Amb aquest document, les persones en situació irregular podrien acreditar l’arrelament a la ciutat i així evitar un eventual internament al CIE i/o la repatriació en cas que se’ls obri un procediment d’expulsió.
El col·lectiu defensarà avui la proposta davant el Ple de l’Ajuntament i ja té el suport de CUP, ERC, TeC i PDeCAT.
Terrassa Sense Murs, col·lectiu antiracista que treballa per la inclusió de les persones nouvingudes a la ciutat, insta l’Ajuntament a crear un ‘document de veïnatge’ per a les persones migrades residents actualment a Terrassa. Aquesta és una de les mesures que protagonitzarà la seva intervenció al Ple d’avui dijous.
L’entitat ha registrat una proposta de resolució, a través de la CUP, ERC, TeC i PDeCAT, els quals l’han assumit com a pròpia i hi votaran a favor, per aconseguir que l’Ajuntament es comprometi a adoptar un seguit d’acords que serveixin per afavorir els processos d’acollida, inclusió i garantia de drets de les persones migrades que resideixen a Terrassa.
La mesura central de la Proposta de Resolució és la creació d’un “document de veïnatge”, mitjançant el qual es pugui acreditar l’arrelament de les persones estrangeres a través de la seva situació padronal (així com la valoració dels indicadors que es tenen en compte per a mesurar el grau d’integració a la ciutat, mitjançant els seus vincles familiars, laborals o socials). L’objectiu és el d’evitar un eventual internament al CIE i/o la repatriació en cas que s’obri un expedient d’expulsió. Igualment, des de Terrassa Sense Murs també es proposa que s’estableixi un acord de col·laboració amb el col·legi d’advocats per donar a conèixer i millorar l’eficàcia del document.
Una altra de les mesures proposades és la creació d’un servei d’assessorament d’estrangeria municipal gratuït, que complementi als que ja s’ofereixen a la ciutat per part de CCOO i UGT, amb la col·laboració del col·legi d’advocats de Terrassa. Alhora, anima a implementar una campanya informativa per donar a conèixer els serveis d’assessorament d’estrangeria gratuïts existents a la ciutat.
Segons apunten des de Terrassa Sense Murs, “avui dia no podem parlar de drets humans o igualtat d’oportunitats a les nostres ciutats sense referir-nos expressament a l’exclusió que viuen les persones migrades en situació irregular”. I és que la Llei d’Estrangeria imposa la irregularitat com una etapa més del cicle migratori.
Com es regularitza una persona migrada?
El mecanisme més habitual previst per a regularitzar la seva situació (anomenat arrelament social), exigeix aconseguir un contracte d’un any de durada i una jornada de 40 hores setmanals, després d’haver passat 3 anys en una situació d’exclusió administrativa, sobrevivint en l’economia submergida i amb l’amenaça constant de l’expulsió. Aquests requisits – que suposen viure en un estat inseguretat jurídica, laboral i social – afavoreixen els interessos de l’economia capitalista, ja que converteixen les persones migrades en potencial mà d’obra barata, disposada a acceptar qualsevol feina, per precària que sigui, per poder sobreviure i /o regularitzar la seva situació administrativa. Alhora, tant aquests requisits com els exigits per a la renovació del permís de residència i treball, poden precaritzar molt la situació de les persones migrades, ja que moltes vegades es veuen abocades a comprar contractes de treball amb la incertesa de si els seran útils, atès que podrien ser penalitzades per estrangeria en cas que l’empresa tingués un deute amb la Seguretat Social.
Què pot fer l’Ajuntament?
Si bé les administracions locals no tenen les competències per canviar els mecanismes previstos en aquesta Llei d’Estrangeria i altres normatives relacionades, cal treballar des dels municipis per contrarestar els efectes negatius que té l’actual marc legal sobre els drets de les persones migrades. Mentre hi hagi persones en situació irregular a Terrassa, hi haurà persones no considerades subjecte de drets per part de l’Estat. Davant d’aquesta situació, les ciutats com Terrassa hem d’assumir el repte d’esdevenir garants dels Drets Humans de totes les persones per igual a través del reconeixement de la plena ciutadania de totes les persones que habiten els nostres barris.
Deixa un comentari