Entrevista amb Adrià Ortiz, president de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya: 3.000 membres, ‘una massa popular molt potent’

No Comment
Adrià Ortiz durant l’entrevista al Raval de Montserrat, la Diada de Sant Jordi. Foto PV

 

El terrassenc Adrià Ortiz, professor de secundària, va ser reelegit president de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya a la darrera assemblea de l’entitat. La popularitat de l’Adrià no és casual, també presideix el grup Ball de Gitanes de Terrassa i el Ball de Pastorets, inaugurat l’any passat. És membre actiu dels Bastoners de Terrassa, però també col·labora amb els de Sabadell, els de Salou i els de la UAB, a més de fer de monitor dels Bastoners de Sant Adrià del Besós, i participar amb el Treure Ball egarenc i, a sobre, participar en un projecte de promoció de ‘zumba-música en català’.

Certament, una vida dedicada al ball i danses tradicionals. Pel camí, però, va ser membre també de la Pàjara, de Minyons i Castellers. Tot això, destaca en entrevista amb Malarrassa un dia després de la celebració de la 37a Diada dels Bastoners de Terrassa, «per devoció i dedicació voluntària en el temps lliure».

La Coordinadora de Ball de Bastons està en el seu 33è aniversari aquest 2018. Fundada el 1985, aglutina la gran majoria de colles de Catalunya, unes 90 de les 130 actives tot l’any; després hi ha unes 60 que actuen puntualment, per la seva festa major o patró, i un parell de colles que tot i actuant més no surten mai del seu poble.

L’objectiu primer de la Coordinadora va ser preparar la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, que s’havia començat a celebrar l’any 1976, a Santa Maria d’Oló. Després va esdevenir entitat assessora i col·laboradora pel conjunt de colles. L’assemblea o la junta decideix el lloc on es farà la trobada, però després és la mateixa colla del poble en qüestió qui organitza. La Coordinadora centra esforços en la representació davant l’administració, realització d’exposicions i concursos de fotografia, música, contes i vídeos…

L’any passat van organitzar el primer Aplec Jove, un espai per a que el jovent que participa en el ball de bastons tingui el seu lloc de trobada, intercanvi i suport mutu.

L’any passat van crear la colla de colles o la colla de la coordinadora, que és una idea que ha donat molts bons resultats, amb uns 9 balls creats pels joves de Catalunya, en aquest aplec dit abans.

La Trobada Nacional es marca d’acord amb la població, recomanant que sigui entre els mesos de maig i juliol. Enguany, es fa a Sabadell el 12 de maig, amb colles de fora del Principat i amb festa final amb els grups Dr. Prats i Roba Estesa.

Tot plegat, hom parla d’unes 3.000 persones participant directament, entre dansaires i músics, i després famílies i amistats, «una massa popular molt potent». Amb una gran diversitat, per cert. L’Adrià destaca que «a diferència d’altres branques de la cultura popular que poden tenir més gent, al ball de bastons no hi ha dos d’iguals, cadascuna de les 120 colles representades amb la seva massa de gent té el propi estil, música i balls».

Elegit per primer cop el 2015, va succeir el Marc Galí, també de la colla de Terrassa. Temps de canvi, en quest mandat, que va durar 3 anys, es van fer nous estatuts i s’elaborà un projecte que va ser la base per a la reelecció, al març d’aquest any. En aquesta nova etapa, afirma l’Adrià, «Terrassa té molt a dir, perquè estem engegant nous projectes grans que podrien convertir la ciutat en un dels centres neuràlgics del ball de bastons, no només a Cataluna, sinó al món».

Explica que ara hi ha la junta de la Coordinadora més àmplia, amb 16 persones de diferents llocs de Catalunya elegides democràticament en les territorials (7) i vocalies, a més de la gent de les comissions de treball, altres 7. És al temps la junta més jove de mitjana edat de totes les federacions de Catalunya, en una bona combinació «d’experiència però també de renovació i jovent».

La canalla de Bastoners, part fonamental de la colla, durant la 37a Diada, el 22 abril. Foto PV

L’empenta d’aquesta Coordinadora és una mostra clara del creixement i enfortiment del ball de bastons durant els darrers anys. «A molts pobles on s’havia perdut s’ha recuperat i se n’han creat de nous grups en noves poblacions, estem en un moment molt bo de salut». A més, el ball de bastons, assegura, «és una de les danses més internacionals, present a pobles de la Península Ibèrica, però també a tots els continents, a països com Irlanda, Nepal, Regne Unit o Uruguai. En aquests darrers dos casos amb estil català», com a conseqüència del treball de relacions internacionals, realitzat per una comissió que s’hi dedica específicament.

La Coordinadora pensa en la creació en un futur no molt llunyà d’una confederació, amb col·laboració d’organismes com Adifolk. Per l’any vinent preparen un viatge al nord d’Itàlia per «promoure ball de bastons, amb el seu estil, amb la nostra ajuda i col·laboració».

El voluntariat és la forma de treball. «Aquesta és una cosa que ens encanta, de vegades ens porta mals de caps perquè no arribem a tot, malauradament». Confessa que «sempre hi ha un nucli que s’hi dedica més i garanteix les coses, però és clau la participació de molta més gent de les colles, i també d’altres federacions».

Pel que fa a les finances, quotes a banda de les pròpies colles, els ingressos arriben fonamentalment de les administracions locals i el Departament de Cultura de la Generalitat. Aquest any s’havia augmentat molt el pressupost a cultura popular en general, explica, «però no sabem bé com quedarà, caldrà veure, perquè el conseller està a l’exili i els compromisos passen per Madrid. En tot cas, fins ara està funcionant».

Cervila de la 37a Diada de la colla Bastoners de Terrassa, al pas pel carrer Gavatxons. Foto PV

Pel que fa a Bastoners ara a Terrassa, «estem en un moment molt maco, amb una capacitat organitzativa que no havia tingut mai». Ara hi ha uns 60 infants, 30 joves i 50 adults dansaires en actiu amb activitat diària, i la gent que participa puntualment. L’Adrià recorda que quan va assumir la responsabilitat de l’equip d’infants hi havia una llista d’espera per entrar de fins a 180. En tres anys van quasi triplicar la colla i buidar la llista. La política adoptada és la d’incorporar tothom que tingui l’edat, «fer-ho com sigui, però que entrin».

Per això han treballat molt amb l’equip de monitores. «Ens agrada tenir aquesta colla, és la nostra joia de fet, en els últims anys Terrassa era de les 3 o 4 colles, amb la colla d’infants més nombrosa».

D’altra banda, assenyala, Bastoners ha contribuït a projectes molt interessants, com el ball de pastorets, ball de gitanes i l’home dels Nassos.

Terrassa, certament, és una de les ciutats amb més i variades iniciatives de cultura popular al conjunt del país, tot i no ser en territori amb llarga tradició, com ara el Penedès o Camp de Tarragona. Amb els balls de Gitanes i Pastorets a l’estil penedesenc. Aquí, afirma l’Adrià, la colla de Bastoners juga un paper molt important. Reconeix, al temps, l’empeny de l’Ajuntament. Parla no només d’importar estils, sinó també de creacions pròpies, com el jazzstick, un ball amb sticks de hoquei, «únic a Catalunya».

Pep Valenuela

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER