Porta principal del camp de Mauthausen
Quan aquesta primavera visitava l’exposició “Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia” al recinte del Born de Barcelona, sabia del seu patir i de que allò li va canviar la vida, en aprofundir en el dolor i l’horror de tantes persones que van patir i morir als camps. Durant el recorregut per l’exposició un calfred em resseguia l’esquena, però mai vaig arribar a imaginar el que sentiria en arribar a trepitjar Mauthausen, els túnels d’Ebensee i Bergkristall, Gusen i el Castell de Hartheim, l’estació de ferrocarril i la casa d’Anna Pointner. Sis espais d’un total de 49 comandos escampats per tot el territori d’Àustria, que avui pots visitar gràcies a organitzacions com l’Amical de Mauthausen el quals, en acabar la Segona Gerra Mundial i alliberar-se els camps, van fer el jurament de preserva la seva memòria.
El passat 5 de maig i 73 anys després de l’alliberació dels camps, per primer cop m’enfronto a una angoixa, a un dolor tant profund, de ràbia, d’impotència al veure fins a quin extrem l’home pot perdre la seva condició d’ésser humà i esdevenir un monstre capaç d’exterminar, esclavitzar i torturar als seus iguals. I per ocultar-ho, negar-ho i parcel·lar i vendre els espais que tants cossos acull, i viure amb placidesa. No podia evitar, al passejar pels carrers entre els xalets, veure les imatges de tants i tants presoners caminant. No ho he pogut entendre. No vull entendre-ho.
Mai serà suficient persistir en la memòria de l’Holocaust i preservar els espais de l’horror per fer pedagogia amb els joves, amb les generacions futures. Amb nosaltres mateixos, perquè massa sovint oblidem el que volen dir els nacionalismes, sempre excloents i que poden derivar en xenofòbia, racisme i la persecució al diferent. La banalització de la història, la negació de l’horror dels camps i el que va significar el nazisme. No perdem de vista que el nazisme segueix latent a la vella Europa, emmascarat amb discursos d’ordre i progrés.
A Àustria i també a Polònia, Hongria…, s’ha produït un creixement molt preocupant de l’extrema dreta i això ja comença a tenir les seves conseqüències en els espais de Memòria. Aquest any el Comitè Internacional de Mauthausen, que agrupa a les associacions de deportats dels diferents països ha vist com s’han tancat per primer cop l’accés a llocs emblemàtics de la memòria del camp, en un intent de reduir els espais d’homenatge, en especial l’escala de 186 esglaons que condueix a la cantera de granit, i d’on els presoners n’extreien els blocs en condició d’esclaus, en unes terribles condicions, a temperatures sota cero durant mesos, on els “Kapos” els empenyien i golpejaven, els hi enviaven els gossos fins provocar-los la mort. El Coronel Jaume Arnaud, rossellonès, ho expressava així “Durant tres setmanes allò va ser un veritable infern. Aixecar-se abans del matí, dotze hores efectives de treball, caminar fins a la pedrera durant un quilòmetre i mig, davallar 186 esglaons separats i d’alçada diversa, efectuar sis o set viatges amb un bloc de 15 o 20 quilos a l’esquena, amb tot el nodriment del litre de sopa al migdia i 150 grams de pa i de qualsevol Ersatz al vespre… Dos mil del meu transport, només la meitat va sobreviure a aquesta primera prova”.
Prop de 10.000 espanyols, dones i homes republicans varen ser deportats als camps d’extermini nazis d’Àustria, on varen patir l’horror més absolut. Més de 7.000 varen ser exterminats.
El viatge que cada any organitza Amical de Mauthausen i altres camps, a la que no puc deixar de felicitar per la seva capacitat organitzadora i el bon clima de fraternitat que en tot moment varen saber mantenir, ens conduïa a endinsar-nos al més terrible dels espais de la nostra història recent. Els dos autocars on viatjàvem persones procedents de Catalunya, País València, Aragó, Madrid, Andalusia…i altres indrets d’Espanya, familiars directes de persones que varen morir als camps, a les quals cal agrair la seva generositat, van compartir amb nosaltres els records dels seus familiars i van ajudar-nos a posar-los rostre. Així com aquelles persones que han fet un compromís en mantenir viva la memòria, i sobre tot als joves, noies i nois adolescents de diferents Instituts de Catalunya i el País Valencià que fa ja un temps que estan treballant la Memòria dels Camps als seus centres, de la mà del professorat i de l’Amical, i que varen retre homenatge als seus conveïns morts als camps anomenant-los, parlant-nos d’ells, escenificant les seves vides, fent lectures de poemes i cartes dels propis presos. Aquest és un treball de sensibilització molt difícil, però sens dubte imprescindible per a la preservació de la memòria.
Aquest any l’Amical de Mauthausen i altres camps va voler retre un emocionat homenatge a les Brigades Internacionals en el 80è aniversari del seu comiat a Barcelona, ja que un bon nombre dels aproximadament 35.000 Brigadistes, procedents d’arreu del món, que varen venir a Espanya a defensar la Segona República Espanyola varen retrobar-se amb els Republicans espanyols als Camps de Mauthausen i Gusen.
Rosa Torán en el seu article “Solidaritat e internacionalisme als camps nazis” ens diu: “(…) tots varen entendre que el combat que es lliurava en terra espanyola tenia una transcendència internacional en la lluita contra el feixisme”. “La comunió de ideari i lluita que havia unit republicans amb brigadistes en els fronts espanyols i en la Resistència en els països ocupats fou la causa del retrobament en els camps nazis. Tots ells varen compartir els llaços de solidaritat del internacionalisme que es va forjar en els cercles antifeixistes i en la guerra d’Espanya”.
Els espanyols deportats als camps ho feren com apàtrides, ja que l’Estat franquista no els va reconèixer en cap moment, ni en la deportació ni en l’alliberament dels camps. L’Estat alemany els va marcar amb un triangle blau cosit als seus uniformes ratllats, amb una S, de Spaniers (reconeixement explícit al seu origen). Els espanyols en els camps més cruels del nazisme (si és possible), eren considerats “enemics del Reich”, així durant els primers anys de reclusió varen patir l’acarnissament de les SS, principalment els que varen participar a la Resistència a França, quan van arribar als camps amb el triangle vermell que els marcava com a polítics, i alguns d’ells amb les inicials “NN” (Nacht und Nebel-Nit i Boira), el que volia dir que se’ls aplicaria els decrets nazis que legalitzaven el terror, i ordenava les desaparicions absolutes dels enemics considerats irrecuperables.
Els espanyols als camps continuen avui sent apàtrides. Gràcies a la fraternitat dels Amicals de Mauthausen de França i Espanya, es va erigir, el 6 de maig de 1962, un monument Republicà en l’espai memorialista francès, gràcies als fons aconseguits mitjançant una subscripció popular. Fet que ens permet reforçar l’esperit internacionalista i fraternal, fent els homenatges conjunts als homes i les dones que varen passar pels camps.
Especialment emocionant va ser el dia de l’homenatge conjunt de tots els països a l’Appellplatz del camp, davant el sarcòfag. Els espanyols, italians i francesos varen entrar barrejats a la Gran Place, tal com van sortir els presoners dels camps el dia del seu alliberament.
Voldria acabar aquest text amb les paraules d’inici i final del discurs que Concha Diaz, d’Àmical Mauthausen i altres camps, va pronunciar en el marc de l’Homenatge organitzat davant el Memorial de Gusen, com a membre del Comitè Internacional Mauthausen: “Davant la situació que estem vivint a Europa, i a la resta del món, als 73 anys de l’alliberació dels camps, a nosaltres, els descendents dels que varen patir les terribles conseqüències del règim nacionalsocialista, ens envaeixen sentiments de indignació, tristesa, horror, impotència i de repetició inútil”. “(…) nosaltres demanem als representats polítics d’Europa que la memòria del passat històric jugui un rol principal dins les seves polítiques i discursos, que es respecti el dret internacional, i la pròpia reglamentació de la Unió europea, i que es renovin les obligacions i compromisos en matèria de drets de l’home”.
Mai més. Fraternitat i memòria.
Consol Hernández García, Membre d’Amical Brigades Internacional i de l’Associació d’Expressos Polítics de Catalunya. Barcelona, maig de 2018
Deixa un comentari