Intentar preservar els “mecanismes del sistema”, com la Fiscalia Anticorrupció, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble, el Consell d’Estat, l’Audiència Nacional, la Llei de Transparència, fiscals venuts, jutges de fira, una Agència Tributària que només escanya als indefensos, observatoris de tot tipus… Ja en tenim prou, aquest sistema està esgotat, no dóna per més, ja no serveix.
En el terreny econòmic ja estem a la fase “d’estancament més inflació” i, pel que fa al sistema polític passarem a un intent d’ampliar la base però per dalt, és a dir, captant noves formacions i nous quadres per evitar que les protestes puguin plantejar un procés constituent.
És un altre cop el dilema “reforma” (ruptura és més clar) i la resposta més probable és la clàssica del parlamentarisme oligàrquic espanyol, l’aprofundiment entre el país oficial i el real, això sí, sempre en nom de la democràcia.
L’altre és el que pot passar allà a la UE, ja que serà determinant en el nostre futur. Moltes de les competències autonòmiques es financen amb fons europeus, no centrals. La crisi del model d’Estat orientarà el futur polític cap a un autoritarisme encara més profund. L’ambient o l’escenari serà (la història es repeteix) la de finals dels 60 i la dècada dels 70. Ja veurem qui guanya aquest cop.
La gent encara té la impressió de què arribarà un dia en què tancarem el parèntesi i encara que una mica més pobres el país seguirà endavant. La meva impressió és que el parèntesi que es va obrir l’any 2007 ja no es tancarà del tot, el canvi que s’està produint és molt més profund del que ara mateix som capaços de reconèixer i, serà per a pitjor, per a molt pitjor. Ja veurem com ho assumeix la ciutadania quan es faci evident.
La filosofia i el discurs de “que cadascú tingui el que es pugui pagar” fa molta por i s’escolta cada cop més. És Darwin en tota regla. Els que tinguin recursos o capacitat intel·lectual, que sobrevisquin. És posar un peu -o els dos- en el regne animal. De tot això ja se n’ha apropiat una ideologia, el neoliberalisme, encarregat d’excloure tot el que sigui humà. “Que cadascú tingui el que es pugui pagar”, va més enllà i és eludir de qualsevol responsabilitat social a l’empresa capitalista, encara més, maximitza, optimitza els beneficis sense reparar en mitjans ni en finalitats. Però aquest capitalisme té moltes contradiccions i deixant fora aquest 95% és evident que no s’aguanta per enlloc.
Les tensions polítiques actuals que pateixen les democràcies del que anomenen el primer món (mireu els EE.UU. (Trump) ficant a nens i nenes en gàbies. Itàlia (Salvini) amb els gitanos i els refugiats. Hongria (Orban) criminalitzant a qui ajudi a un immigrant…) no es deuen a una altra cosa que a la desastrosa crisi del capitalisme que regeix l’economia que fins fa poc proporcionava uns nivells de benestar a la seva població que impedia que es qüestionés seriosament el seu ordenament polític.
Si la crisi del capitalisme no la controlen i el creixement del malestar econòmic no s’arregla, les tensions polítiques aniran a més i, em temo que les alternatives polítiques no aniran cap a les benintencionades idees que tan de moda estan (democràcia real dels ciutadans, sense intermediaris), ans el contrari, tot plegat farà que el feixisme en auge cada cop sigui un gran mal de cap per la facilitat que té a l’hora de fer-se entendre.
Les nostres democràcies actuals metabolitzen molt bé aquestes coses i, mitjançant uns ajustos estètics, faran que la gent torni a callar. La sortida a un més que possible agreujament de la situació actual, pot fer que la solució per a molts sigui l’autoritarisme com el que viu Espanya a hores d’ara.
Tenim una democràcia molt qüestionable, deficient i molt exasperant. La confiança en què el sistema tingui la intenció de recompondre algunes coses per eliminar la misèria de molts, és escassa. Molta gent ja s’ha adonat que les reformes a fer són tan fonamentals que mai seran promogudes per un lobby de governants aferrats a un sistema que satisfà les seves expectatives de confort i lucre.
miquel mallafré, 22 de juny de 2018
Deixa un comentari