espanya, és una estratègia limitada i de curt termini sense més incidència. Però si aquest discurs, arriba al carrer i es transforma en una realitat evident, i l’estridència arriba a la topada al carrer, llavors les conseqüències son incontrolables, i per sort de moment, no hi ha hagut víctimes. On llavors, la situació i els fets canvien.
I l’exemple desgraciat el tenim en el futbol, quan els dirigents de forma irresponsable fan de hooligans, i les aficions s’enfronten LES unes a les altres. Els dirigents al final se’n van a dinar entre clubs, mentrestant, alguns aficionats es van matant pels carrers, perquè la situació es fa incontrolable.
No es pot anar esperant que la gent vagi posant la cara perquè li trenquin amb alegria, acollint-nos al sentit cristià del terme, posant la galta per a seguir reben. Si els provocadors van temptant a la sort de no resposta, i algú no ho para, o posa sentit comú i la policia fa el que és la seva obligació, no participant a favor d’un bàndol, al final tindrem, reitero, un problema greu.
El procés ha estat i és pacífic, els CDRs son pacífics, ningú té la voluntat de que tinguem comportaments de violència, tot i la demostrada per l’Estat i les seves institucions. Dóna tota la sensació que algú estigui encantat que això acabi en un banY de sang, on llavors tots es justificarà. I el que no pot ser és que l’Estat, les forces d’ordre públic i la Judicatura siguin els promotors i encobridors. El que és evident, és que algú no està fent la feina i els seus comportaments posen en risc de veritat la convivència i la bona relació.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari