Al Ple de l’Ajuntament de Terrassa del passat mes d’abril es va aprovar una proposta de resolució, presentada per Terrassa en Comú, per ampliar el parc públic d’habitatges de lloguer. Als gravíssims problemes que estem vivint per garantir el dret a l’habitatge des de 2007, amb l’explosió/estafa de la bombolla hipotecària, amb més de 600.000 desnonaments en tota Espanya, ara cal afegir l’increment desorbitat dels preus dels lloguers i unes condicions imposades per immobiliàries i propietaris impossibles de complir per a una gran majoria.
Això, que fins ara s’havia negat, per fi ha estat reconegut pel mateix ministre Íñigo de la Serna, que ja utilitza el terme “bombolla de lloguers”, referint-se al sobreescalfament dels preus. I com sempre, ha hagut de ser la societat civil la que s’organitzi i posi damunt de la taula el problema i les solucions, en aquest cas a través dels Sindicats de Llogateres.
Si això ho aterrem a Terrassa, ens trobem amb un escenari en el qual estem patint 2,5 desnonaments diaris, tenim entre 12.000 i 15.000 habitatges buits (aproximadament el 60% en mans de bancs i grans tenidors), gairebé 5.000 persones/famílies estan inscrites en el registre municipal per accedir a un habitatge protegit i un parc d’habitatges públics de lloguer de l’1,2%, per sota de la mitjana estatal que se situa en el 2% i a anys llum d’algunes ciutats i països europeus que se situen en el 15-20%. El preu mitjà mensual del lloguer a Terrassa és de 525€ i el veritablement destacable és que la corba de preus del lloguer des del 2005 al 2017 té la mateixa forma a Terrassa que a Barcelona i, per tant, la bombolla de lloguers és metropolitana i afecta directament a la nostra ciutat.
Si ampliem la mirada més enllà de Terrassa, podem trobar moltes de les causes que expliquen aquesta situació: la primera, sens dubte, i així ho advertia recentment l’FMI, és que l’habitatge es comporta cada vegada més com les accions o els fons d’inversió, deixant de ser un dret i de complir amb la seva funció social, per convertir-se en un bé d’inversió.
La segona és la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) reduint els lloguers de 5 a 3 anys i, per tant, cada 3 anys et poden pujar el lloguer o fer-te fora. I la tercera és l’enorme reducció del pressupost del Pla Estatal d’Habitatge, un 20% respecte al pressupost total del Pla anterior (2013-2016). Amb aquesta nova disminució es consolida una retallada acumulada de més del 70% des que el PP va arribar al Govern en 2011 i que ara compta amb el suport de Ciutadans.
Davant aquesta situació, què proposem des de Terrassa en Comú? La proposta que va aprovar el ple tenia dos objectius fonamentals: crear mecanismes de generació de més habitatge de lloguer, sobretot de preu de protecció oficial, i augmentar el parc d’habitatges públics de lloguer. Creiem que aquests objectius són assumibles pel nostre Ajuntament i permetrien acostar-nos a aconseguir el dret a l’habitatge per a tots.
Entre les propostes que hem posat damunt de la taula i que ha aprovat el ple destaquem:
a) emprendre les modificacions normatives necessàries per destinar el 30% del sostre de nova construcció, rehabilitació integral i les reserves d’habitatge protegit previstes en els sectors urbanístics de desenvolupament, a règim de lloguer social;
b) declaració de zones d’Àrees de Conservació i Rehabilitació;
c) establir la delimitació d’àrees de dret de tempteig i retracte a favor de l’administració,
d) aplicar els articles 15 i 17 de la Llei 4/20016 que permeten l’expropiació d’ús dels habitatges buits de grans propietaris; e
e) la creació del Consell Municipal d’Habitatge;
f) seguir aplicant les sancions per habitatges buits que permet la Llei d’Habitatge de Catalunya del 2007 i que el nou govern de la Generalitat també les apliqui,
g) modificació de la LAU, tornant a contractes de lloguer de mínim 5 anys, i que es puguin declarar àrees urbanes en les quals es pugui regular el lloguer.
Després del suport per part del PP i Ciutadans al veto del govern a la Llei sobre habitatge que la PAH va presentar el passat mes de març al Congrés i després que fa dues setmanes el PP no es va voler ni reunir amb el Sindicat de Llogateres i Ciutadans no va acceptar cap de les mesures que proposen per acabar amb la bombolla de lloguers, és imprescindible que cadascú des del seu lloc proposem mesurades que garanteixin drets fonamentals, com és l’habitatge per a tots. De nou ens trobem davant els qui defensen els seus interessos particulars i els que defensem els interessos generals, els béns comuns i els drets bàsics per a una vida digna.
El nostre objectiu des que arribem a l’Ajuntament ha estat fer de Terrassa una ciutat més justa i més igualitària i per això ens hem centrat a la ciutat durant tota la legislatura, posant el dret a l’habitatge al centre.
Xavi Martínez, Regidor de Terrassa en Comú
Deixa un comentari